Resultats de la cerca

Fundat l’any 1969 i conegut també com a Club Tennis Malgrat, inicialment era situat al passeig Marítim L’any 1981 es desplaçà a prop del polígon industrial de la població, al turó de Ca la Coixa Participa en competicions d’àmbit català i estatal L’equip sènior masculí guanyà un Campionat d’Espanya en categoria d’argent Organitza l’Open Amorós i l’Open Herberg Té escola de tennis i equips de totes les edats Disposa de set pistes de terra batuda, pistes d’altres superfícies, piscina, gimnàs, pista poliesportiva i sala de billar

Fundat el 1980, nasqué gràcies a l’impuls d’un grup de pares de joves del poble que competien al Club Atletisme Calella El primer president fou Jordi Fitó Fins als anys noranta, s’entrenà al camp de la Figuera, i, sota la presidència de Joan Sánchez Marta, s’inauguraren les noves pistes d’atletisme Des del 1994 organitza el Cros Vila de Malgrat Disposa d’equips en categories inferiors que competeixen en proves d’àmbit català

Fundat el 1941, jugà en categories territorials fins que el 1960 ascendí a segona divisió estatal El 1961 inaugurà el pavelló poliesportiu Durant els primers anys de la dècada de 1960 jugà en aquesta categoria, amb jugadors com Enric i Narcís Margall, Joan i Joaquim Dàvila i Joan Porcar La marxa d’aquests jugadors a diferents equips provocà el descens a categories territorials La temporada 1979-80 es proclamà campió de primera catalana i pujà de nou a la segona divisió estatal Els anys noranta jugà un altre cop en categories territorials El 2005, amb l’objectiu de fomentar els equips de base…

Fou fundat el 1940 arran de la fusió del Club d’Escacs Mirror 1932 i el Club d’Escacs Capablanca 1934 Guanyà diversos Campionats de Catalunya en diferents categories i la temporada 1994-95 fou subcampió de segona divisió Un dels jugadors més destacats és Josep Garriga, doble campió de Catalunya i subcampió d’Espanya en categoria juvenil, que també sobresortí en la pràctica dels escacs per correspondència Organitza el trofeu internacional Costa Catalana

Pioner de diversos esports a Catalunya, fou campió de rem i tir al blanc, però també practicà la natació, la lluita grecoromana i l’esgrima Fou vicepresident del Sportmen’s Club, president de l’Associació de Clubs de Futbol de Barcelona 1904-05 i cofundador d’ El Mundo Deportivo  1906 Home d’àmplia cultura, fou amic i amfitrió de Camille Saint-Saëns, Joaquim Malats i Enric Granados, amb els quals organitzà concerts a casa seva Fou colleccionista i pintor d’afecció Representava a Barcelona la casa Solvay, belga, i era membre de la Lliga Eugeni d’Ors el presentà com a model de català…

Vida Considerat un dels pioners del cine català, es dedicà inicialment a la fotografia de la mà del seu germà gran, Francesc, que era fotògraf professional Fou operador de reportatges de la sucursal de la Gaumont a Barcelona i cap el 1902 viatjà a París per treballar a la seu central de la firma De retorn a Barcelona, el 1905 filmà per al catàleg de la casa fragments de sarsueles sonoritzats pel mètode Chronophone Bohemios , El dúo de la africana , La gatita blanca i El húsar de la guardia El 1906 entrà amb el seu germà Ramon a la casa Marro-Soler, convertida en la Hispano Films, com a…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…

S’inicià al SPR Malgrat El 1965 fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual jugà fins el 1975, quan passà a la Unió Esportiva Recreativa Pineda de Mar, a la primera divisió estatal Posteriorment fitxà pel Club Bàsquet Granollers, equip amb el qual jugà fins el 1979, i aconseguí l’ascens a la primera divisió estatal La seva última temporada en actiu fou en el Club Esportiu Mataró, de segona divisió 1979 En aquest club exercí com a entrenador 1985-91

S’inicià en l’equip del Malgrat i des del 1963 jugà amb el Joventut de Badalona fins el 1974 que abandonà l’esport actiu per una lesió coronària Amb aquest equip aconseguí una Lliga 1967 i una Copa del Generalísimo 1969 Formà part de la selecció estatal amb la qual disputà 136 partits, i participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i els de Munic 1972 Disputà també cinc Campionats d’Europa i aconseguí la medalla de plata a Barcelona 1973 Els seus germans Narcís Margall i Tauler Malgrat 1948 i Josep Maria Margall i Tauler  també s’han dedicat al basquetbol, en els equips del Malgrat i Badalona…

Dirigí la selecció catalana femenina de futbol sala i aconseguí la medalla de plata al Campionat d’Europa 2004 També formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol Sala Forma part del cos tècnic de l’equip de futbol del Club Esportiu Mataró i de la Unió Esportiva Llagostera