Resultats de la cerca

El 1973 fou campiona d’Espanya per equips amb el Club Tennis Barcino i tres cops campiona de Barcelona de dobles fent parella amb Pilar Lupón en l’època que encara no es disputava el Campionat de Catalunya

Defensa formada a la UE Barberà i al CH Santa Perpètua Després de guanyar una Lliga amb el Barberà 1993, fitxà per l’HC Sentmenat, equip on es retirà per primer cop a 32 anys Després tornà i jugà sis temporades al Cerdanyola CH, amb el qual conquerí la Lliga i la Copa de la Reina 2010, abans de retornar a la UE Barberà Amb la selecció espanyola guanyà el Campionat d’Europa 1995

Membre d’una nissaga d’atletes, fou una de les pioneres de l’atletisme femení Fou dos cops campiona de Catalunya de cros 1934, 1935 També guanyà la prova dels 800 m del campionat de Barcelona 1936 amb una marca de 236,2 min, i esdevingué la primera recordista espanyola El 1938 obtingué un marca de 232,2 min, rècord que trigà 25 anys a ser superat Millorà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 600 m 1935 i el de Catalunya dels 2000 m 1938 També fou campiona de Catalunya dels 600 m 1934-36 La Guerra Civil truncà la seva carrera Li fou atorgada la medalla Forjadora 1987

Jugà al CD Mataró des del final dels anys seixanta fins que passà al Joventut de Badalona 1979-82 Amb el CD Mataró aconseguí tres títols de Lliga estatal de primera divisió 1972, 1973, 1974 i dos subcampionats de la Copa de la Reina 1973, 1974 Fou jugadora internacional absoluta amb la selecció espanyola en divuit ocasions Disputà el Campionat d’Europa femení d’Itàlia el 1974, el primer en el qual participà la selecció femenina espanyola

Debutà en la primera marató popular de Catalunya, a Palafrugell 1978 Aconseguí sis títols catalans de marató 1980, 1981, 1983, 1986, 1987, 1998 i tres Campionats d’Espanya de 20 km 1982, 1983, 1984 Establí set rècords de Catalunya de marató i un de 100 km que també fou plusmarca estatal 1992 És l’atleta catalana amb més maratons disputades més de 160

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, que presidí en dues ocasions, el 1953 ingressà al CADE Durant els anys quaranta, realitzà la primera ascensió a la paret de l’Aeri de Montserrat –formant cordada amb Pany, Farrera, Extrems i la seva dona, Joaquima Baruta–, i escalades al Pedraforca, Siurana, els Encantats i el Midi d’Ossau Fou instructor de cursos d’escalada del CMB i presidí la secció catalana de l’Escola Nacional d’Alta Muntanya Publicà Cumbres pirenaicas 1953 Fabricà també material d’escalada

A Catalunya es troben diferents precedents d’aquesta pràctica cientificoesportiva, fins que arribà un moment en què els interessos arqueològics i historiogràfics, els geològics i miners i fins i tot la necessitat de trobar aigua per a la indústria i l’agricultura del final del segle XIX coadjuvaren a l’aparició de l’espeleologia moderna Nascuda com a pràctica científica, amb el pas del temps es manifesten clarament dos vessants d’interès espeleològic els estudis de tipus geològic o natural i els estudis de caire arqueologicohistòric Dins del primer bloc, destaquen les figures de Marià de la…

Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…