Resultats de la cerca

S’inicià el 1997 al Club Ciclista Vall del Tenes en l’especialitat de camp a través Posteriorment s’especialitzà en descens i es proclamà campió català i estatal juvenil 2000 L’any 2002 fitxà per l’equip Maxxis, el 2004 passà al Commençal, la següent temporada al MSC, fins que el 2009 s’integrà en l’equip Massi Ha guanyat quatre Campionats de Catalunya 2001, 2005, 2008, 2011 i d’Espanya 2009-12 de descens, dues Copes d’Espanya 2002, 2009 i la Copa Maxxis Internacional 2008

El 1993 cursà estudis al Centre Eqüestre Cantegril de Foix i al Centre Eqüestre d’Avinyó, a França Practicà diverses disciplines hípiques fins que s’especialitzà en el raid, en la qual fou campió estatal individual i per equips 2005 Guanyà les mateixes categories al Campionat d’Espanya Interautonomies de dues estrelles 2006, del qual també fou subcampió individual 2009 Fou dues vegades subcampió de la Copa del Rei 2009, 2010, i vencedor de la Lliga d’alta competició espanyola en categoria genets 2005, 2010 i cavalls 2003, 2005, 2010 Guanyà la Copa Catalana de velocitat lliure 2001 i finalitzà…

Fou ideat per l’escalador Josep Barberà l’any 1978 i la condició per a formar-ne part és haver realitzat l’ascensió al Cavall Bernat de Montserrat El grup realitza activitats diverses i trobades a l’entorn d’aquesta muntanya, com fou la reposició de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que en presideix el cim Organitza les 24 Hores d’Escalada al Cavall Bernat i els seus integrants són coneguts popularment com a cavallistes Josep Barberà creà també la Casa Museu Cavall Bernat L’any 2007 tenia 750 membres

Formada al Reial Club de Tennis Barcelona, entrà al món de la competició sota el guiatge del tècnic holandès Eric van Harpen Fou campiona d’Espanya el 1988 en individuals i en dobles juntament amb AM Segura En el seu palmarès, hi consten trenta-tres títols individuals de la Women’s Tennis Association WTA En torneigs de Grand Slam fou campiona individual de Wimbledon 1994 -- la primera tennista espanyola que guanyà el torneig de Wimbledon, vencent a la final Martina Navratilova-- i finalista de l’Obert d’Austràlia 1998 i el Roland Garros 2000 També destaca la victòria durant quatre anys…

S’inicià en la competició a la Societat Esportiva Pescadors Granollers el 2002 i assolí la categoria estatal d’alta competició l’any 2008 Formà part de la selecció catalana que guanyà una medalla d’or 2006 i una de bronze 2008 en els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques Amb la selecció espanyola, obtingué la medalla de bronze al Campionat del Món 2010

Fou jugador del Palau de Cultura, el Ribagorçana i l’AC Josepets El 1964 s’inicià en tasques d’entrenador a l’APSI El 1970 fitxà per entrenar el juvenil del FC Barcelona, amb el qual assolí un Campionat d’Espanya 1973 El 1976 dirigí el primer equip del Club Balonmano Granollers i posteriorment esdevingué secretari tècnic de l’entitat El 1985 retornà al FC Barcelona com a directiu Publicà articles tècnics en la revista especialitzada Rebote El 1999 fou nomenat Històric del Bàsquet Català

Membre de l’Agrupació Atlètica Catalunya, l’any 1997 fou designat millor atleta català juvenil de l’any Guanyà el Campionat de Catalunya de 400 m tanques 2001 Abandonà l’atletisme l’any 2002 a causa d’una lesió

Formà part de la Federació Lleidatana de Basquetbol, que presidí entre el 1974 i el 1979 Fou comentarista radiofònic a Segre Ràdio en les retransmissions dels partits del Lleida Bàsquet i és coautor del llibre 1993-2003 10 anys de bàsquet d’elit a Lleida 2004

Membre de la Unió Excursionista de Catalunya, guanyà la Copa del Rei de salts d’esquí 1984 Ha estat l’únic català de la història a puntuar en una Copa del Món de l’especialitat, a Sapporo Japó el 1987 També participà en els Jocs Olímpics de Sarajevo 1984 i Calgary 1988, en el Campionat del Món 1989 i en la Copa del Món 1990

Situada a l’anella olímpica de Montjuïc, fou construïda per l’Ajuntament de Barcelona per a la celebració dels Campionats d’Europa de natació, salts i waterpolo del 1970 i prengué el nom del pioner de la natació catalana i espanyola Constava de tres piscines a l’aire lliure la principal, de 50 × 22 × 2,25 m la de salts, de 25 × 20 × 5,10 m, i la d’escalfament, de 25 × 20 × 1,15 m, que s’inauguraren el 1969 La installació original fou escenari de cinc Campionats absoluts d’Espanya de natació i d’importants competicions de waterpolo i de natació sincronitzada El 1990 fou remodelada per a…