Resultats de la cerca

Davanter format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà al filial Club Deportiu Condal 1964-66, alternant aparicions al primer equip, on debutà a la Lliga al novembre del 1965, i amb el qual guanyà la Copa de Fires 1967, en què marcà 3 gols Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1968-69, i de retorn al Barcelona hi jugà quatre temporades com a extrem 1969-73 i es proclamà campió de Copa 1971 Amb el Barça jugà 63 partits de Lliga i marcà 13 gols Limitat per les lesions, passà al Castelló 1973-74 i al Sant Andreu 1974-75 i decidí retirar-se, passant a fer d’entrenador Fou…

Fou campiona d’Espanya vuit vegades en proves a l’aire lliure dues vegades en 400 m, dues en 800 m, una en 1500 m, dues en 400 m tanques i una en pentatló i sis vegades en pista coberta dues en 400 m, tres en 800 m i una en 1500 m Fou la primera catalana a tenir un rècord del món el júnior de 400 m tanques, el 1978 El 2013 encara conservava el rècord espanyol júnior de tanques i els absoluts de Catalunya de 400 m llisos 1978 i de 800 m en pista coberta 1981 També obtingué els rècords d’Espanya de 200 i 400 m llisos, 100 i 400 m tanques, i pentatló, a l’aire lliure i de 50 i 60 m tanques, i…

Fou campiona de Catalunya de 200 m 1975, 400 m 1974, 400 m tanques 1977 i 400 m en pista coberta 1973, 1975, 1977, 1978 Tingué els rècords d’Espanya de 200 m 1975, 400 m tanques 1977 i 300 m en pista coberta 1974, així com el de relleus de 4 × 400 m També feu diverses vegades els rècords de Catalunya de 300 m, 400 m, 600 m, 4 × 100 m i 4 × 400 m Fou 15 vegades internacional amb la selecció espanyola Es retirà als 22 anys

S’inicià a Ràdio Martorell i Ràdio Barcelona Fou responsable de la programació esportiva a Ràdio Lleida, i fou sotseditor del programa No ho diguis a ningú de Catalunya Ràdio L’any 2005 entrà al Futbol Club Barcelona, on fou director de continguts del departament de premsa, subdirector de la revista Barça i director de Barça TV El 2010 s’incorporà a RAC1, i el 2012 en fou nomenat director Collabora en el màster de Periodisme Esportiu de la Universitat Internacional de Catalunya

Membre del Club Nàutic Mig Segre, destacà adjudicant-se el Campionat de Catalunya júnior en K1 2002 i participà en diverses edicions del Campionat d’Espanya en categoria sènior A més, guanyà la medalla de plata en el Campionat d’Espanya de ràfting 2002, juntament amb Anna Pujol, Imma Latorre i Assumpta Latorre

Fou un dels introductors de les curses populars a Catalunya i disputà 65 maratons Impulsà la Marató de Barcelona Palafrugell, 1978 i l’Associació Internacional de Maratons Fou director mèdic de les proves de marató, marxa i pentatló dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i de les maratons de Nova York i Barcelona durant molts anys Dirigí el departament de nutrició del CAR de Sant Cugat Publicà els llibres Del “jogging” a la marathon 1981 i Nutrición, salud y rendimiento deportivo 1991

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, practicà l’esquí i l’escalada durant la dècada de 1930 Presidí la secció de Muntanya 1942 i la Comissió de Refugis anys setanta, i fou tresorer de l’entitat 1959-76, que li concedí la medalla d’argent del Centenari del CEC 1976 Collaborà en la revista Muntanya , i publicà llibres sobre botànica En morir fou creat el Centre d’Estudis Botànics Ramon Pujol i Alsina

Defensa que s’inicià a la Unió Esportiva Horta i el 1981 passà al Club Hoquei Mollet, amb el qual debutà a la màxima categoria Després jugà al Cerdanyola Hoquei Club 1983-84, el Club Esportiu Noia 1984-86, el Hoquei Club Liceo 1986-93, el Futbol Club Barcelona 1993-96 i el Club Patí Vilafranca 1996-98, on es retirà Conquerí tres Copes d’Europa 1987, 1988, 1992, tres Copes Intercontinentals 1989, 1990, 1993, quatre Supercopes d’Europa 1988, 1989, 1990, 1993, una Recopa d’Europa 1989, cinc Lligues 1987, 1990, 1991, 1993, 1996, quatre Copes del Rei 1988, 1989, 1991, 1994 i una Copa de les…

S’especialitzà en hípica de doma clàssica Entre el 1983 i el 1991 conquerí dos Campionats d’Espanya i dos subcampionats El 1995 es traslladà a Mèxic, on guanyà vint-i-dos títols estatals i divuit metropolitans fins el 2011 Disputà diversos Jocs Panamericans i Centreamericans, els Jocs Eqüestres Mundials 2006 i els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Vinculat al Club d’Enganxes i Equitació de Catalunya, formà part de l’equip barceloní que participà en el Campionat d’Espanya d’enganxos 1981 Es proclamà campió de Catalunya de l’especialitat de troncs 2009, 2010