Resultats de la cerca

S’inicià en el Club Unió el 1944 i, dos anys més tard, passà al Fellows El 1948 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que s’acabava de refundar, i amb el qual el 1949 fou campió d’Espanya de segona divisió i pujà a la màxima categoria El 1953 formà part de l’equip del Barça que conquerí el primer Campionat d’Espanya de la seva història i el mateix any guanyà la Copa de les Nacions de Montreux, que en aquella època era una Copa d’Europa oficiosa El 1955 anà a l’Apolo i acabà la seva carrera a l’Sniace de Torrelavega, on jugà fins el 1961 A mitjan dels seixanta tingué una breu etapa com a entrenador…

Fou sis vegades campió de Catalunya en proves de mig fons tres vegades en 800 m 1993, 1994, 1995, una vegada en 1500 m 1996 i dues vegades en 1500 m en pista coberta 1994, 1997

Guanyà la medalla de bronze en els Campionats d’Europa 1994 i en la Copa del Món 1996, 1998, sempre en la categoria de menys de 54 kg Obtingué la medalla de bronze en els Campionats del Món universitaris 1998 Formà part del comitè de disciplina esportiva de la Federació Catalana de Taekwondo

Competí representant la secció de boxa de l’ateneu Hormiga Martinense i el Club de Boxa Poble Sec Es proclamà campió de Catalunya amateur en les categories de pes mosca 1952, ploma 1953 i lleuger 1954 Integrà la selecció catalana de boxa amateur

Al juny del 1913 entrà a formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona, com a vocal Al cap d’un any fou escollit president i succeí Francesc de Moxó La seva trajectòria estigué marcada per les lluites internes i el malestar social dins l’entitat, dominada a l’ombra pel militar Joaquim Peris de Vargas, i que van provocar la dimissió al maig del 1915

Aler que fitxà pel Club Joventut de Badalona 1990-93 procedent dels Sacramento Kings de la NBA Amb l’equip verd-i-negre guanyà dues Lligues 1991, 1992 i la Copa Príncep d’Astúries 1991

Esportista del Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya en dues ocasions d’outrigger, primer de vuit 1926 i després de quatre 1927, i el Campionat de Catalunya d’outrigger de quatre amb timoner en una ocasió 1927

Collocador sorgit de les categories inferiors dels Bombers de Barcelona, arribà al primer equip i quan aquest es dissolgué fitxà per l’Andorra, on jugà una temporada El 1992 marxà a l’Unicaja d’Almeria, on estigué més de deu anys i aconseguí vuit títols de Lliga, cinc Copes del Rei i tres Supercopes d’Espanya La temporada 2004-05 fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou convocat 186 vegades per la selecció espanyola, de la qual fou capità, i disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, el Campionat del Món 1998, 2002 i el d’Europa 2003 Li fou concedida la medalla de plata al mèrit esportiu 2002

S’inicià en la modalitat d’handbol a onze i després jugà a handbol a set, sempre en les files del Granollers En la primera etapa guanyà dos Campionats d’Espanya 1956, 1959 i dos Campionats de Catalunya 1956, 1959 i en handbol a set obtingué tres títols de Lliga de primera divisió 1956, 1957, 1958, tres de divisió d’honor 1959, 1961, 1962 i una Copa 1958 Fou una vegada internacional amb Espanya

Formava part de la directiva de l’Internacional de Sants quan fou elegit president de la Federació Catalana de Futbol 1913 Aconseguí la reconciliació dels clubs disidents amb la constitució d’una nova federació sota les directrius de la Federació Espanyola de Futbol A continuació entrà a la directiva del FC Barcelona 1913-15