Resultats de la cerca

S’especialitzà en la modalitat de doma clàssica Fou campió d’Espanya en les modalitats critèrium 2003, quatre anys 2005, sis anys 2007 i cavalls joves 2008 També assolí el subcampionat estatal Critèrium i el Campionat d’Espanya – Copa ANCCE 2000, 2001, 2010 Fou subcampió estatal en la categoria de sementals joves ANCCE 2005, 2008 i tercer classificat 2006, 2007 Guanyà dues medalles d’or al Campionat de Catalunya d’aquesta especialitat 2007, 2008 Compaginà l’alta competició amb la feina com a preparador al seu centre d’ensinistrament situat a les Franqueses del Vallès Formà part de la selecció…

Format a l’Escola d’Aviació Progreso, aconseguí el títol de pilot l’any 1934 Al novembre del mateix any acompanyà Ramon Torres en la travessia d’Àfrica que li valgué el Trofeu Harmon i, al gener del 1935, participà en un raid a Tombouctou Membre de l’Aeroclub Popular de Barcelona, el mateix any realitzà un raid turístic en solitari amb el qual creuà dotze països d’Europa i aterrà en les seves capitals L’any 1936, juntament amb Ramon Torres, feu dos raids aeris Primerament bateren el rècord d’Espanya per a avionetes, amb el vol Barcelona-Agadir, tot i que la seva intenció inicial era arribar…

Amb el Reial Club Marítim de Barcelona participà en set Mundials, en vela lleugera, on guanyà tres títols per equips durant la dècada dels anys setanta El 1975 es proclamà subcampió del món individual Dedicat al periodisme nàutic, dirigí la revista Navegar durant onze anys i més tard collaborà en les revistes Yate i Seahorse Magazine També treballà per a la Copa Amèrica, la Volvo Ocean Race i la Medcup, escrivint cròniques, reportatges i retransmetent en directe per televisió i ràdio Ha publicat diversos llibres de nàutica, com ara Cabo de Hornos por babor 2010, juntament amb Isidre Martí

S’inicià en el Club Sant Gervasi de Barcelona Guanyà l’Obert de França en categoria júnior individual 2001 Esdevingué jugador professional sota les ordres del tècnic William Pato Álvarez El seu millor resultat en el circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP fou el dels quarts de final del torneig de Viña del Mar 2006 Aquell mateix any assolí el número 222 al rànquing de l’ATP, però una greu lesió provocà la seva retirada Resideix a Austràlia on exerceix d’entrenador en el circuit de tennis professional femení

Guanyà tres Campionats d’Espanya de recorregut de bosc 1989, 1990, 1992

Obtingué el títol d’àrbitre nacional a vint-i-tres anys, i el 1982 aconseguí el títol d’internacional Ha arbitrat diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya, a més d’eliminatòries de la Copa d’Europa per equips, i ha portat la direcció tècnica del Torneig de Barcelona, de la Copa del Món del 1989, del Torneig de Linares del 1990 i de la final del Campionat del Món de Nova York del 1990

S’inicià al Club Tennis Pompeia i, un cop federat, passà al Club 7 a 9, on jugà tota la seva carrera Fou campió d’Espanya en les quatre modalitats d’aquest esport, en què acumulà set títols entre els anys 1949 i 1955 dos d’individuals 1952, 1955, un de dobles 1952, un de mixtos 1953 i tres per equips 1949, 1953, 1955 En els Campionats de Catalunya fou dos cops campió per equips 1953, 1955 i un de dobles 1950

Format al Club Natació Barceloneta, amb el qual es proclamà campió de Lliga el 1973 També milità a les files del CN Montjuïc, amb el qual es proclamà subcampió de la Recopa d’Europa de clubs l’any 1982, i guanyà dos títols de campió de Lliga consecutius 1984, 1985 Disputà 22 partits amb la selecció espanyola entre el 1973 i el 1975

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà en dues ocasions consecutives el Campionat de Catalunya i d’Espanya d’outrigger 1928, 1929 i repetí èxit tres anys després 1932

Extrem esquerre, destacà a la Unió Esportiva Sants durant els anys vint del segle XX, a la màxima categoria del futbol català Jugà amb la selecció de Catalunya la Copa Príncep d’Astúries 1923 i, posteriorment, hi jugà 3 partits més