Resultats de la cerca

Fou segon en el Campionat d’Espanya amateur 1965 i tercer en el Tour del Porvenir 1966 Competí com a professional dins l’equip Kas 1968-71 El 1969 guanyà la Pujada a Urquiola, debutà en el Tour de França, en el qual participà en dues ocasions més, i fou segon en el Campionat d’Espanya de muntanya L’any 1970 guanyà una etapa de la Volta a Mallorca, el Critèrium d’Ourense i el Gran Premi de Cuprosan També s’estrenà a la Vuelta a Espanya, on competí un parell de cops Fou segon a la Pujada a Arrate 1971

Migcampista, milità en el Granollers, el Comtal, el Sabadell i el San Fernando abans de fitxar pel Betis 1962-64, amb el qual jugà dues temporades a primera divisió L’estiu del 1964 fou traspassat a l’Atlético de Madrid, però el 10 de juliol d’aquell any, durant un partit patí un mareig que derivà en un coma profund del qual mai més no es despertà El 14 de juny de 1967 fou objecte d’un homenatge, a l’estadi del Manzanares

Editada per l’empresa catalana 5 Sports, amb seu i redacció a Barcelona, començà a publicar-se mensualment en castellà al febrer del 1979 El director era el periodista Carlos Martín Usieto i el redactor en cap, Antonio Mas Samora, que anys més tard es convertí en el director executiu Una de les redactores era Imma Pedemonte Al final del 1984 comprà la seva capçalera l’empresa gallega Galipress i traslladà la seva seu i redacció a la Corunya El darrer número es publicà l’any 1992

Inicià la seva trajectòria amb el títol de Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , que mantingué fins el 1938, com a continuador de les revistes Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalanes i L’Excursionista , òrgans de les entitats que, fusionades, originaren el CEC Al llarg dels anys fou publicat amb diferents títols Entre el 1924 i el 1930 es titulà Butlletí Excursionista de Catalunya El 1947 el CEC publicà uns annals que recollien l’activitat realitzada entre el 1939 i el 1945 aplegada sota el títol de Montaña El 1948 veié la llum el Boletín de la Sección de Montaña y CADE…

Precursor de l’aviació catalana i estatal, l’any 1908 fundà juntament amb Josep Comas Solà l’Associació de Locomoció Aèria Dirigí el butlletí de l’associació i el 1910 creà Aviación , la primera revista d’aviació de Catalunya Fou secretari de l’aeroclub, un dels organitzadors de la Primera Exposició d’Aviació de Barcelona i formà part de la comissió organitzadora del primer vol de Catalunya, protagonitzat per Julien Mamet al febrer del 1910 També participà en la constitució de l’Aeroclub de Catalunya el 1916

Pretenia fomentar la pràctica dels esports, especialment del futbol, entre els joves Combinava la informació tècnica amb les curiositats i anècdotes Hi dibuixava Albert Mestre, i dels reportatges gràfics en tenia cura Maymó De periodicitat setmanal, sortia els dijous Se’n publicaren com a mínim 12 números En cessar la revista, la mateixa editorial Millà publicà Mis deportes , de característiques similars

Conegut amb els sobrenoms  d' el Canari o el Crack de Gràcia , s’inicià el 1922 directament com a professional Sempre a les ordres d’Àngel Artero, entrenà al Punching Ball Club de Gràcia Fou campió de Catalunya 1924-27, d’Espanya 1929 i d’Europa 1929 del pes ploma Defensà amb èxit el títol continental en vuit ocasions, fins que el 1934 l’abandonà sense combatre Conservà el títol estatal fins a la seva retirada, al febrer del 1935, després de perdre davant el campió del món de la categoria, el nord-americà Freddie Miller, el qual retingué el títol Al llarg de la seva carrera…

Inicià la pràctica de la vela en classe snipe en el Reial Club Marítim de Barcelona participant en alguns torneigs al final de la dècada dels seixanta A l’inici dels anys setanta competí amb el Club Vela Blanes, amb el qual participà en campionats d’Espanya i en campionats internacionals Al febrer del 1974 aconseguí el quart lloc al Campionat Mundial de Sydney en categoria soling, acompanyat de Joan Costas i Humbert Costas Al maig del mateix any aconseguí la victòria en la Copper Snipe Cup disputada a Ostende juntament amb Xavier Fondevila Participà en els Jocs Olímpics de Mont-…

Establert a Barcelona el 1920, debutà com a professional el 1926 Amb set victòries s’erigí com el corredor amb més triomfs en la història de la Volta Ciclista a Catalunya 1928-30, 1932, 1935-36, 1939 La primera Volta, l’aconseguí amb l’equip Elvis-Wolber, les dues següents amb el FC Barcelona Entre el 1931 i el 1933 competí com a independent Integrat a l’equip Orbea, guanyà les Voltes del 1935 i el 1936 Fou campió d’Espanya de fons 1930, 1931, 1933, 1936 i guanyà la Volta al País Basc, la Volta a Llevant i el Circuit de Getxo, totes el 1931, el Trofeu Masferrer 1932, 1933, la Volta al Marroc…

Després de jugar al Poblenou, el Sant Andreu, el Club Atlètic Turó, el Mollet i l’Europa, s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol 1951-57 Jugà com a davanter centre a l’equip blanc-i-blau un total de 90 partits de Lliga, i marcà 28 gols Posteriorment passà al Granada 1957-60, a primera divisió, i el Llevant 1960-62, a segona, i es proclamà màxim golejador de la categoria la temporada 1960-61 Finalitzà la seva carrera a l’Hospitalet Inicià una llarga trajectòria com a entrenador al RCD Espanyol, i també passà per la secretaria tècnica i el consell d’administració del club, que el 19 de…