Resultats de la cerca

Es distingeix la vela llatina lliure de la vela llatina tradicional, depenent de si les embarcacions han estat dotades de sistemes moderns respecte al cànon tradicional establert o no

Les competicions s’anomenen regates i les embarcacions reben el nom de iots A la vela hi ha una terminologia molt específica Durant el segle XX, l’evolució dels materials de construcció dels iots, amb l’ús de la fibra de vidre i la de carboni, l’alumini, l’acer i el contraplacat, provocà canvis que afavoriren la maniobrabilitat i rapidesa Canvis que també es feren efectius a les veles, que poden ser de niló, de dacró, tan resistent com el niló però menys flexible, i de kevlar, material molt rígid i lleuger Hi ha dos tipus d’embarcacions de competició les de vela lleugera i les de vela de…

Membre del Club Natació Montjuïc, fou subcampió del món júnior 1993 amb la selecció espanyola El 1998 conquerí les medalles de plata en els Good-Will Games i la Copa COLAN, antiga Copa Llatina, amb l’equip espanyol Té la medalla honorífica de la federació catalana 1993

Format al GEiEG, la temporada 2008-09 fitxà pel CH Mataró, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 2009 Ha estat internacional amb la selecció catalana i amb les categories inferiors de la selecció espanyola, amb la qual guanyà el Campionat del Món sub-20 2007 i la Copa Llatina 2009

Membre del Club Esportiu Go-Extrem i de l’MS Parma, de Finlàndia Es classificà com a primera júnior de la Copa Llatina el 2007, i també del MOV-Venècia 2008 Fou campiona de Catalunya d’esprint 2008 i de relleus 2009, i campiona d’Espanya de relleus 2010 Forma part de la selecció catalana i espanyola

Debutà com a defensa central al Futbol Club Barcelona el 9 de desembre de 1951 Una greu lesió trencà de ple la seva carrera Jugà 140 partits Fou campió de Lliga 1952, 1953, 1959, 1960, de Copa 1952, 1953, 1957, 1959, de la Copa Llatina 1952, de la Copa Eva Duarte 1953 i de les dues primeres Copes de Fires 1958, 1960

Davanter, s’inicià en el BM Granollers i també jugà en el RCD Espanyol 1942-43, el Club Esportiu Europa 194344, el Real Madrid 1945-46, el Futbol Club Barcelona 1946-51 i l’Hèrcules d’Alacant Amb el Barcelona guanyà una Copa Llatina 1949, dues Lligues 1948, 1949 i una Copa del Generalísimo 1951 És cosí del també futbolista  Antoni Barnils Viñas

Interior, fitxà pel Futbol Club Barcelona a mitjan temporada 1948-49 després d’haver jugat amb els argentins Chacarita Juniors i Vélez Sarsfield, i el León mexicà Disputà 70 partits i marcà 30 gols amb la samarreta blaugrana Guanyà una Lliga 1949, una Copa 1951 i una Copa Llatina 1949, i deixà el club el 1951 És l’autor del gol número 1000 del Barça a la Lliga

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1950-53 procedent del Deportivo de la Corunya, i jugà 88 partits amb la samarreta blaugrana Guanyà dues Lligues 1952, 1953, tres Copes del Generalísimo 1951, 1952, 1953, la Copa Eva Duarte 1952 i la Copa Llatina 1952 Disputà un partit amb la selecció espanyola 1952 Com a entrenador dirigí, entre d’altres, el Toluca mexicà, el Deportivo, el Saragossa i el Terrassa

Arribà al Futbol Club Barcelona l’any 1948, procedent de l’Atlante mexicà Jugà a l’equip barcelonista quatre temporades 1948-52, on destacà com a extrem esquerre golejador Disputà 96 partits, 62 dels quals a la Lliga, i marcà 30 gols Castigat per les lesions, tornà al futbol mexicà Fou campió de Lliga 1949, 1952, de Copa 1951, 1952, de Copa Llatina 1949, 1952 i de la Copa Eva Duarte 1948, 1952