Resultats de la cerca

Aler format a la universitat nord-americana de Seton Hall, jugà al FC Barcelona en dos períodes diferents 1995-97, 2000-02 Disputà 170 partits a l’ACB i guanyà tres Lligues 1996, 1997, 2001 i la Copa del Rei 2001 Individualment el 1996 fou nomenat millor jugador europeu per la revista FIBA Basket Amb la selecció lituana aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996, i la de plata en el Campionat d’Europa 1995

Fou fundada l’any 1991 amb l’objectiu de desenvolupar les diferents lligues professionals europees Té setze membres associats, els gestors de les lligues espanyola, francesa i italiana, que en foren els fundadors, i els de la República Txeca, Anglaterra, Alemanya, Bèlgica, Israel, els Països Baixos, Croàcia, Lituània, Suïssa, Àustria, Rússia, Polònia i la lliga adriàtica El primer president fou l’italià Gian Luigi Porelli i des del 1998 la dirigeix Eduard Portela L’any 2000 creà l’Eurolliga, la principal competició continental de clubs, i el 2002, la Copa ULEB

Emmarcada dins dels actes de l’Exposició Internacional de Barcelona del mateix any, els seus participants sortien de dinou ciutats d’Europa i, després de seguir un recorregut controlat, es reunien a Barcelona Tot i no ser una prova de caire estrictament competitiu, tenia un reglament que afavoria la distància recorreguda, per la qual cosa foren els participants que sortiren del punt més llunyà Riga, a l’actual Lituània els que ocuparen les tres primeres posicions, encapçalats per Erick Wiethaus Austro Daimler després de recórrer 3400 km en 82 h i 38 min, amb una velocitat mitjana…

En són modalitats esportives l’ala delta, el parapent i el vol a vela En vol lliure, es contraresta el moviment descendent del planador per mitjà del vol tèrmic, el vol d’ona i el vol vessant Es considera un esport d’aventura Es considera que el principal impulsor del vol a vela fou l’alemany Otto Lilienthal, que es valgué dels estudis d’aerodinàmica de sir George Cayley i entre el 1891 i el 1896 experimentà amb diversos ginys voladors sense motor i arribà a fer 2000 vols d’entre 25 m i 250 m Entre el 1911 i el 1914…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…