Resultats de la cerca

És editada pel Club Excursionista de Gràcia En els primers números adoptà el títol de Butlletí del Grup Excursionista Mai Enrera i el 1924 alguns números portaren el títol de Butlletí del Grupo Excursionista Nunca Hacia Atrás Hi publicaren, entre d’altres, Eduard Fontserè, Josep M Guilera i Albinyana, Narcís Rucabado, Joan Amades, Pau Vila, Manuel Valldeperes i Eduard Toda Després d’haver estat suspesa el 1938, es tornà a publicar el 1939 amb el títol de Noticiario del Club Excursionista de Gracia El 1975 recuperà el títol original Des del 2010 es publica en línia

Competí representant el Club Natació Barcelona 1983-85 i el Joventut Atlètica de Sabadell 1988, però desenvolupà la major part de la seva carrera a l’Scorpio de Saragossa Fou campiona de Catalunya dels 3000 m 1983 i de cros en tres ocasions 1983, 1984, 1985 Pujà deu cops al podi dels Campionats d’Espanya de cros, però no guanyà mai el títol Participà en catorze edicions del Campionat del Món de cros

Jugà en el circuit professional des del 1996 fins al 2001 Guanyà dos títols individuals 1997, 1998, i dos de dobles amb Karim Alami 1997 i amb Javier Sánchez Vicario 1998 Participà en els torneigs del Grand Slam, però mai no aconseguí arribar a les rondes finals Fou número trenta del rànquing de l’ATP 1998 Integrà l’equip espanyol de la Copa Davis entre el 1997 i el 1999 Té una acadèmia de tennis a Mataró

S’inicià al Grup Esportiu i Excursionista Gironí Fou campió català i estatal de 110 m tanques 1956 El 1959 establí el rècord català d’aquesta prova amb 15,0 s Tot i ser el campió estatal, la federació espanyola no el seleccionà per als Jocs Mediterranis, fet pel qual es negà a competir mai més amb la selecció espanyola i no va voler entrar dins el pla de preparació per als Jocs Olímpics de Roma 1960

Intervingué en la direcció del Club Natació Barcelona en diferents càrrecs membre de la comissió consultiva 1918, vocal de junta directiva 1921, 1923 i comptador 1925-28 El 1922 fou cofundador d’un collegi d’àrbitres que, en primera instància, anomenaren “nacional”, referint-se a Espanya, però mai no va reeixir i es convertí en “comitè tècnic”, del qual en fou president 1927-28 Amb el temps, el collegi s’anomenà “català” i amb aquesta apellació es reconegué històricament

Migcampista, milità en el Granollers, el Comtal, el Sabadell i el San Fernando abans de fitxar pel Betis 1962-64, amb el qual jugà dues temporades a primera divisió L’estiu del 1964 fou traspassat a l’Atlético de Madrid, però el 10 de juliol d’aquell any, durant un partit patí un mareig que derivà en un coma profund del qual mai més no es despertà El 14 de juny de 1967 fou objecte d’un homenatge, a l’estadi del Manzanares

Formà part del primer grup d’atletes catalans que participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920, on competí en els 200 m La classificació olímpica l’aconseguí malgrat que no fou mai campió de Catalunya ni d’Espanya Aquell any 1920 fou subcampió català dels 100 m i tercer en els 200 m i també tercer en els 200 m del Campionat d’Espanya Els rècords reconeguts foren els de triple salt 1920 i els de 4 × 100 m i 4 × 200 m amb els equips del Futbol Club Barcelona 1921

El 1922, juntament amb Jaume Martorell i Agustí Sobrevia, fundà el Grup Excursionista Mai Enrera, entitat precursora del Club Excursionista de Gràcia Inicià l’activitat del butlletí de l’entitat gracienca i impulsà la Secció d’Estudis de l’Arxiu Històric de Gràcia Impulsor del càmping i membre fundador de la Federació Internacional de Càmping i Caravàning Interessat en la muntanya de Montserrat, escrigué El Cavall Bernat de Montserrat 1982 i Els castells de Montserrat 1986 Rebé la medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Membre del Tir Arc Olesa, del Club de Tir amb Arc La Conxorxa i de l’Arc Sant Celoni S’inicià en arc nu i guanyà la Lliga Catalana 2007 i el Campionat d’Espanya en sala 2008 de l’especialitat Posteriorment practicà l’arc estàndard i l’any 2009 es proclamà campiona d’Espanya a l’aire lliure, ja que aconseguí una marca de 1189 punts, màxima puntuació no assolida mai abans per una dona en un Campionat d’Espanya També aconseguí diversos premis en el Campionat d’Espanya de clubs i baté diversos rècords catalans

Conegut com Gonzalvo I , fou el més gran d’una nissaga de germans futbolistes Josep i Marià Golzalvo Abans de la Guerra Civil Espanyola jugà al Mollet i després dues temporades amb l’Espanyol 1939-41, amb el qual fou campió de Copa 1940 i del Campionat de Catalunya 1940 Disputà 36 partits de Lliga amb el conjunt blanc-i-blau i marcà 17 gols A continuació jugà amb el Saragossa 1941-43, el Sabadell 1943-45 i, finalment, amb el FC Barcelona 1945-47, amb el qual guanyà la Copa d’Or del 1945 Al Barça coincidí amb els seus dos germans a la plantilla però mai no arribaren a jugar els…