Resultats de la cerca

Tractava la informació esportiva de Catalunya, amb especial dedicació als clubs de la ciutat i la comarca De periodicitat setmanal, sortia inicialment els divendres i més tard els dimecres Constava de 4 pàgines i el darrer número fou el 356, que es publicà el 31 de març de 1955 Posteriorment, el mateix diari el substituí per un altre suplement setmanal d’esports titulat Los Deportes

Formava part d’un projecte d’expansió del Grupo Z i volia ocupar l’espai que deixà el desaparegut Dicen Àlex Botines en fou el director, Quim Regàs en fou subdirector i Carlos Martín, redactor en cap El diari estigué vinculat al projecte de candidatura olímpica de Barcelona, però, malgrat els esforços, no reeixí i cessà amb el número 82, el 23 de maig de 1986

Començà en el segon equip del Futbol Club Barcelona i el 1960 passà a formar part del primer equip, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1965 La seva posició al camp era la de tres quarts centre Jugà diversos partits amb la selecció espanyola júnior i un partit amb la selecció estatal absoluta Es retirà l’any 1969

Fundat l’any 1950 sota la presidència de Josep Giménez Nin, jugà el seu primer partit el 1951 Aconseguí l’ascens a primera divisió l’any 1958 Al marge de diversos subcampionats, guanyà el Campionat de Catalunya 1964, 1966 i el Campionat d’Espanya 1964, 1968 amb un equip format per Largo, Vila, Orpinell, Carbonell, Torralba, Vázquez i Simó A mitjan anys setanta conformà un nou equip que aconseguí èxits destacables, dirigit per Sisco Prats i format per Trullols, Edo, Pont, Ferrer i Font La temporada 1975-76 fou subcampió de Lliga i campió de Copa i l’any 1977 arribà a la final de la Copa d’…

Adreçada a la societat benestant barcelonina que s’introduïa a l’esport, en fou director Ricard Cabot i redactor en cap Josep Elies Juncosa D’acurada presentació i ben illustrada, oferia seccions temàtiques com “Sección doctrinal”, “El apostolado del sport”, “Crónica gráfica”, “Nuestras sociedades”, “La moda en el sport”, “De sociedad” i “Las industrias del sport” Incloïa un suplement independent, titulat Guia del sportman De periodicitat quinzenal i setmanal, se’n publicaren 562 números i estigué activa fins al desembre del 1930

Fou el fundador del Club Gimnàstic de Tarragona l’1 de març de 1886 Durant dotze anys formà part de la junta directiva del club i de la secció de gimnàstica, una de les seves passions

Membre del Club Atlètic Bisbalenc, guanyà dues vegades els 100 km de Santander, es proclamà campiona d’Espanya en una ocasió i establí un nou rècord de Catalunya en l’altra 1985 Morí en ser atropellada mentre entrenava al terme de Corçà La seva germana Catalina 31 de març de 1963, també fou atleta de fons i es proclamà campiona de Catalunya de marató 1982

Central provinent del Modugno de la sèrie A2 italiana, el 2007 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau, de Tarragona, però la temporada següent marxà a França per jugar amb el Narbonne Volley Al març del 2011, retornà a la Superlliga espanyola, aquesta vegada per defensar els colors del FC Barcelona Acabada la temporada fitxà pel Nuevos Gigantes de Carolina, de Puerto Rico Fou inclòs dins l’equip de les estrelles de la temporada 2011-12 Juga com a internacional per França

Format al Club Tennis Barcino, fou campió d’Espanya júnior el 1980 i semifinalista de l’Orange Bowl Entrenat per Lluís Bruguera, jugà com a professional entre el 1981 i el 1991 Destacà en terra batuda sobretot en dues etapes de la seva carrera esportiva el 1984, quan es posicionà com a número set del rànquing de l’ATP, i la temporada 1989-90 Guanyà el torneig d’Ais de Provença 1984, Hamburg 1984, 1990, Bari 1989 i Niça 1990 També fou finalista a Bordeus 1983, Saint Vincent 1989, Palerm 1990 i San Remo 1990 Participà en diverses ocasions als torneigs del Grand Slam i arribà a vuitens de final…

Extrem dret, a l’estiu del 1962 fitxà pel FC Barcelona procedent del Peñarol 1959-62 del seu país, i hi romangué fins el 1964 Disputà 16 partits de Lliga, en els quals marcà dos gols, i fou campió de la Copa 1963 Retornà a l’Amèrica del Sud per jugar amb el River Plate 1964-68, el Nacional 1969-1974, el Santiago Morning 1975 i el Defensor 1976 Al llarg de la seva carrera guanyà nou campionats de l'Uruguai 1958-61, 1969-72, 1976, la copa Libertadores 1960, 1961, 1971, la copa Intercontinental 1961, 1971 i la copa Interamericana 1972 Amb la selecció de l’Uruguai fou trenta-vuit vegades…