Resultats de la cerca

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya en l’especialitat de quatre amb timoner celebrat a Barcelona 1933

Realitzà nombroses escalades i ascensions al Pedraforca, els Pirineus i els Alps Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC des del 1912, dirigí la biblioteca 1940-46 Presidí la delegació catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme FEM 1946-51 El 1945 fou nomenat membre d’honor del CADE, a més de ser distingit amb la medalla de la FEM

Membre del Club Natació Barcelona, destacà en les distàncies curtes i en salts Fou recordista d’Espanya en 4 × 200 m lliure 1927, 1928 i en 5 × 50 m lliure en piscina de 25 m 1928, 1930 Participà en la prova de 4 × 200 m lliure en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928, on aconseguí un diploma olímpic per la setena posició en la final D’altra banda, fou campió d’Espanya cinc anys consecutius en salt de trampolí de 3 m 1927-31 i campió d’Espanya en salt de plataforma de 5 m i 10 m 1930, 1931 Obtingué els èxits esportius més rellevants entre el 1927 i el 1935

De formació autodidàctica, es donà a conèixer amb narracions breus Fum d’ara 1959, La xera 1962, premi Víctor Català 1961 i El foc i la cua 1966 Com a novellista s’inicià amb Cel de tardor 1961 D’un realisme personal — L’altre demà 1964 i Els camins 1966—, evolucionà vers la narració autobiogràfica i de records de la Guerra Civil que orienten bona part de la seva obra literària, presidida per una descripció realista dels fets que narra La derrota 1966, premi Sant Jordi 1965 i Els ulls i la cendra 1966 A part altres novelles — Castelladral 1969, Estimada Teresa 1974, El mal que m’heu fet 1978…

Començà jugant d'extrem en el juvenil del seu poble i després al Súria i al Manresa 1943-46 La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1958, llevat de la temporada 1955-56, que fou cedit a la UE Lleida Davanter de complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos Fou extrem dret de l'equip anomenat "de les cinc copes", que incloïa, entre d'altres, Lászlo Kubala, Tomàs Moreno i Eduard Manchón Entre els títols aconseguits, destaquen les lligues de 1947-48, 1948-49, 1951-52 i 1952-53 i les copes de 1950-51, 1951-52, 1952-53 i 1956-57 Aquests anys…

Fundat el 1911, destacà durant la dècada de 1920 guanyant el Campionat de Catalunya de tercera categoria 1926, 1928 Estanislau Basora es formà al club al principi de la dècada de 1940 Juga habitualment a segona territorial, tot i que també ha jugat a primera catalana Té diversos equips de futbol base i un equip femení Juga al camp municipal Riera del Tordell

El 1924 ingressà a l’Sporting Boxing Club, on entrenà sota les ordres de Pepe Comas S’inicià en la formació i l’entrenament el 1926 com a ajudant de l’expúgil i tècnic Pere Sáez Entre els seus deixebles destacaren campions d’Espanya i d’Europa, com Josep Micó, Estanislau Llàcer, Josep Lluís Martínez, Lluís Romero, Bob Allotey, Agustí Senín, Antoni Casado o Antoni Torres Dirigí també l’SBC Pertanyé a l’Agrupació de Preparadors de Catalunya El 1974 fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit Pugilístic de la Federació Espanyola de Boxa El seu fill Alfons també exercí d’…

Germà del també futbolista Estanislau Basora , fou conegut com a Basora II Començà jugant d’extrem en el juvenil del seu poble i després en el Manresa La temporada 1952-53 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després passà a l’Espanya Industrial, filial del Barça Aconseguí l’ascens a primera divisió la temporada 1955-56 i jugà en la màxima categoria en la següent, quan el club fou batejat com a Comtal Disputà 20 partits i anotà 7 gols 1956-57 A continuació passà a l’Sporting de Gijón, amb el qual jugà a primera divisió 1957-58 A meitat de la temporada següent retornà al Manresa, on…

Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de La Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Excursionista de Barcelona, també fou cofrare del Grup Cavall Bernat del Monestir de Montserrat Realitzà el disseny del 15è aniversari del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a illustrador collaborà en diversos llibres de muntanya Diccionario de la Montaña 1963, d’Agustí Faus i Costa Escalada 1948-54, d’Ernest Mallofré i finalitzat per Estanislau Pellicer en morir el primer, i Primera ayuda en accidentes de montaña y esquí 1952, escrit…

Debutà en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona a setze anys, amb el qual es proclamà campió estatal, i tot seguit jugà amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista Passà al primer equip del Barça el 1950, en el qual  jugà fins el 1957 i aconseguí dues Lligues 1952 i 1953, una Copa Llatina 1952 i quatre Copes d’Espanya 1951, 1952, 1953 i 1957, a més de les copes Eva Duarte del 1952 i el 1953, competició predecessora de l’actual Supercopa Aquest equip, popularment conegut com “Barça de les Cinc Copes”, incloïa també com a titulars Estanislau Basora , César , László…