Resultats de la cerca

Membre del Gimnàs Blume de Barcelona, aconseguí un títol de campiona d’Espanya de clubs Individualment, el 1967 guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya, i l’any següent aconseguí la medalla de bronze en terra i fou quarta en la classificació general Fou tercera al Campionat de Catalunya del 1967 i subcampiona al del 1968

Especialitzat en aigües tranquilles, competí representant el CN Banyoles Fou dues vegades subcampió de la Copa del Món de marató en categoria K-2 2006, 2008 i es classificà en tercera posició a la Copa d’Europa de 10 km en categoria K-2 2006, sempre acompanyat d’Ivan Alonso A més, fou tercer en la Copa del Món 2010 amb Jorge Alonso, amb qui també guanyà la medalla de plata en el Campionat del Món de marató 2010 Es proclamà tres vegades campió estatal de piragüisme en categoria K-2 i K-4, i una vegada campió de marató en K-2 El 2008 guanyà el Campionat d’Espanya de caiac de mar en K-2 amb…

Membre del Club Orientació Catalunya Fou campiona de Catalunya engairebé totes les disciplines de curses d’orientació entre el 1988 i el 2003 Guanyà dotze Campionats d’Espanya, a més de quatre Lligues, entre el 1995 i el 2010 Fent parella amb Emma Roca, aconseguí el primer World Orienteering Marathon Trophy 1999 Formà part de la selecció espanyola 1995-2002 i disputà cinc Campionats del Món, quatre a peu i un amb bicicleta de muntanya Amb la selecció catalana participà en els trofeus internacionals Ciutat de Barcelona i en els Park World Tour Feu d’orientadora en l’equip femení Buff-Salomon,…

Membre del CN Mataró, esportivament fou conegut com Quim El seu primer triomf fou al Campionat de Catalunya de motonàutica 1968, amb només dinou anys El 1969 feu la travessa Palma-Barcelona amb llanxa pneumàtica Assolí diferents Campionats d’Espanya en diverses categories SJ 1970, ON 1971, 1972, 3N 1974, offshore 3N 1978, i offshore 3E 1982, amb Josep M Ferré En l’àmbit internacional competí en un parell de Campionats d’Europa També fou gerent del Club de Vela de Blanes 1980-91

Especialitzat en el billar de caramboles, té el rècord de Campionats de Catalunya a una banda, amb catorze victòries, a més de cinc Campionats d’Espanya, un bronze europeu i una setena posició al Campionat del Món del 2009, disputat a la seva població natal Des del 1993 ha participat en múltiples Campionats d’Europa, també en les especialitats de quadre 47/1, 47/2 i 71/2

Format a les files del CN Montjuïc, hi milità tota la seva carrera Aconseguí cinc títols de Lliga 1977, 1978, 1979, 1984, 1985 i fou subcampió de la Recopa d’Europa 1982 Fou campió d’Europa júnior 1980 Ha estat vicepresident 1998-2007 i president des del 2009 de la Federació Catalana de Natació , i directiu i vicepresident primer des del 2016 de la Reial Federació Espanyola de Natació Des del 2009 forma part de la junta directiva de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, de la qual és vicepresident des del 2013

Vinculat al CN de Mataró, assolí dos Campionats d’Espanya de curses 1974, 1975 amb seu pare Josep Maria Diamant Bertrán com a patró També fou subcampió en dues ocasions més 1973, 1976 Feu la Travessia d’Esquí Nàutic Palma-Barcelona el 1974 amb Víctor Montaner i amb el seu pare com a patró

Com amateur guanyà el Cinturó de l’Empordà 1993 i el Trofeu Guerrita 1994 El 1996 fou tercer al Campionat d’Espanya de contrarellotge Competí com a professional per als equips Festina 1996-2001 i Team Coast 2001-03 Disputà tres edicions del Tour de França i dues de la Vuelta a Espanya Quan deixà la competició, dirigí les sessions per a joves al velòdrom de Barcelona El 2009 ingressà com a director tècnic de la Federació Catalana de Ciclisme Un parell d’anys més tard entrà com a massatgista de l’equip rus Katusha

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió d’Espanya en diverses ocasions en vuit amb timoner 1923, 1924, 1926, 1948, en dos amb ti-moner 1932, 1946 i en quatre amb timoner 1934, 1944

Durant la dècada de 1980 fou professor a l’INEFC de Lleida, i en 1992-96 fou subdirector d’investigació i programes de tercer cicle d’aquest mateix centre Posteriorment passà a l’INEFC de Barcelona, on és catedràtic del departament d’Educació física És coordinador de programes de doctorat de la facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i ha estat professor del màster de Gestió esportiva, com també de diversos postgraus Forma part del Grup d’Investigació Social i Educativa en l’Activitat Física i l’Esport El 1991 començà a collaborar en la revista Apunts Educació Física i Esports ,…