Resultats de la cerca

A més d’un extens palmarès en l’àmbit català i estatal en categories inferiors, ha aconseguit medalles de bronze 2010, 2012 i de plata 2011 en el Campionat de Catalunya absolut, en individuals i dobles, i una medalla de bronze en el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques 2011 Ha estat convocada per la selecció espanyola en diverses ocasions en les categories sub-17 i sub-19

Membre de l’Associació Granollers Esportiva, fou campiona de Catalunya i d’Espanya en diverses categories inferiors En categoria absoluta, ha estat subcampiona de Catalunya individual 2011, 2012 i en dobles 2010, 2012, i bronze d'Espanya individual 2015, 2016, 2017 També ha estat medalla de plata en el Campionat d'Espanya sub19 individual 2015, 2016 i dobles 2015, 2016, bronze en el Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques 2011 i internacional per Espanya en torneigs internacionals de categories inferiors

Ha competit amb els clubs Joventut de Barcelona 1980-90, Diagonal 1990-99 i Sitges 1999-2001 La temporada 2001-02 retornà al Diagonal, club que presideix des de l’any 2003 Tingué com a entrenadors José Ignacio Estévez i Luz Adriana Leal, i fou campiona de Catalunya i d’Espanya en diverses ocasions Formà part de la selecció espanyola 1988-2005 i disputà la Copa d’Europa d’equips 1988, 1990, 1992, 1994, 1998, 2000, 2002, el Campionat d’Europa 1991, 1993 2001, el Campionat del Món 1991, 1995, 1999, 2005 i la Copa del Mediterrani 2000, 2001, 2002 En aquesta darrera competició assolí les medalles…

S’inicià al Club Esportiu de Molins de Rei Jugava de lateral esquerra, i durant la dècada de 1980 fou una de les jugadores més importants del València, equip amb el qual guanyà una Copa de la Reina i una Supercopa Posteriorment jugà al Castelldefels i acabà la seva trajectòria al CE Molins el 2006, equip que començà a entrenar a partir del 2010 Jugà nou partits oficials amb la selecció espanyola

Fitxà per l’Antorcha de Lleida 1978 quan ja havia guanyat els seus quatre primers títols estatals de llançament de disc Fou el gran dominador del llançament de disc estatal entre les dècades de 1970 i 1980, arribà a sumar tretze títols consecutius 1974-86 i una millor marca 1982 Tot i que continuà entrenant-se a Madrid, la vinculació amb el club lleidatà, amb el qual aconseguí ascendir a la màxima categoria estatal, s’allargà durant vuit temporades 1978-85 En Campionats de Catalunya aconseguí un títol de disc 1980 i en Campionats d’Espanya també en guanyà un de pes en pista coberta 1976…

Fill de Carles Busquets  El 2005 s’incorporà a la categoria juvenil del Futbol Club Barcelona , i la temporada 2007-08 passà al FC Barcelona B entrenat per Josep Guardiola i Sala , amb el qual debutà al primer equip la temporada 2008-09 i on es consolidà com una peça clau com a migcampista d’una gran polivalència Amb aquest equip ha guanyat nou títols de Lliga 2009, 2010, 2011, 2013, 2015, 2016, 2018, 2019, 2023, tres de Lliga de Campions 2009, 2011, 2015, set Copes del Rei 2009, 2012, 2015, 2016, 2017, 2018, 2021, tres Mundials de clubs 2010, 2012, 2016, tres Supercopes d’Europa 2010, 2012,…

Especialitzat en fons i cros, inicià la seva trajectòria quan es trobava a Barcelona fent el servei militar Competí al RCD Espanyol 1940-45 i el FC Barcelona 1946-57 Guanyà catorze títols de campió de Catalunya, repartits entre el cros 1942, 1944, 1949, els 1500 m 1942, 1943, 1945, 1946, 1947 i els 5000 m 1943-46, 1948, 1949 Establí diverses plusmarques catalanes i estatals, de 2000 m, 5000 m i 10000 m, i aconseguí el rècord de victòries en la Jean Bouin 1941, 1943, 1944, 1945, 1948, 1952 En Campionats d’Espanya, aconseguí els títols de 1500 m 1945, 5000 m 1943, 1945, 1948 i 10000 m 1942…

Jugà al Centre d’Esports Sabadell 1986-88, amb el qual disputà 61 partits de Lliga a primera divisió Fou una vegada internacional

Extrem que milità al FC Barcelona 1982-85, equip amb el qual guanyà dues Recopes d’Europa 1984, 1985 i tres Copes del Rei consecutives 1983, 1984, 1985 Després prosseguí la seva carrera professional al Tecnisan d’Alacant i al Teka de Cantàbria Jugà 228 partits amb la selecció espanyola Com a entrenador, dirigí l’Altea i el Portland San Antonio

Fou campió d’Espanya una vegada Presidí la Federació Espanyola d’Esquí Nàutic 1984-86 i fou un dels protagonistes del boom d’aquest esport a Espanya Fou també jutge internacional