Resultats de la cerca

Els anys quaranta i cinquanta competí en algunes de les curses més importants de l’època Com a company d’equip de Paco Gòdia, participà en proves a l’estranger El 1949 fou segon a les 24 Hores de Le Mans, pilotant un Delage juntament amb el francès Louveau Al cap de poc repetí resultat a les 24 Hores de Spa-Francorchamps Un greu accident sofert al mateix circuit de Le Mans el 1953, quan era pilot oficial de l’equip Pegaso, el tingué molt temps apartat de la competició Quan es recuperà guanyà dos anys seguits el Gran Premi de Barajas 1956, 1957 El 1953 fou segon i…

Jugava de mig ala i ingressà al Futbol Club Barcelona 1911-13 procedent del francès Le Havre Amb el Barça disputà 55 partits i marcà 5 gols, i guanyà dues Copes d’Espanya 1912, 1913 i un Campionat de Catalunya 1913 A continuació jugà dues temporades al Real Madrid

Membre del Tamburello Madrid, participà en l’exhibició de tamborí del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona 2004 Formà part del primer combinat de tamborí catalanomadrileny que jugà en el Torneig Internacional de Le Penne Mirabeau Fou jugadora de l’equip de Barcelona que participà en una Copa d’Europa de tamborí en pista coberta Madone, 2005

D’ideari regeneracionista, aspirava a la propagació i pràctica de l’esport Pretengué editar un periòdic illustrat semblant al francès Le Miroir des Sports Es proposava publicar mensualment números monogràfics per difondre l’historial de clubs i jugadors de futbol catalans El primer número estigué dedicat a L’Avenç de l’Sport de Sant Andreu Sembla que tingué una vida efímera

Participà en regates estatals Copa del Rei, Ruta de la Sal, etc , d’àmbit mediterrani Mare Nostrum, Mil Milles, Trans Med a dos, Grande Motte, etc i també oceàniques Two Ostar, Ruta del Descobriment, Parmelia Race, etc Fou el primer participant català en la prova en solitari de la regata Le Figaro A més destacà com a editor de les revistes nàutiques Skipper , Regata , E mbarcaciones Neumáticas , entre d’altres, des del seu grup editorial També fou president del Comitè Català de Creuers durant sis anys

Actuà set vegades amb Hongria, on fou una de les estrelles del Ferencvaros 1928-32 Jugà dues temporades al Racing de París i ingressà al Futbol Club Barcelona En les seves dues temporades com a blaugrana 1934-36 disputà 58 partits i marcà 7 gols La seva posició habitual era de mig centre La temporada 1936-37 fou contractat pel club francès Le Havre, on penjà les botes Com a entrenador, dirigí, entre d’altres, el Reial Club Deportiu Espanyol 1957-58 i el Sabadell 1958

Practicà l’hoquei sobre patins i l’esquí alpí, com el seu germà Joan, abans d’iniciar-se en les curses de cotxes com a copilot d’aquest Fou campió de Catalunya 1975, 1976 de rallis i campió d’Espanya de muntanya 1975 en la categoria GT Disputà el Ralli de Montecarlo i proves internacionals de circuit, com les 24 Hores de Le Mans, els 1000 Km i les 6 Hores de Barcelona, formant part de l’Escuderia Montjuïc El seu palmarès té 33 victòries absolutes i prop de 80 de classe, la majoria al volant de diversos vehicles de la marca Porsche

A vuit anys arribà a Barcelona i feu la seva carrera esportiva com a pilot de la fàbrica Pegaso Entrà a treballar a l’empresa estatal ENASA com a provador de vehicles, entre els quals hi havia els Pegaso El 1948 debutà en una cursa automobilística, la Pujada a la Rabassada, que guanyà al cap de dos anys Al volant dels Pegaso Bisiluro establí els rècords estatal i internacional d’un quilòmetre i una milla, tant en l’especialitat de sortida parada com de llançada Participà en la cursa de Le Mans 1953 i en la panamericana

Militar de la marina francesa i de l’exèrcit espanyol, durant els darrers anys del s XIX i els primers del s XX, fou mestre de les sales d’armes barcelonines de Pardini, del Círculo Militar del Ejército y de la Armada, del Casino de las Clases y Soldados i de la Creu Roja Un dels seus deixebles fou Alfredo Conde Treballà com a redactor i corresponsal de les revistes illustrades Armas y Deportes, de Madrid Les Sports i L’Escrime et le Tir , de París, i Las Armas , de l’Havana Rebé la medalla d’or de la Creu Roja Espanyola i la creu de Cavaller del Mèrit Militar

S’inicià a l’OAR Gràcia de Sabadell Jugà una temporada al Mades de Castelló, a la divisió d’honor, i deu temporades al Mislata valencià, amb el qual guanyà la Copa de la Reina i fou finalista de la Recopa d’europa Fitxà dues temporades per Le Havre francès, i posteriorment jugà cinc mesos al Montcada, una temporada al Bera Bera i una altra a l’Iznalloz, sempre en la màxima categoria Passà al Marina Park, dues temporades a la primera estatal i dues a la divisió d’honor, i, tot seguit, jugà a l’Amposta dues temporades a la primera estatal Fou quatre cops internacional