Resultats de la cerca

Conegut com Bubi Maier, es formà al Reial Club de Lawn-Tennis del Turó Fou tres vegades campió de Catalunya júnior i absolut 1929, 1930, 1931 cinc en dobles amb Eduard Flaquer 1928, amb Francesc Sindreu 1929-1931 i amb Joan Manuel Blanc 1935, i quatre en dobles mixtos amb Rosa Torras 1928-31 Guanyà set Campionats d’Espanya en individual 1929-35 sis en dobles amb Francesc Sindreu 1929, 1932, 1934, amb Eduard Flaquer 1930, amb Joan Manuel Blanc 1935 i amb Fernando de Olózaga 1944, i tres en dobles mixtos amb Rossa Torras 1929, 1931 i amb la seva germana Maria Isabel 1934 Guanyà diversos…

Jugava de mig, i la temporada 1963-64 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol procedent del Sevilla Amb el conjunt blanc-i-blau, jugà 14 partits de Lliga i marcà 5 gols Disputà 7 partits amb la selecció espanyola Com a entrenador, entre altres, dirigí l’Espanyol 1980-83

Soci de la Secció Excursionista de l’AAEET de Valls, és membre del Grupo de Alta Montaña Español GAME des del 1996 A més de les muntanyes de Catalunya i dels Pirineus, ha escalat als Alps i les Dolomites, i a les serralades de l’Himàlaia, el Karakoram, el Caucas, els Andes, l’Atles, l’Ahaggar, el Kilimanjaro, el Ruwenzori o Alaska Ha participat en nombroses expedicions amb destacades ascensions, com ara la primera absoluta a la cara W de l’Illampu, als Andes de Bolívia 1978, la segona absoluta al Nanga Parbat per la paret del Rupal 1984, l’ascensió en solitari del Nun i de l’Stock Kangri, a l…

Format al Reus Deportiu, amb el qual debutà a primera divisió, el 1952 guanyà el Campionat d’Espanya, el primer títol de la història de l’entitat roig-i-negra Destacà per la facilitat golejadora i la temporada 1954-55 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després milità al Club Llista Blava de Lleida 1955-58 i tornà a l’equip reusenc, en el qual es retirà el 1960 Disputà 19 partits amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual guanyà el Campionat del Món i d’Europa que es jugà a Barcelona el 1954

Aconseguí una medalla de plata als Campionats del Món sènior 2001, una de bronze a la Copa del Món 2000 i el subcampionat als Campionats d’Europa 2000 Fou guardonada amb un premi d’honor de l’esport català També rebé el premi ARC en reconeixement de la seva trajectòria esportiva 2001

Sorgit dels equips inferiors de l’Hispano Francès, fou campió de Catalunya i d’Espanya juvenil 1966, i fou premiat amb el trofeu Ángel de Plata al millor jugador de la seva categoria Ja al primer equip, aconseguí el doblet, Lliga i Copa del Rei 1967, 1968, fet que el portà a disputar diversos partits de la Copa d’Europa També guanyà el trofeu Federació i fou convocat per la selecció catalana i per l’espanyola, tant en categoria promeses com en l’absoluta

Soci de l’Aeroclub de Catalunya des del 1929 Fou alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona i obtingué el títol de pilot a l’agost del 1930 Fou comissari de l’escola d’avia-ció i dirigent de l’Aeroclub de Catalunya El 1933 fou un dels impulsors de la fundació de l’Aeroclub de la Plana de Vic Morí en un accident d’aviació a la rodalia de l’aeròdrom del Prat

S’inicià a l’escola esportiva del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i entrenà sota les ordres de Josep Lluís Lucero Fou campió d’Espanya júnior 1994, 1995 i promesa 1996 de decatló, i membre de la selecció espanyola En pista coberta, fou campió estatal absolut d’heptatló en tres ocasions 1988, 2003, 2005 Fou campió de Catalunya de decatló 1994, 1995, de salt de llargada 2001 i de 4 × 100 m 1994 amb el GEiEG Obtingué els rècords catalans de decatló 2000 i d’heptatló en pista coberta, en tres ocasions Participà en un Mundial 1994, un Campionat d’Europa júnior 1995, un Campionat d’…

Format a l’Escacs Catalònia Club, fou campió de Catalunya i d’Espanya juvenil 1983 Gran Mestre des del 1994, es proclamà campió estatal 1990 i subcampió 1986, 1993, 1997 en categoria absoluta, i assolí el títol català 2008, 2010 Guanyà els torneigs internacionals de Pamplona 1993, 1995 i Sant Sebastià 2009, i disputà la fase final del Campionat del Món 1999 Pel que fa als equips, es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya amb la Unió Gracienca, i repetí el títol català amb la Societat Coral Colom 2010, amb la qual també guanyà la Copa Catalana 2008 i aconseguí l’ascens a la divisió d’honor…

El 1909 guanyà les curses de 50 km i 100 km de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i el Campionat d’Espanya per a amateurs L’any següent repetí èxit en la cursa de 50 km de la UVE i el Campionat d’Espanya de 100 km El 1912 fou segon en la segona edició de la Volta Ciclista a Catalunya, cursa que guanyà un any després El mateix 1913 s’imposà novament en el Campionat d’Espanya de fons, en les Sis Hores de Sants fent parella amb Rubio, en dues etapes de la Volta al País Basc, en la Gran Cursa de Granollers junt amb Tomàs Fuentes, en la Copa Stadium-Campionat de Barcelona i en el Campionat de l’…