Resultats de la cerca

Soci del Club Atano, fou campió de Catalunya de mà amb Villarreal 1968, José Luis del Villar 1969-74 i César Hernando 1976, 1982, 1986 Arribà tres vegades a la fase final del Campionat d’Espanya amb Del Villar i Nicolás Gil

Fou un dels fundadors de la Penya Rhin 1914 Fou propietari de la marca Álvarez 1922, després anomenada MA Pilotà l’MA en el II Trofeu Armangué, en el qual acabà en tercera posició 1922 Quedà segon en la Pujada a l’Arrabassada 1923

Competí representant el Power Olesa Espai Fitness Es proclamà subcampió d’Espanya d’aixecament de banca en la categoria de menys de 93 kg 2012, fou tercer en aquesta mateixa competició en categoria professional 2012 i quart en la categoria sènior de menys de 82,5 kg 2009 Obtingué la segona posició als Campionats de Catalunya absoluts d’aixecament de banca en categoria sènior de menys de 82,5 kg 2009

S’inicià en la pràctica de l’esquí alpí el 1944 a la Molina i competí en l’àmbit català i estatal durant els anys cinquanta A l’inici de la dècada dels setanta, fundà clubs d’esquí a Torelló i Sant Quirze de Besora, aquest darrer denominat Bisaura Esquí Club, i es dedicà a la promoció de l’esquí i a l’organització de campionats Alhora, competí com a veterà i es proclamà campió d’Espanya 1987 i subcampió del món 1991 en eslàlom Té la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Fou campió universitari de Catalunya d’handbol d’onze 1946-49 i de set 1950-52, i també d’Espanya d’onze 1947, 1948 En atletisme fou campió de Catalunya universitari 1949 en 400 m llisos Fou director mèdic de la delegació espanyola als Jocs Olímpics de Munic 1972 i membre de la Comissió Mèdica del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Instrumentà la medicina de l’esport en l’àmbit de Catalunya i de l’Estat Fou director del Centre de Medicina de l’Esport de la Residència Blume 1962-73, on aglutinà una generació de metges que impulsaren de manera definitiva la medicina de l’…

Membre del Club Natació Sabadell, fou vuit vegades campió de Catalunya dues dels 200 m d’aquest estil 1964, 1967 i sis dels relleus 4 × 100 m estils 1963-68 En l’àmbit estatal fou quatre vegades campió d’Espanya a l’estiu, dos cops en 200 m papallona 1964, 1966 i un cop en relleus 4 × 100 m estils 1966, i a l’hivern, un cop en 200 m papallona 1966 Amb la selecció espanyola tingué catorze actuacions i disputà els Campionats d’Europa 1966 Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 1967

S’inicià al Club Nàutic Mig Segre de Ponts Aviat ingressà al Centre de Tecnificació de la Seu d’Urgell i amb Daniel Marzo s’especialitzà en la modalitat de canoa doble, amb el qual passà a formar part de l’equip estatal, i participà en Campionats del Món i d’Europa juvenils En categoria sènior, participà també en el Campionat del Món 2011 i el d’Europa 2012 i fou quart en una prova de la Copa del Món celebrada a la Seu d’Urgell 2012, sempre en la modalitat olímpica d’eslàlom Ha estat campió de Catalunya i Campió d’Espanya en diverses ocasions

Aficionat al motociclisme de muntanya, el 1966 organitzà el I Trofeu Ramon Monsonís, en memòria del seu fill desaparegut en accident de moto Aquesta competició de motocròs tingué lloc al circuit El Cluet, els primers anys en la categoria de 250 cc i, a partir del 1973, en la de 125 cc, i fou puntuable per al Campionat de Catalunya 1967, el Campionat d’Espanya 1969-72, el Campionat d’Europa 1973-74 i el Campionat del Món 1975-86 L’any 1969 participà en la creació del Moto Club Segre, que presidí 1969-91

Professionalment s’inicià com a corredor d’assegurances L’any 1944 fundà la mutualitat Asepeyo , i el 1947 assumí la direcció de la companyia d’assegurances Occidente El 1959, passà a ocupar la direcció general del Grup Catalana Occident Entre el 1979 i el 1993 presidí la Compañía Española de Crédito y Caución L’any 1980 fou segrestat per ETA durant 65 dies Participà en la fundació del Club Natació Manresa i del Club Tennis Manresa durant la dècada de 1930 L’any 1939 es feu soci del Reial Club de Tennis Barcelona, del qual fou president en el període 1976-88, en què reimpulsà el trofeu Comte…

En els Jocs Paralímpics de Sidney 2000, aconseguí un or en 100 m papallona i dos bronzes en 100 m esquena i 200 m estils En els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, conquerí un or en 100 m papallona i un bronze en 100 m esquena En els Jocs Paralímpics de Pequín 2008, aconseguí un or en 400 m lliure i en els de Londres 2012 fou finalista en 400 m lliure, 4 × 100 relleus lliure i estils i en 100 m papallona