Resultats de la cerca

Fitxà pel RCD Espanyol 1964-71 procedent del Sevilla Actuava de lateral dret i també de mig Amb el club blanc-i-blau disputà 92 partits de Lliga i marcà 2 gols Jugà un partit amb la selecció catalana

Actuava de lateral esquerre i fitxà pel FC Barcelona el 1991 En tres temporades, disputà 111 partits Guanyà tres Lligues 1992, 1993, 1994, una Copa d’Europa 1992, una Supercopa d’Europa 1992, dues Supercopes d’Espanya 1991, 1992 i una Copa Catalunya 1993 Fou una vegada internacional amb Espanya

Centrecampista, fitxà pel FC Barcelona 1968-75 procedent del Racing de Santander Amb el Barça disputà un total de 280 partits i marcà 23 gols Fou capità de l’equip que es proclamà campió de la Lliga la temporada 1973-74, i que golejà el Real Madrid al seu estadi 0-5 També guanyà la Copa del Generalísimo i la Copa de Fires 1971 En deixar el club blaugrana tornà al Racing de Santander L’Espanyol li concedí la medalla d’or, ja que en el darrer partit de la seva carrera marcà un gol amb el Racing que salvà el club blanc-i-blau de perdre la categoria Fou dues vegades internacional per Espanya

Després de destacar com a lateral en l’Athletic de Bilbao, la temporada 1906-07 s’incorporà al futbol català Amb l’X Sporting Club jugà dues temporades i obtingué dos campionats de Catalunya 1907, 1908 A continuació jugà tres temporades amb l’Espanyol 1908-11 i tres amb el Barcelona 1911-14 Amb l’equip blaugrana disputà 68 partits, guanyà la Copa d’Espanya en dues ocasions 1912, 1913, una vegada el Campionat de Catalunya 1913 i dues la Copa Pirineus 1912 i 1913 En el Barça fou conegut com el pare Jugà quatre vegades amb la selecció catalana

S’inicià al Club de Tennis de Múrcia i posteriorment fou jugador del Club Tennis de la Salut de Barcelona Fou campió de Catalunya individual 1970 La posició més alta que assolí en el rànquing de l’ATP fou la 180 1974

Soci del Club de Coloms Esportius Esplugues, fou guanyador del Campionat de Catalunya l’any del 75è aniversari de la Federació Catalana de Coloms Esportius

Ciclista professional entre el 1948 i el 1956, fou un corredor habitual de les curses catalanes Fou el company de Guillem Timoner en nombroses curses a l’americana Participà en diverses edicions de la Volta a Catalunya El 1950 es proclamà campió d’Espanya de persecució, guanyà el Gran Premi de Catalunya, fou segon en el Campionat de Barcelona i tercer en el Trofeu Canto Arroyo i en la Pujada a Arrate El 1951 guanyà, amb Miquel Poblet, una cursa a l’americana al velòdrom del Pavelló de Barcelona Participà en competicions internacionals, com els Sis Dies de Berlín 1952

Competí representant el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB i assolí l’hàndicap 1 Guanyà el Campionat d’Espanya amb l’equip del RCPB format per Sergio Vehí, Alejandro Figueras, Norberto Ramón Gómez i el capità, Klaus Henne 1981

Competí representant els clubs Pedralbes, Bocaccio i Santa Florentina Participà en diverses competicions de polo en les dècades de 1960 i 1970, com el Torneig Internacional de Polo d’Hivern 1968

Actuava de mig volant, de mig centre i també de davanter La temporada 1910-11 jugà amb el Barça procedent de l’Universitari Posteriorment milità diverses temporades en aquest club El 1910 participà en tres ocasions en la selecció catalana