Resultats de la cerca

Adscrit al Collegi Català, debutà a primera divisió el 7 de setembre de 1975 i durant quatre temporades dirigí 29 partits Fou escollit com a representant dels àrbitres catalans Al gener del 1980, patí una ombra d’infart durant un partit i fou rellevat Retornà a l’arbitratge vint-i-tres mesos després, però en no poder recuperar la categoria anterior es retirà

Fou campió de Catalunya de marató 1990, 1992 i mitja marató 1992 i el primer atleta català capaç de baixar d’1 h i 4 min en aquesta prova

Adscrit al Comitè Català d’Àrbitres, s’inicià el 1962 Després de dues temporades a segona divisió, assolí la màxima categoria estatal 1972-75 i dirigí 27 partits de Lliga Després retornà a segona, fins que es retirà, al final de la temporada 1979-80

Competí representant el club de boxa Sant Eloi i es proclamà subcampió d’Espanya amateur en les categories de pes ploma 1971 i de pes lleuger 1975 També fou campió de Catalunya amateur de pes ploma 1971 abans de marxar a Mallorca, on passà al camp del professionalisme 1976

Membre del Club Natació Barceloneta, guanyà els 400 m lliure 1962 i 100 m papallona 1963 del Campionat d’Espanya infantil Rebé una beca de la Residència Blume, i, abans de debutar en categoria absoluta de natació, el seleccionador estatal de waterpolo Bandy Zolyomy es fixà en ell i s’inicià en waterpolo Participà en el Campionat d’Europa 1966 El 1967 fitxà pel Club Natació Barcelona, però abandonà la pràctica esportiva poc després El 1986, de la mà del seu germà Julián, tornà al CN Barceloneta com a vicepresident segon i impulsà la secció de vela

Membre del Club Natació Barceloneta, el 1965 guanyà la prova de 100 m lliure del Campionat d’Espanya infantil El 1966 visqué a la Residència Blume i formà part de la selecció juvenil que millorà el rècord d’Espanya de relleus 4 × 200 m lliure Aquell mateix any fou campió de Catalunya absolut de 4 × 100 m lliure 1966 També practicà el waterpolo i fou subcampió de Catalunya l’any 1967 Poc després abandonà la pràctica esportiva, però l’any 1986 tornà a les files del club com a vicepresident Impulsà el trasllat de les installacions a la platja de l’antic Casino de Sant Sebastià i la fusió del…

Amb vint-i-cinc anys fitxà pel Club Deportiu Terrassa, després de passar per diversos clubs de l’Estat CH Benalmádena, CH Alcalá, CH Valdeluz, Ourense HC i Sardinero HC Amb el Terrassa guanyà dos Campionats de Catalunya 2008, 2010 i una Lliga 2008 Debutà amb la selecció espanyola als disset anys i participà en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

El 1927 s’establí en un petit taller d’automòbils a Barcelona i fundà l’empresa José Artés de Arcos, pionera a Espanya en el sector de la indústria auxiliar de l’automòbil Formà la societat Artés-Jaeger Fou l’impulsor de cotxes de carreres com el Guepardo de Fórmula 1 1966, l’Artés Campeador 1967 o el cotxe amfibi Artés Gato Montés 1971 Fou president i fundador del Gremi de Fabricants de Peces d’Automòbil Fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit al Treball 1965, la Gran Creu del Mèrit Civil i la medalla d’or i de plata de la Creu Roja

Competí amb la Penya Ciclista Nicky’s 1956 i la Unió Ciclista Terrassa 1957 Posteriorment es dedicà a l’excursionisme dins el Club Ciclista Sant Pere Nord, que presidí 1986-95 El 1986 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme en qualitat de president de la Comissió de Cicloturisme, càrrec que es perllongà fins el 1993 Durant la seva gestió, es duplicaren les llicències cicloturistes de 1000 a 2000 i organitzà diverses edicions de la Festa del Pedal El 1989 muntà la primera Estada Cicloturista

S’inicià a les categories inferiors del CE Episcopal Lleida, i amb l’Unicaja Almería debutà a la màxima categoria, on ha jugat en la posició d’oposat El 2004 abandonà l’equip i fitxà per l’Impermeabilizantes Compaktuna i després per l’equip de la Unión Deportiva Vecindarios El 2005 marxà a Itàlia, on vestí la samarreta del Corigliano, el Milano i l’RPA Luigibacchi El 2007 fitxà pel Palma Volley, equip amb el qual fou campió de la Superlliga 2008, any en què fou escollit millor jugador de la competició i de la Supercopa 2008, 2009 Posteriorment, fitxà pel Voleibol Teruel i el 2010 tornà a l’…