Resultats de la cerca

Informava de l’actualitat de la boxa a Barcelona, arreu de l’Estat espanyol i d’Europa i publicava articles de tècnica boxística, d’autors com Ramon Larruy De periodicitat setmanal, sortia els dimarts Se’n publicaren com a mínim vint números

Informava de les vetllades de boxa celebrades a la ciutat, de les grans figures del moment i oferia notícies de l’estranger En fou director José M Ribera De periodicitat setmanal, se’n publicaren pocs números

Fundada el 1967, té una extensió esquiable de 68 km, amb 56 pistes i 19 variants L’altitud màxima es troba a la Tosa d’Alp 2535 m i la mínima al pla de Masella 1600 m Disposa de divuit remuntadors, cinc telecadires i set teleesquís, a més de nombrosos canons de neu artificial Des del 1999 enllaça amb l’estació d’esquí de La Molina, amb la qual formen el domini esquiable Alp 2500, amb 135 km de pistes També disposa del parc de neu de la Pleta

Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1992

Competí com a amateur amb l’Esport Ciclista Mataró i el Club Ciclista l’Hospitalet i destacà en la modalitat de pista Es proclamà tres cops campió de Catalunya de persecució individual, dos de persecució per equips i una vegada de cursa a l’americana El 1972 guanyà el Trofeu Intervelòdroms Un cop deixà la competició entrà com a tècnic de pista i de carretera a l’EC Mataró El 1984 formà part del grup de tècnics de la Federació Catalana de Ciclisme que treballà al velòdrom de Mataró primer i, un parell d’anys més tard, passà al de Barcelona Fou seleccionador català de ciclisme en pista 2001-10…

Soci del Club Atano, es proclamà quatre cops campió de Catalunya de mà amb Benito Torres 1951, 1952, 1953, 1958 A la fi dels anys cinquanta, fou intendent del Frontó Sol y Sombra Entre el 1959 i el 1981 treballà a la Federació Catalana de Pilota, on assessorà els pilotaris més joves i tingué cura dels seleccionats catalans en totes les competicions oficials de mà Com a directiu del club Casa de los Navarros, impulsà l’escola de pilotaris de l’entitat 1977, de la qual ha sortit Rubén Arribas Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Membre de l’Agrupació Atlètica Catalunya Especialitzada en el llançament de javelina, s’imposà en el Campionat de Catalunya 1996, fou subcampiona 1998 i tercera 2000, 2003

Després de jugar a la Unió Universitària, el 1934 es convertí en el president del club Al novembre del 1939 fou nomenat vicepresident de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins i al cap de poc president delegat de la federació catalanobalear Al mes de gener del 1944 deixà la presidència de la federació catalana per a ser vicepresident de la Federació Espanyola d’Hoquei

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacà en totes les categories en la modalitat de sabre i es proclamà deu vegades campió d’Espanya individual, i sis en categoria absoluta 1994, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003 Fou onze vegades campió de Catalunya individual, cinc en absoluta 1990, 1992, 1994, 1998, 1999 Amb la selecció espanyola ha participat en tres Jocs Olímpics Atlanta, 1996 Sydney, 2000 Atenes, 2004, onze Mundials entre 1993 i 2006, amb una medalla de bronze el 1998 i un Campionat d’Europa 2007 En la Copa del Món assolí la primera posició del rànquing mundial…

Fou jugador del Club d’Escacs Barcelona, el Club d’Escacs Ruy López-Paluzie, el Club d’Escacs Olot i el Club d’Escacs Vulcà fusionat amb el CE Barcelona el 1999 Durant molts anys fou el millor jugador espanyol juntament amb Arturo Pomar Es proclamà campió d’Espanya en set ocasions 1944, 1945, 1947, 1949, 1952, 1963, 1964 i tres vegades de Catalunya 1947, 1949, 1950 El 1950 assolí la categoria de Mestre Internacional Visqué a Veneçuela 1953-62 i guanyà tres vegades el títol de campió del país sud-americà 1955, 1956, 1958 També guanyà el Torneig Zonal Centreamericà 1955, participà en l’…