Resultats de la cerca

Ingressà al Tiro Nacional de Barcelona al principi de la dècada de 1970 i s’interessà per les especialitats de pistola lliure i pistola pneumàtica Des del 1998 és president del club Tir Esportiu de Barcelona És vicepresident de la Federació Catalana de Tir Olímpic i de la comissió de precisió de la federació espanyola El 2009 rebé la placa de bronze al Reial Orde del Mèrit Esportiu

Lateral dret que es formà al Terrassa Futbol Club Passà tres temporades a l’equip amateur del Reial Club Deportiu Espanyol fins que debutà a primera divisió el 1950 Jugà 13 temporades amb l’Espanyol i disputà 301 partits segon en la història del club darrere de Raúl Tamudo Es retirà el 1964, però continuà vinculat a l’equip de veterans de l’Espanyol Jugà cinc partits amb la selecció espanyola B i un amb la selecció catalana Posteriorment dirigí el Club de Futbol Badalona, la Unió Esportiva Sant Andreu, el Club Gimnàstic de Tarragona, el Club Esportiu Europa i l’Espanyol Una plaça de Terrassa…

Fou atleta de la UE Vic i del Futbol Club Barcelona Guanyà en tres ocasions la prova de 200 m del Campionat de Catalunya 1951-53 i en dues la de 100 m 1951, 1953, i fou subcampió en 100 m 1952 i tercer en 200 m 1954 En els Campionats d’Espanya guanyà la prova de relleus 4 × 100 m 1952 i fou subcampió el 1953 Formà part de la preselecció espanyola per als Jocs Olímpics del 1956 A partir del 1974 s’implicà amb l’Agrupació de Veterans de Catalunya L’any 1984 guanyà tres títols 100, 200 i 400 m en els Campionats d’Europa, repetí títol en els 400 m 1988 i guanyà la medalla de bronze en els 200 m…

Es formà al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1981 Aquell any fou subcampió de Lliga amb el Noia i campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola El 1987, després de ser subcampió de la Copa de la CERS, marxà a l’Igualada Hoquei Club, on jugà durant tres temporades i formà part de l’equip que guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 Després, fitxà pel Piera 1990-91 i tornà al Noia per acabar la seva trajectòria esportiva la temporada 1991-92

Vinculat a l’atletisme, fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club 1917 i de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona 1915 Impulsà la creació de la cursa Jean Bouin 1920 Presidí les federacions catalana 1922 i espanyola d’atletisme 1927-33 Fou redactor en cap de La Jornada Deportiva 1921-25, i director de La Raza 1922 i Sports 1923 També treballà a L’Esport Català 1925-27 Participà en l’organització de l’Olimpíada Popular 1936

Presidí la secció de muntanya de la Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona 1986-92 i formà part la de junta de la secció d’espeleologia de la mateixa entitat 1988-92 També va ser membre de l’Assemblea de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1988-92 Establert a la població de Banyoles, formà part de la junta directiva del Club Natació Banyoles 2000-03 Posteriorment, presidí el club 2005-08 i en fou vicepresident 2008-09 El 2009, en representació del CN Banyoles, recollí la placa de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu També fou vicepresident de la Federació Catalana de Rem 2005-08 i…

Fou dues vegades campió d’Espanya 1990, 1991 i set de Catalunya 1988, 1989, 1990, 1993, 1994, 1996, 1997, i establí tres récords catalans de l’especialitat, el darrer l’any 1991 Formà part de la selecció espanyola en tretze ocasions i guanyà la medalla de bronze als Campionats Iberoamericans 1990 Es retirà el 2004

Començà practicant gimnàstica artística amb el CE Eulàlia Castañé i el Centre Gimnàstic Vilanova, tot i que s’especialitzà en gimnàstica aeròbica l’any 1994 En la prova de parelles, fou campiona de Catalunya 1997 i d’Espanya 1998, i en individual aconseguí ambdós títols l’any 2000 En competi-cions internacionals, fou campiona d’Europa 1995 i subcampiona 1998, a més de medalla de bronze en el Mundial del 1997, sempre en individual Un cop retirada de la competició, fou instructora d’aeròbic i de fitnes

Membre del Gimnàs Blume, morí en l’accident d’aviació que a l’abril del 1959 costà la vida a Joaquim Blume i quatre gimnastes més Tenia setze anys, havia guanyat el Campionat de Catalunya de tercera categoria i era una de les grans promeses de la gimnàstica catalana

Membre del Club Natació Reus Ploms, guanyà el Campionat de Catalunya de 200 m llisos a l’aire lliure 1974, 1976, 1977, 400 m llisos a l’aire lliure 1974, 1976, 1978, 1979 i 400 m llisos en pista coberta 1974, 1977, 1979 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola