Resultats de la cerca

Fundat l’any 2000, fou impulsat, entre d’altres, per Francesca Clua Caubet Guanyà en dues ocasions el Campionat de Catalunya de clubs 2005, 2006 i la Copa Generalitat 2006, 2010 Participa habitualment en la lliga de Lleida de primera divisió El 2002 organitzà el Campionat de Catalunya individual i, des del mateix any, també organitza la Marató Nacional de Bitlles, que dura dotze hores però que inicialment en durava vint-i-quatre Disposa de dos camps de joc amb dues pistes cadascun El 2011 tenia 150 socis

Situat al carrer de Vila i Vilà, tingué dos noms diferents per imposició política Tenia 33 m de llargada per una mica més de 9 m d’alçària i era cobert S’hi jugava a pala i es feren famosos els “partits vermut”, celebrats a les dotze del migdia, amb les grades plenes Hi destacaren Pere i Antoni Masip, anomenats Pedrín I i Pedrín II , respectivament, considerats els millors especialistes de pala de l’època en frontó petit Altres jugadors destacats foren Ayerbe, Elorriaga, Salamanca, Hurtado, Aramburu, Albalate, Rubio i Irigoyen

Els Martini eren vehicles monoplaces de Fórmula 3 i Fórmula Renault, però foren modificats per a participar en el Campionat d’Espanya de Fórmula 1800, que feia servir mecànica de la firma SEAT Lluís Cortés i Francesc Brossa en produïren dotze unitats en tres anys, amb una de les quals Juan Ignacio Villacieros guanyà el campionat el 1975 Aturà l’activitat esportiva amb la desaparició de la Fórmula 1800, però un dels mecànics de l’equip, Joan Villadelprat, continuà dedicat a la competició i arribà a la Fórmula 1

S’inicià a les escoles pies Sama de Vilanova, i passà pel CP Vilanova i el CE Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga 1984 El mateix any fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i el màxim golejador del campionat Fitxà per l’HC Piera, club on jugà dotze temporades i fou subcampió de la Lliga Catalana Posteriorment, jugà al Reus Deportiu i al CE Vendrell Un cop retirat, fou entrenador d’equips de base al Capellades HC i al Piera, i president d’aquest darrer club

Membre del CN Barcelona, fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1948 i de gran fons en la Travessia del Port de Barcelona 1948 Com a waterpolista assolí dotze Campionats de Catalunya 1941, 1943-53 i catorze d’Espanya de primera divisió 1943-53, 1956-58 Jugà 37 partits amb la selecció espanyola, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 i guanyà els Jocs Mediterranis 1951 Rebé la placa d’honor de la federació espanyola 1952 i la medalla al mèrit de la federació catalana 1958

Es formà al Futbol Club Barcelona i a dotze anys anà al Reial Club de Polo Guanyà vuit Campionats de Catalunya 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1974, 1976, 1979-83 i cinc Lligues 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Jugà 94 partits amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on obtingué la medalla d’argent, i de Los Angeles 1984 Es retirà l’any 1988 És fill de Ricard Cabot Boix i germà de Ricard Cabot Durán, ambdós jugadors d’hoquei sobre herba

Situat a l’extrem sud de l’estany d’Airoto, a 2200 m d’altitud, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu Cabana habilitada com a refugi lliure per la Unió Excursionista de Catalunya UEC amb motiu del cinquantenari de la UEC de Gràcia Fou inaugurat el 6 d’octubre de 1991 i té capacitat per a dotze persones És base per a travesses i ascensions a cims com els tucs de Marimanya 2679 m i Baciver 2720 m, o els pics de Qüenca 2638 m i del Rosari 2608 m

Ingressà al primer equip del Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1922 procedent de les categories inferiors Durant dotze temporades jugà a la banda dreta del mig camp o com a defensa Es proclamà campió de Catalunya 1929 i d’Espanya 1929, i participà en la jornada inaugural de la Lliga, en què disputà 64 partits Es retirà el 1934 i dirigí l’equip fins que s’acabà la temporada 1933-34 Fou una de les figures clau per a la supervivència del club durant la Guerra Civil i el 1941 en fou secretari tècnic

Jugà al Club Joventut Handbol Mataró durant dotze anys Fou entrenador ajudant de Ferran Raga al Club Balonmano Granollers a l’inici de la dècada dels vuitanta El 1985 aconseguí el títol estatal juvenil amb l’equip vallesà Debutà com a primer entrenador en la categoria sènior al Club Handbol Palautordera 1988-89 i tot seguit passà al Granollers 1989-93, on retornà en una segona etapa entre el febrer del 1998 i el novembre del 1999 Ha dirigit el Palautordera durant sis temporades en dues etapes, i el Joventut Mataró en diverses etapes

Sota la fórmula de sis dies, la primera edició esdevingué la primera prova de pista celebrada a l’Estat espanyol Rebé el nom de Gran Premi Freixenet i es competí en diverses proves d’americana de 80 km en dies consecutius entre vuit equips de dos ciclistes Miquel Poblet, Jordi Clarós i Guillem Timoner, prengueren part en l’edició inaugural, que guanyaren els holandesos Cor Bakker i Henk Lakeman La segona edició es disputà al setembre de l’any següent entre dotze parelles, i el triomf fou per la parella formada per Miquel Poblet i l’italià Ferdinando Teruzzi