Resultats de la cerca

Impulsà els grups d’escalada del principi dels anys quaranta, i fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya 1940 i del Centre Acadèmic d’Escalada 1942, grup que presidí 1947-50 Obrí vies a la Bola de Partió Montserrat, 1940 i la paret nord del Mont Perdut Pirineus, 1941, i realitzà ascensions i travesses als Alps El 1947 fundà amb altres escaladors i muntanyencs la Germandat de Sant Bernat, grup creat per a realitzar rescats de muntanya Rebé la medalla de la FEM 1949 Com a membre del Centre Excursionista de Catalunya fou collaborador de la Comissió de Refugis des dels anys seixanta Es casà…

El 1951 es feu soci del Tiro Nacional de Barcelona Guanyà torneigs locals en diverses modalitats i obtingué el Campionat de Catalunya en tres posicions de 50 m amb fusell i fou segon amb arma pneumàtica 1955 Parallelament inicià la seva faceta d’àrbitre de tir Tornà a proclamar-se campió de Catalunya 1962, en la modalitat de màuser en la distància de 50 m Arbitrà les proves de tir més rellevants de l’època i fou un dels principals àrbitres de precisió de l’Estat espanyol Des del 1962 i durant 25 anys fou àrbitre internacional de tir

Defensa que s’inicià a l’Aiguafreda, passà pel Sant Feliu de Codines i l’Stick Vic, i debutà en la màxima categoria amb el Bigues i Riells, amb el qual conquerí dos Campionats de Catalunya 1999, 2001 i un d’Espanya 2001 Fitxà pel Club Patí Voltregà 2001-02 i 2005-07, el Fundaçao Norte Coope portuguès 2002-05, el Cerdanyola Hoquei Club 2007-10, en el qual la darrera campanya guanyà la Lliga i la Copa de la Reina, i el Friedlinger alemany 2010-11 Penjà els patins la temporada 2011-12 al Cerdanyola Amb el Voltregà, assolí tres Campionats d’Espanya i de Catalunya, dues Copes de la Reina 2006,…

Es proclamà campió de Catalunya de boxa professional en la categoria de pes gall 1967 Retingué aquest títol en dues ocasions 1968, 1972 El 1977 abandonà la pràctica de la boxa en el camp professional

Format a la Unió Esportiva Santboiana, hi arribà a jugar, però ben aviat marxà a França per fer-se jugador professional Jugà al Biarritz RC 2006-08 i a l’ASM Clermont Auvergne 2008-10, on es proclamà campió de França en la seva segona temporada Després passà a l’Oyonnax 2010-12 i posteriorment a l’AS Béziers de la segona divisió francesa Disputà diversos torneigs amb la selecció espanyola

Fitxà pel Futbol Club Barcelona al principi del 2008, procedent del Celta de Vigo, on havia guanyat el Trofeu Zamora 2006 Habitual suplent de Víctor Valdés, fou titular en la competició de Copa del Rei, en què aconseguí el títol en dues ocasions 2009, 2012 Amb el Barça aconseguí també quatre títols de Lliga i Supercopa espanyola 2009, 2010, 2011, 2013 i dos Mundials de clubs, dues Lligues de Campions i dues Supercopes europees 2009, 2011 En finalitzar la temporada 2014 es retirà del futbol

El 2000 entrà al Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de la FEEC Fou becat per estudiar, viure i entrenar-se a Font-romeu Vinculat a la Colla Excursionista Cassanenca, fou integrant tant de la selecció catalana com de l’espanyola d’esquí de muntanya Guanyà el Trophée des Gastlosen 2010, el Campionat d’Espanya 2011, 2013, 2015 i el Campionat d’Espanya de cronoescalada 2013, 2015, en el qual quedà en segona posició el 2012, i fou tercer en la Copa del Món sub-21 2011 Als Campionats del Món d’esquí de muntanya aconseguí la medalla de bronze en la prova de relleus 2017

Membre de l’Associació Sant Martí Esport, destacà proclamant-se campió d’Espanya júnior de trampolí 2005 En categoria sènior, aconseguí la tercera plaça del Campionat d’Espanya 2006, competició en què aconseguí diversos podis al llarg de la seva carrera També guanyà diverses vegades el Campionat d’Espanya de trampolí amb el seu club i amb la selecció catalana El 2008 guanyà el Campionat d’Espanya en la modalitat de sincronisme juntament amb José Manuel Muñoz Participà en tres Campionats del Món de trampolí 2007, 2010, 2011 i en un d’Europa 2010, i assolí la medalla de bronze en sincronisme a…

S’inicià al Club Ciclista Sant Martí l’any 1973, en què guanyà la Copa Catalana de ciclocròs i el Campionat de Catalunya de la seva categoria Com a amateur aconseguí 32 victòries, entre les quals destaquen l’Escalada a Montjuïc, la Pujada al Castell de Sant Joan de Blanes o el Campionat de Barcelona Participà en diverses edicions del Campionat del Món de ciclocròs en categoria juvenil i amateur Fou professional entre el 1984 i el 1986, amb els equips Teka, Hueso i Colchón CR El 1999 assumí el càrrec de seleccionador espanyol de ciclisme per a discapacitats físics i participà en els Jocs…

Membre del Club Natació Barcelona, amb aquest club es proclamà setze vegades campió de Catalunya, en 100 m lliure 1922-25, 1927, 400 m lliure 1925, relleus 4 × 50 m estils 1925, 1928, relleus 5 × 50 m lliure 1922-25, 1927, 1929 i relleus 4 × 200 m lliure 1924, 1925 També guanyà quatre vegades el Campionat d’Espanya, en 100 m lliure 1922, 1925 i relleus 4 × 200 m lliure 1923, 1925 Fou vint-i-dues vegades doble recordista català i estatal cinc cops en 50 m lliure 1924-28, tres cops en 100 m lliure 1924, 1925, un cop en 300 m lliure 1925, vuit cops en relleus 5 × 50 m lliure 1922-26 i cinc cops…