Resultats de la cerca

El 1950 ingressà a la Societat de Coloms Esportius de Can Vidalet, que presidí des del 1952 El 1954 fou nomenat inspector del Baix Llobregat Impulsà concursos especials, com el de Can Vidalet, el de Castelldefels o el concurs del Baix Llobregat, organitzat pel Club Esplugues i que més endavant s’estengueren arreu de l’Estat Participà en concursos d’àmbit estatal i internacional També ocupà càrrecs en els clubs d’Esplugues de Llobregat i de Sant Joan Despí Més endavant, exercí de relacions públiques de la Federació Catalana de Coloms Esportius i collaborà en la secció de columbicultura del…

Defensa que s’inicià a la Unió Esportiva Horta i el 1981 passà al Club Hoquei Mollet, amb el qual debutà a la màxima categoria Després jugà al Cerdanyola Hoquei Club 1983-84, el Club Esportiu Noia 1984-86, el Hoquei Club Liceo 1986-93, el Futbol Club Barcelona 1993-96 i el Club Patí Vilafranca 1996-98, on es retirà Conquerí tres Copes d’Europa 1987, 1988, 1992, tres Copes Intercontinentals 1989, 1990, 1993, quatre Supercopes d’Europa 1988, 1989, 1990, 1993, una Recopa d’Europa 1989, cinc Lligues 1987, 1990, 1991, 1993, 1996, quatre Copes del Rei 1988, 1989, 1991, 1994 i una Copa de les…

Fundada el 1926 per un grup de joves vinculats a la Joventut Excursionista Pensament, entre els quals hi havia Pere Carné Tenia seccions de fotografia, esports de muntanya, cultura física, infantil, artística i femenina Després de la Guerra Civil les activitats es reprengueren el 1943 amb la recuperació de les seccions d’esports de muntanya i de fotografia, i la creació d’altres com la de tennis de taula, la de ciències, i la biblioteca Els anys 1945 i 1956 organitzà les marxes de regularitat de Catalunya Durant els anys quaranta i cinquanta, s’obriren noves vies d’escalada a Montserrat, el…

Vida i obra Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, era germà del polític Marià Maspons i Labrós  i de la també folklorista i escriptora  Maria del Pilar Maspons i Labrós El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona Fou soci fundador de l’Associació General per a la Reforma Penitenciària 1880 i vocal de la Comissió de Codificació del Dret Civil Català, i el 1897 fou nomenat degà del Collegi Notarial La seva tasca…