Resultats de la cerca

Es proclamà sis vegades campió de Catalunya, cinc en els 110 m tanques 1980, 1981, 1983, 1984, 1985 i una en triple salt 1982 En pista coberta, també fou campió català 1984, 1985 i estatal 1982 dels 60 m tanques Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola

Destacà amb l’Apolo Patín Club, amb el qual la temporada 1948-49 pujà a primera divisió i la següent es proclamà campió d’Espanya 1950 Fitxà pel RCD Espanyol 1951-52 i guanyà el Campionat de Catalunya, i després anà a l’Antorcha de Lleida mentre feia el servei militar En tornar, jugà dues temporades al FC Barcelona, tres a l’Apolo Patín Club i el 1958 anà al Club Patí Vilanova com a entrenador, tot i que també jugà algun partit Es retirà la temporada 1959-60 Amb la selecció espanyola es proclamà campió del món 1951

Entre les seves obres de cartellisme esportiu destaquen les de les regates de rem del Reial Club de Barcelona La seva obra original es troba a Lloret de Mar, on residí bona part de la vida

Membre del Club d’Escacs Casino Prado Suburense de Sitges, aconseguí el títol de Mestre Internacional 2002 La seva màxima pun-tuació Elo foren 2431 punts 2003 Fou campió de Catalunya d’escacs per equips diverses vegades amb la Unió Gracienca d’Escacs En categoria individual, l’èxit més important fou el Campionat de Catalunya 2006 Aquest mateix any participà en el Torneig Internacional Casino de Barcelona

Competí en la categoria de menys de 52 kg, i es proclamà campiona del món 1998 i d’Europa 1998, 2000 També aconseguí quatre medalles de plata, dues en els Campionats del Món 1996, 1997 i dues en els Campionats d’Europa 1996, 2000, la darrera de les quals per parelles El 2001 es retirà de l’alta competició, però el 2002 guanyà la Copa Catalunya de dones musculades i integrà la selecció catalana que competí en el Mundial en l’especialitat bodyform

Format a l’Escola SAMA de Vilanova, passà al CP Vilafranca 1998-2002 i la temporada 2002-03 anà al CP Vilanova, on alternà entre l’equip júnior i el de segona catalana fins que debutà a l’OK Lliga Després de guanyar la Copa de la CERS 2006, marxà dos anys al CE Vendrell, amb el qual pujà a primera divisió estatal Tornà una temporada al club vilanoví i en jugà una altra al CP Sitges abans de fitxar pel SPRS Ploufragan de la primera divisió francesa

President del Club Ciclista Mollet durant quaranta-cinc anys 1952-97, durant la dècada de 1980 formà part de la comissió de ciclisme infantil de la Federació Catalana de Ciclisme En record seu, anualment se celebra el Memorial Antoni Fortuny – Gran Premi Diputació de Barcelona

Presidí el Club Natació Tortosa 1987-2000 i creà, el 1990, les seccions d’atletisme, triatló i salvament i socorrisme Organitzà, entre d’altres, el Campionat d’Espanya de natació sincronitzada 1998 i el de salvament aquàtic 1999 Fou àrbitre de natació 1989-2000, de salvament i socorrisme 1994-2000 i de triatló des del 1996 Presidí la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme 2008-12, de la qual ocupà el càrrec de vicepresident durant dotze anys 1996-2008

S’inicià l’any 2001 al Club Ciclista Velosprint El 2003 es proclamà campió d’Espanya juvenil de quilòmetre i aconseguí la desena posició al Campionat del Món de l’especialitat En categoria sènior guanyà diverses medalles al Campionat d’Espanya de pista El 2008 fitxà per l’equip Fuerteventura, amb el qual guanyà el Critèrium d’Empuriabrava El 2009 s’incorporà a les files del CKT-Novatec i guanyà la general de les Grans Clàssiques 2009, el Campionat de Catalunya de contrarellotge 2009, la Copa Critèrium 2011 i el Campionat de Catalunya elit de fons 2011 Des del 2012 és guia del ciclista amb…

Membre del Futbol Club Barcelona, l’any 1994 aconseguí el rècord de Catalunya de 4 × 200 m per equips en pista coberta Posteriorment se centrà en curses de tanques i guanyà el Campionat d’Espanya en la prova de 110 m tanques en dues ocasions 1996, 1997 En l’àmbit internacional, participà en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 en la prova de 110 m tanques Guanyà el Campionat de Catalunya el 1998, any que es retirà