Resultats de la cerca

Fou fundat el 1922 Durant la primera dècada del segle XXI aconseguí tres ascensos consecutius des de segona territorial El darrer fou la temporada 2009-10, quan es proclamà campió de grup de preferent i pujà a primera catalana Però aleshores vengué la seva plaça a la Unió Esportiva Vic, amb què es fusionà, per motius econòmics i falta de camp propi Mantingué el seu futbol de base, que per qüestions legals passà a anomenar-se Club Esportiu Aiguafreda

Sòcia del Club Alpí Núria-Masella, formà part de la selecció espanyola 1968-71 i disputà el Campionat del Món 1971 i la Universíada 1971, 1973 Professora de sociologia de l’esport a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC de Barcelona, l’any 2000 obtingué la càtedra d’aquesta mateixa disciplina Presidí l’Asociación Española de Investigación Social Aplicada al Deporte 1990-96 Coordina el Grup d’Investigació Social i Educativa en Activitat Física i Esport GISEAFE de l’INEFC i codirigeix, des del 2006, l’Observatori Català de l’Esport Collabora en programes de gestió esportiva…

Membre del Club Alpí Núria-Masella, entre el 1973 i el 1978 competí en esquí alpí en l’àmbit estatal i internacional, especialment en eslàlom gegant Formà part de la selecció espanyola S’ha dedicat professionalment a la gestió esportiva

Membre del Club Alpí Núria-Masella, competí en esquí alpí en l’àmbit estatal i internacional entre el 1971 i el 1981 Entre els seus resultats destaquen diversos Campionats d’Espanya infantils, la victòria al Derby Internacional de la Molina i diverses victòries en el circuit de veterans Des del 2010 collabora amb la Federació Catalana d’Esports d’Hivern en la tecnificació dels grups infantils de la Cerdanya i la Vall d’Aran

Membre del Club Alpí Núria-Masella Destacà a l’inici de la dècada de 1970 en proves de la Copa del Món i la Copa d’Europa, en què es classificà entre els primers llocs en diverses ocasions Disputà el Campionat del Món 1971 de la modalitat i fou l’única catalana que participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972, en les proves de descens, eslàlom gegant i eslàlom especial Considerada l’esquiadora catalana amb els millors resultats segons el rànquing publicat per la Federació Internacional d’Esquí Casada amb l’entrenador francès Roland Tissot, els seus fills Stéphane i Maxime són…

Membre del Club Orientació Catalunya Ha estat campiona d’Espanya de relleus 1999, 2001, i de marató-O 2001, 2002, 2003, formant parella amb Belén Sánchez i amb Feli Silva Vencé en el primer World Maraton Trophy d’orientació, celebrat a Lles de Cerdanya, 2001, formant equip amb Belén Sánchez Del 1994 al 2003 ha ocupat diversos podis dels Campionats de Catalunya i d’Espanya així com del Trofeo Ibérico A més, ha travessat l’Atlàntic a vela d’anada i tornada És coautora del llibre L’Atlàntic a quatre mans 2008

Conegut com Manelet , s’especialitzà en patinatge artístic individual Ha representat el Club Patí Centelles i el Club de Patinatge Artístic Tona En el seu palmarès hi figuren vuit Campionats d’Espanya 1997, 1998, 2001, 2002, 2003, 2005, 2007, 2010 en diverses categories Representant la selecció espanyola guanyà l’or en dues Copes d’Alemanya i en tres Campionats d’Europa 2001, 2002, 2010, i una plata 2004 i un bronze 2005 als Mundials Fou entrenador del CPA Ametlla 2004-12 i des d’aleshores al CPA Tona com a tècnic d’individuals i grups de xou Rebé la medalla del Comitè Olímpic 2011

Ala punta que destacà al Club Futbol Sala Aiguafreda La temporada 1986-87 fitxà pel Futbol Club Barcelona, any que es refundà aquesta secció del club blaugrana Guanyà la Copa del Rei 1988, 1989 i la Recopa d’Europa contra l’AC Roma 1990, competició organitzada llavors de manera oficiosa Fou el capità de l’equip al final de la dècada dels vuitanta i inici dels noranta

Jugà a l’Aiguafreda Floid Blue al principi de la dècada de 1980 El 1986 formà part del FC Barcelona, que debutà a la màxima categoria estatal aquell any Posteriorment jugà amb l’equip de La Palma i la temporada 1988-89 s’incorporà a La Garriga FS Es proclamà campió d’Espanya de la divisió d’honor 1989 i fou subcampió de la Copa d’Europa 1990

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès i del Centre Excursio-nista Barcelonès És una de les grans referències de l’excursionisme català Accedí a la presidència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya l’any 1936, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, des d’on establí les bases per a les assegurances en els accidents excursionistes de muntanya, esquí o viatges collectius organitzats per les seves entitats Fou un dels pioners del concepte de l’excursionisme esportiu i collaborà en la primera cursa de muntanya que, entre els anys 1915 i 1929, travessà el Montseny d’…