Resultats de la cerca

Fou un dels socis fundadors del FC Barcelona, on jugà com a migcampista i davanter fins el 1905, any que guanyà el Campionat de Catalunya Compaginà aquesta activitat amb la de tresorer del club sota la presidència de Bartomeu Terrades i, posteriorment, en fou vicepresident fins el 1907

Jugà al CB Orillo Verde de Sabadell fins que desaparegué el 1961, quan disputava la Lliga Fou el millor anotador de la màxima competició estatal la temporada 1960-61 Posteriorment, jugà al Joventut de Badalona, el CN Canoe, el CP Castellar i l’UDR Pineda Internacional absolut, disputà 3 partits amb la selecció espanyola

Competí pel CN Reus Ploms, CN Judizmendi, Mijas Ttiatlón Club, Canal Isabel II, Excellent Team, Passatge Esport i Club Triatló Manresa, i també pels equips Asics Team alemany i Montluçon i Haribo francesos Es proclamà sis vegades campió de Catalunya de triatló i tres de duatló, dos cops campió d’Espanya de triatló 1996, 1999 i un de duatló 2004, i campió sud-americà de triatló 2006 Ha guanyat importants triatlons com el de Barcelona 1994, 1995, 2000, 2001, Fuente Álamo 2000, 2002, 2003, Eivissa 2005 i nou edicions del de Manresa Fou campió dels Tri-Trials a Catalunya 2006, 2007, 2008, Terol…

Fou el número 1 dels inicis del tennis de taula a Catalunya, fins i tot abans de la fundació de la federació catalana l’any 1935 Fundà i més tard presidí el Club de 7 a 9, guanyà l’oficiós Cam-pionat català del 1934 i l’oficial del 1936 tant en categoria individual com per equips Després de la Guerra Civil Espanyola tornà a jugar i fou campió català per equips el 1941 i en dobles i mixtos el 1942, sempre amb el mateix equip

Membre fundador i primer president de l’Agrupació Excursionista de Granollers 1928 El 1946, juntament amb altres professionals, fundà l’Editorial Alpina, amb la qual s’omplí un buit pel que fa a la cartografia excursionista de Catalunya Com a soci del Centre Excursionista de Catalunya, representà l’entitat en congressos i reunions excursionistes, i el 1969 ingressà en la secció de Geografia i Geologia És autor de nombrosos treballs de geografia regional i física El 1989 li fou atorgada la placa d’honor de l’Agrupació Excursionista de Granollers

Membre del Club de Mar de Sitges, ha navegat en les classes vaurien, 420, 470, hobie cat, surf de vela, creuer i patí de vela En aquesta darrera, conquerí quatre Campionats d’Europa 2002, 2004, 2008, 2012, sis de Catalunya 1988, 1991, 1993, 1994, 1999, 2000 i tres Campionats de Catalunya per equips 1993, 1995, 2011, així com dues Copes d’Espanya entre el 1988 i el 2002 En creuer, com a patró del Tirant lo Blanc , entre el 2002 i el 2012 ha guanyat tres vegades el Trofeu Princep Felip, dues la regata Columbretes i dues més el Trofeu Skipper Com a patró del Thriller assolí dues vegades el…

Conegut com Turuta , s’inicià en les competicions de la mà de FX Bultó Disputà curses en rallis, tot terreny i muntanya Guanyà la primera cursa de la postguerra disputada al Circuit de Montjuïc 1945 Quedà segon en el Campionat d’Espanya de motociclisme de 100 cc 1946 Fou tercer del Premi Pro-Hospitales i del I Gran Premi PMB 1948 Fou campió d’Espanya de velocitat en 125 cc 1949 i segon en el Campionat de Catalunya per a aficionats el mateix any El 1950 fou segon del XIII Ralli dels Alps en la modalitat de cotxes El 1952 participà en el Mundial de Motociclisme Formant equip amb JS Bultó,…

Competí com a veterà i el 1986 fundà el Club Ciclista Cesaden a Platja d’Aro Establí una estructura de competició que disputà el calendari estatal fins el 1993, formada per ciclistes juvenils i amateurs entre els quals destacaren Melcior Mauri, Víctor Gonzalo, Manuel Gonzalo, Miguel Ángel Martínez, Antonio Miguel Díaz i Joan Llaneras També entrà en l’organització de la Challenge de Platja d’Aro

S’inicià el 1960 a la Societat Columbòfila de Sant Adrià Es proclamà campió de Catalunya 1988 i d’Espanya 1984, 1988 i guanyà els trofeus Estopiña i La Llave Després creà un colomar on ha criat multitud de coloms campions També ha participat en torneigs internacionals Des del 2009 presideix el Club Columbòfila Andreuenca i, anteriorment, fou vicepresident de la Real Federación Colombófila Española

Destacà amb l’Apolo Patín Club, amb el qual la temporada 1948-49 pujà a primera divisió i la següent es proclamà campió d’Espanya 1950 Fitxà pel RCD Espanyol 1951-52 i guanyà el Campionat de Catalunya, i després anà a l’Antorcha de Lleida mentre feia el servei militar En tornar, jugà dues temporades al FC Barcelona, tres a l’Apolo Patín Club i el 1958 anà al Club Patí Vilanova com a entrenador, tot i que també jugà algun partit Es retirà la temporada 1959-60 Amb la selecció espanyola es proclamà campió del món 1951