Resultats de la cerca

Considerat un dels grans extrems esquerres de la història del futbol, formà part de l’època d’or de la selecció hongaresa i del Barça del final dels anys cinquanta Jugà en diversos clubs del seu país, entre els quals hi ha el Budapest Honved 1952-56 Exiliat arran de la revolució hongaresa del 1956, patí una sanció de dos anys de la FIFA i el 1958, juntament amb Kocsis, fitxà pel FC Barcelona Hi romangué tres temporades, coincidí amb Kubala i visqué la gran etapa d’Helenio Herrera Guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa 1959 i una Copa de Fires 1960, torneig en què marcà dos gols en la final…

Destacà en el futbol hongarès –Ferencvaros i Honved– i amb la selecció del seu país al final dels anys quaranta i l’inici dels cinquanta Fou 68 vegades internacional i marcà 75 gols, per la qual cosa és el segon màxim realitzador de la selecció hongaresa, amb la qual es proclamà campió olímpic 1952 i subcampió del món 1954 Fou el màxim golejador d’aquella fase final, amb 11 gols Fitxà pel FC Barcelona 1958-66 procedent del Young Fellows suís Disputà un total de 194 partits i marcà 140 gols Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1959, 1963 i dues Copes de Fires 1960, 1966 Fou finalista de…

Actuà set vegades amb Hongria, on fou una de les estrelles del Ferencvaros 1928-32 Jugà dues temporades al Racing de París i ingressà al Futbol Club Barcelona En les seves dues temporades com a blaugrana 1934-36 disputà 58 partits i marcà 7 gols La seva posició habitual era de mig centre La temporada 1936-37 fou contractat pel club francès Le Havre, on penjà les botes Com a entrenador, dirigí, entre d’altres, el Reial Club Deportiu Espanyol 1957-58 i el Sabadell 1958

Com a jugador destacà al MTK de Budapest i l’Stade de Reims, i fou 15 vegades internacional Com a entrenador dirigí el Honved dels anys cinquanta i fou assistent de Gusztáv Sebes en la selecció d’Hongria, campiona olímpica 1952 i subcampiona del món 1954 El 1958 inicià una llarga etapa al futbol espanyol La temporada 1966-67 fou contractat pel RCD Espanyol, al qual classificà en tercer lloc a la Lliga i guanyà el trofeu Costa del Sol 1967 en imposar-se al Santos de Pelé i a la selecció argentina Dirigí el conjunt blanc-i-blau fins a mitjan temporada 1968-69 Més endavant entrenà…

Lateral dret que fitxà pel FC Barcelona 2000-12 procedent del Pick Szeged hongarès A partir del curs 2010-11 fou el capità de l’equip blaugrana, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 2005, 2011, una Copa EHF 2003, una Supercopa d’Europa 2003, quatre Lligues 2003, 2006, 2011, 2012, quatre Copes del Rei 2004, 2007, 2009, 2010, quatre Copes Asobal 2001, 2002, 2010, 2012 i cinc Supercopes d’Espanya 2001, 2004, 2007, 2009, 2010 El 2012 fitxà per l’equip hongarès Veszprém, equip amb el qual aconseguí la Lliga 2013, 2014, 2015, 2016, la Copa hongaresa 2013-16, la Supercopa d’Hongria…

Jugà al Club Natació Mataró 2005, el Club Natació Barcelona 2007, el Canoe NC 2011 i, des de la temporada 2012-13, al CN Atlètic-Barceloneta, equip amb el qual guanyà quatre Lligues 2013, 2014, 2015, 2016, tres Copes del Rei 2013, 2015, 2016, dues Supercopes d’Espanya 2013, 2015, una Copa d’Europa 2014 i una Supercopa d’Europa 2014 La temporada 2010-11 debutà amb la selecció espanyola, amb la qual participà en el Campionat d'Europa 2010, 2012, 2014, 2016, del Món 2013 i en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016, on obtingué diploma olímpic en ambdues ocasions

Jugava en la posició d’interior Començà al Vasas i la temporada 1957-58 fitxà pel FC Barcelona, però només disputà tres amistosos perquè estava sancionat per la FIFA En l’edició 1958-59 jugà al RCD Espanyol, però tampoc no pogué disputar partits oficials Acabada la sanció, jugà en diversos clubs, entre els quals cal esmentar el Real Madrid, fins que la temporada 1963-64 retornà a l’Espanyol Jugà aquella temporada i la següent amb l’equip blanc-i-blau, amb un balanç de 17 partits de Lliga disputats i 4 gols marcats La temporada 1965-66 fitxà per la UE Lleida, a segona divisió, i més tard jugà…

S’inicià en l’esgrima l’any 1969 al seu país natal El 1987 fou contractat per la Federació Catalana d’Esgrima com a tècnic Durant la seva carrera compaginà l’esgrima esportiva amb l’esgrima teatral, i fou figurant de l’Òpera de Frankfurt El 1999 fundà a Barcelona la sala d’armes Escola Hongaresa

Fitxà pel Club Natació Barcelona 1948-52, 1966-72, malgrat que en la segona etapa treballà a mitges per aquest club i la federació espanyola Fou forjador del waterpolo modern Contribuí a la posada en marxa de la Lliga espanyola Participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948, Hèlsinki 1952, Roma 1960, en què conquerí la medalla d’or amb Itàlia, Tòquio 1964, Mèxic 1968 i Munic 1972 El 2009 fou induït al Hall of Fame de Fort Lauderdale, Florida, EUA

Conegut com Imre Poszonyi, arribà al Futbol Club Barcelona la temporada 1924-25, procedent del Cracòvia polonès, per a organitzar els equips inferiors Amb la marxa de Greenwell, passà al primer equip, amb el qual aconseguí el campionat de Catalunya i d’Espanya, aquella mateixa campanya Retornà al seu país en acabar la temporada