Resultats de la cerca

S’inicià el 1952, formant part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Es proclamà diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya en diferents categories a la dècada de 1950, com en outrigger de vuit amb timoner 1958

Especialista en patinatge de velocitat, conquerí més d’un centenar de títols estatals en diferents distàncies 1960-80 Fou la primera dona espanyola que es proclamà campiona del món de qualsevol esport Ho aconseguí el 1967 durant el Mundial de patinatge de velocitat en pista, en el qual guanyà tres proves 500, 3 000 i 5 000 m El 1968 repetí títol mundial en els 3 000 m en circuit També fou campiona d’Europa de 5 000 m 1966 i subcampiona europea de la mateixa prova el 1980, any que es retirà

Installat des del 1940 a Barcelona, fou durant diverses temporades organitzador de la competició de pista Seis Días de Madrid Des del 1972 al 1978 s’encarregà d’aconseguir els patrocinadors de les metes volants per a la Volta a Catalunya alhora que en gestionà la publicitat, hi introduí la televisió Del 1974 al 1977 organitzà la Vuelta a Andalusia Tenia una empresa de patrocinis, Deporinter, a Barcelona El 2006 rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme

S’inicià en un dels primers clubs d’aquesta especialitat, l’HC Premià 1995-98 Més tard, passà pel Club Escolapis Sarrià, el CHL l’Escala i el CH Rubí Cent Patins, del qual també fou entrenador Aconseguí cinc Campionats de Catalunya i tres d’Espanya, i guanyà una Copa del Rei En l’àmbit internacional, participà en tres Campionats del Món 1998, 1999, 2003 En la seva única representació de la selecció catalana, aconseguí el tercer lloc a la World Cup 2004 Fou seleccionador català en la primera Lliga mediterrània

Pujà al podi en diverses ocasions, tant del Campionat de Catalunya com del d’Espanya, en les especialitats d’estil lliure, extrem i descens Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat d’Europa 2010 i el Campionat del Món 2011 d’estil lliure Monitor d’esquí alpí i piragüisme, treballà com a guia de riu al Pallars Sobirà

S’inicià al Club Korfbal Cerdanyola, on jugà durant tres temporades a la màxima categoria 2006-09 Després passà a l’Associació Esportiva Escolar IES Montserrat Miró i Vilà de Montcada i Reixac 2009-10, i des de la temporada 2010 juga al Club Korfbal Montcada de la Lliga estatal

Fou un dels primers remers catalans amb projecció internacional, ja que participà en els Jocs Olímpics de París 1900 en l’especialitat de quatre amb timoner Fou vocal en la primera junta directiva del Reial Club de Barcelona l’any 1902

Entre el 1989 i el 1992 jugà al CN Catalunya i a l’UE d’Horta Fou segon entrenador de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 El 2003 fitxà pel Club Natació Atlètic-Barceloneta i entre el 2003 i el 2012 guanyà vuit lligues estatals 2003, 2006-12, sis Copes del Rei 2004, 2006-10, vuit Supercopes d’Espanya 2003-04, 2006-11 i cinc Copes de Catalunya 2007-11 Aconseguí mantenir l’equip imbatut durant 144 partits d’àmbit estatal consecutius Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 2006

Fou el primer president de l’Esport Ciclista Cornellà 1993-2000 Des d’aquest càrrec organitzà diverses arribades de la Volta a Catalunya a Cornellà de Llobregat, diverses curses de tàndems en collaboració amb l’ONCE i proves femenines

Fou fundada pels dibuixants Esparbé i Ramon Tosas Ivà , formats a Barrabás , i duia per subtítol revista deportiva, justiciera y vengadora Fou dirigida per Ángel Cuevas Matos i editada per Garbo Entre altres dibuixants, hi collaboraren Joan Rafart Raf, Tom, Fandiño i Ortuño Volgué satiritzar l’esport, especialment el futbol, i es mostrà crítica amb les seves estructures organitzatives i els clubs Tingué una vida efímera