Resultats de la cerca

Començà a nedar al Club Natació Reus Ploms, que presidí 1997-2009 Fou una trentena de vegades campió de Catalunya en categories inferiors En categoria absoluta fou campió d’Espanya dels 100 m esquena 1957 i formà part de la selecció espanyola de waterpolo També practicà futbol, bàsquet, handbol, tennis, atletisme, escacs, triatló i automobilisme Un cop retirat de l’alta competició exercí com a entrenador de natació i dirigí tots els reptes de Jordi Cervera Impulsà la campanya “Cap nen sense nedar” que s’estengué per tot Catalunya i fou delegat a Tarragona de la Federació Catalana de Natació…

Ha competit pel club de bitlles Los Caseros 1999-2006 i el CB la Galera, amb el qual guanyà sis edicions consecutives de la Lliga Nacional 2006-11 Fou campió de Catalunya individual 2004 i per equips 2010, 2011 Formà part de la selecció catalana l’any 2009

Especialista en esquí alpí, l’any 1971 participà en els Mundials d’esquí alpí Fou segona classificada en el Trofeu Nescafé d’esquí 1975 Participà en els Campionats d’Espanya d’esquí alpí de Sierra Nevada 1976 Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí, formà part de l’equip femení de la Federació Catalana d’Esquí El 1972 fou designada millor esportista gironina per la Diputació de Girona

Base, després d’uns anys al Grup Barna, s’incorporà a l’Universitari de Barcelona 1994-2000 i la temporada 1999-2000 fitxà pel CB Santa Rosa de Lima Horta de la primera divisió femenina estatal i, després de dues temporades a la màxima categoria, l’equip descendí La temporada 2003-04 fitxà per l’AD Cortegada de Vilagarcía de Arousa, on jugà tres temporades Posteriorment passà al Cadí la Seu d’Urgell 2006-08, on aconseguí en la seva primera temporada l’ascens a la màxima categoria L’any 2008 s’incorporà al CB Arxil i la temporada següent tornà a l’AD Cortegada, on alternà la màxima categoria…

President de la Federació Catalana d’Atletisme entre el 1918 i el 1920, es dedicà professionalment al periodisme i treballà a Mundo Deportivo Durant els anys vint fou membre de la secció de vela de la junta directiva del Reial Club Marítim de Barcelona, i els anys trenta, soci de la Unió Nàutica de Barcelona

Fundat el 2001, participa en competicions d’àmbit català i en la Lliga territorial de les Terres de l’Ebre Es proclamà campió de la Lliga nacional en totes les edicions disputades entre el 2005 i el 2011 També guanyà el Campionat de Catalunya de clubs en tres ocasions 2004, 2010, 2011 i diverses lligues territorials Destaquen els campions de la Lliga nacional individuals Joan Lleixà 2007, 2009 i Joan Josep Ferreres 2011, i els campions de Catalunya individuals Roser Cherta 2007, 2008 i Jordi Gilabert 2004 Des del 2008 utilitza les pistes municipals Promou l’esport escolar

Dirigida per Josep Astell Gilabert, a partir del número 4 esdevingué el portaveu de la Reial Federació Atlètica Catalana A banda de les proves atlètiques, promogué la pràctica d’altres activitats sota la denominació d’esports de mar Cada número incloïa la biografia d’un campió d’alguna modalitat esportiva i acabava amb una secció d’esports diversos Hi collaboraren Josep M Mañé, Rossend Calvet i Àngel Millà, entre d’altres Destacaren les lliçons de lluita grecoromana de Vicens Huerta i els temes d’higiene dels doctors Lagrange i Trabal Les fotografies eren de Mas, Rumet i Astell…

Vida i obra Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, era germà del polític Marià Maspons i Labrós  i de la també folklorista i escriptora  Maria del Pilar Maspons i Labrós El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona Fou soci fundador de l’Associació General per a la Reforma Penitenciària 1880 i vocal de la Comissió de Codificació del Dret Civil Català, i el 1897 fou nomenat degà del Collegi Notarial La seva tasca…

En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…