Resultats de la cerca

Conegut amb els sobrenoms  d' el Canari o el Crack de Gràcia , s’inicià el 1922 directament com a professional Sempre a les ordres d’Àngel Artero, entrenà al Punching Ball Club de Gràcia Fou campió de Catalunya 1924-27, d’Espanya 1929 i d’Europa 1929 del pes ploma Defensà amb èxit el títol continental en vuit ocasions, fins que el 1934 l’abandonà sense combatre Conservà el títol estatal fins a la seva retirada, al febrer del 1935, després de perdre davant el campió del món de la categoria, el nord-americà Freddie Miller, el qual retingué el títol Al llarg de la seva carrera aconseguí 96…

Fou un dels pioners del billar a Catalunya i com a jugador aconseguí ser campió d’Espanya en categoria lliure en tres ocasions 1927, 1928, 1929 i una en quadre 47/2 1930, entre altres modalitats D’altra banda, impulsà la creació del Club de Billar Barcelona 1927 i fou el primer president de la Federació Catalana de Billar 1928-29 També presidí, els mateixos anys, la Federació Catalana d’Escacs

Format al Golf Centre Solius, el 2005 s’incorporà al Pitch & Putt Platja d’Aro L’any 2009 fou campió de Catalunya per equips També guanyà el Campionat de Catalunya de joc per forats 2010 i el Campionat de Catalunya per parelles 2004, juntament amb Joan Perich

Membre del Club Nàutic Sitges, fou campió d’Europa de catamarà hobie cat 18 F 1996 i campió del I Obert d’Espanya hobie cat 18 F 1997 Dedicà dos anys de la seva vida a navegar al voltant del món

Format al SHUM Maçanet, debutà amb el primer equip el 2005, el mateix any que fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Amb el SHUM, el 2007 esdevingué capità de l’equip, i guanyà dues Copes del Príncep 2008, 2011

Competí habitualment en persecució amb la Penya Ciclista Miquel Poblet Prenafeta El 1960 formà part de l’equip Doctor Ferrer, i el 1961 fou campió d’Espanya de velocitat i disputà curses a l’americana fent parella amb Codina

Fou davanterr i s’inicià en l’Unió Sport Club Llagostera Després fitxà per l’UE Girona 1929 Jugà al Girona els anys trenta 1930-35 i 1936-40, i fou l’autor del primer gol en partit oficial de l’equip gironí Es proclamà campió de grup de tercera divisió 1934 i campió del grup 2 de segona divisió 1936 També jugà amb el CE Sabadell 1935, el Club Esportiu Constància d'Inca 1940 i l’UE Llagostera 1941-49 El 1936 formà part de la selecció catalana

Començà a competir oficialment el 1939, quan es creà l’Agrupación Deportiva Gerundense, que el 1940 es convertí en el Girona Club d’Hoquei Excepte dos anys al Futbol Club Barcelona 1950-52, amb el qual pujà a la màxima categoria, sempre jugà com a mig en el Girona CH, club en el qual es retirà el 1958 després d’haver guanyat tres Campionats de Catalunya 1941, 1942, 1954 Amb la selecció espanyola, guanyà els tres primers Campionats del Món i d’Europa de la seva història 1951, 1954, 1955 i la Copa de les Nacions 1952 Repetí títol en aquesta competició el 1953 reforçant el Reial Club Deportiu…

Membre del Grup Esportiu i Excursionista Gironí, en boxa fou campió d’Espanya amateur de pes pesat 1941 En atletisme destaquen els títols de campió de Catalunya en llançament de pes 1946 i de martell 1943, 1944, 1946, 1947, i els tres rècords catalans de llançament de barra, aconseguits entre el 1945 i el 1946 En Campionats d’Espanya assolí un títol de llançament de martell 1944

Fou una de les figures claus en el desenvolupament del bàsquet a les comarques gironines, primer com a jugador durant la dècada de 1940 i, posteriorment, en tasques directives Fou delegat de la Federació Catalana a Girona i presidí la federació provincial 1973-76 Després de la seva mort s’instituí el torneig commemoratiu Memorial Mateu Pell, que disputen els equips de les comarques gironines i serveix per a obrir la temporada