Resultats de la cerca

Començà a competir amb la Unió Ciclista Sant Cugat El 1982 s’inicià en el ciclisme de pista competint al quilòmetre, puntuació i persecució, i fou campió de Catalunya de persecució individual i americana Fou campió d’Espanya 1983 en persecució per equips, juntament amb Arbós, Carmona i Ramis A la temporada següent repetí l’èxit, aquesta vegada en companyia de Mauri, Reina i Ramis Guanyà la Volta de l’Empordà 1988 El 1991 abandonà la competició

Afincat al Prat de Llobregat, s’inicià en aquest esport en un gimnàs de la policia nacional d’aquesta localitat Es proclamà campió d’Espanya a divuit anys i assolí cinc títols consecutius 1980-85 El 1985 abandonà l’alta competició per una lesió Posteriorment impartí classes de taekwondo i obrí el seu propi gimnàs al Prat de Llobregat Fou seleccionador espanyol, entrenador de l’equip olímpic estatal i tècnic al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat del Vallès

S’inicià en la boccia amb l’Associació Paràlisi Cerebral ASPACE-ESPORTS S’incorporà com a tècnic i fisioterapeuta de la selecció espanyola de boccia, amb la qual participà en un Campionat del Món 2006, una Copa del Món 2007, els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i els de Londres 2012 Des del 2006 també és entrenador del CE Paralítics Cerebrals PCSport Aquella mateixa temporada fou el seleccionador català, càrrec que abandonà l’any següent per continuar com a tècnic

Collocador, s’inicià a l’AE Sarrià, on arribà a ser el capità de l’equip que el 1980 aconseguí l’ascens a la màxima categoria del voleibol estatal Posteriorment fitxà per l’Hispano Francès, on jugà fins acabada la temporada 1985-86, quan l’equip es dissolgué Aleshores fitxà pel Bombers de Barcelona, on coincidí amb Rafa Pascual Després de tres temporades, abandonà l’equip i es retirà Amb la selecció espanyola participà en el Campionat d’Europa júnior 1982

Cinturó negre segon dan, competí representant el Club Esportiu Fran Martín Destacà en l’especialitat de tècnica, en la qual assolí diversos títols catalans i estatals en diferents categories d’edat En categoria absoluta, es proclamà campió de Catalunya individual 1996, 1997 i per equips 1998, i subcampió d’Espanya individual 1996 Assolí la medalla de bronze en els Campionats de Catalunya sènior 1998, 1999, 2002 Abandonà l’alta competició, però continuà associat a la Federació Catalana de Taekwondo com a àrbitre

Cinturó negre sisè dan de taekwondo, competí representant el Club Su-Ba-Lee Assolí un diploma olímpic en ser quart als Jocs Olímpics de Seül 1988 en la categoria de menys de 83 kg Guanyà la medalla de bronze al Campionat del Món sènior en la mateixa categoria 1991 i als Europeus 1988 Abandonà l’alta competició i obrí el Gimnàs Esportiu Taekwondo Jordan a Barberà del Vallès Ocupà la presidència de la Federació d’Arts Marcials de Catalunya FAMC

S’inicià l’any 1972 al gimnàs Eurytmia i posteriorment passà al Patronat de Promoció Cultural i Esportiva de Vilanova i la Geltrú, al Grupo Cultura Covadonga de Gijón i al Club Natació Granollers, sempre entrenada per Jaume Miró Fou campiona d’Espanya juvenil 1976, 1977 i absoluta 1979 Guanyà l’or als Jocs Mediterranis 1979 i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on fou finalista Abandonà la competició l’any 1981 a causa d’una lesió i passà a ser entrenadora del CN Granollers

S’inicià en la gimnàstica rítmica i aconseguí diversos títols de Barcelona i de Catalunya en categories inferiors L’any 1999 participà en el Campionat d’Espanya de conjunts i ingressà al Club Eulàlia Castañé El 2002 abandonà la competició i es dedicà a l’entrenament L’any 2005 s’interessà per la gimnàstica estètica amb el Club Esportiu INEF de Barcelona Entre el 2005 i el 2011 participà en sis Campionats del Món i en sis edicions de la Copa del Món de gimnàstica estètica

Fou fundat el 1946 amb el nom de Club Deportiu Talleres Agut com a secció de futbol d’aquesta empresa El 1951 ingressà a la federació catalana amb el nom de CD Agut i la temporada 1953-54 fou campió de grup i assolí l’ascens a primera regional, on jugà dues temporades L’any 1956 pujà a tercera divisió, en la qual es mantingué dos anys El 1959 abandonà la federació i retornà a les competicions d’empreses fins a la seva desaparició

Fou el primer campió d’Espanya d’halterofília 1952, títol que aconseguí en la categoria de fins a 60 kg en el marc dels Campionats d’Espanya de gimnàstica esportiva El 1969 esdevingué el primer president de la Federació Catalana d’Halterofília, quan aquest esport es desvinculà orgànicament de la gimnàstica Abandonà el càrrec el 1974 en accedir a la vicepresidència de la Federació Espanyola d’Halterofília, que presidí durant els anys 1977-81 Rebé el Disc de Ferro de la federació catalana 1974