Resultats de la cerca

Competí representant el Club de Boxa Sabadell Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes pesant en dues ocasions 1966, 1967 També formà part de la selecció catalana de boxa amateur

El 1951 s’afilià al Centre Gimnàstic Barcelonès CGB, on practicà la gimnàstica artística Posteriorment, exercí d’entrenador i jutge d’aquest esport en l’àmbit estatal Presidí el CGB 1980-85, i durant el seu mandat dinamitzà la secció de lluita i organitzà el Trofeu Gracià Cuesta També presidí la Federació Catalana de Lluita 1983-96, i participà en l’organització de les proves de lluita durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, per la qual cosa rebé una distinció de la federació internacional d’aquest esport També fou distingit amb la placa d’argent al mèrit esportiu 1983 i la medalla…

Formà part del Club Esportiu Xinoxano Orientació Destacà en competicions de llarga distància i triatlons Fou campió del món de raids d’esports d’aventura 2000, 2001 amb l’equip Salomon Extrem i guanyà la Copa del Món de curses de muntanya 2005 amb la selecció catalana

Debutà en competició l’any 1989 i els anys noranta guanyà diversos Campionats d’Espanya de golbol amb l’equip de Barcelona Guanyà la medalla de bronze en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 També practicà l’atletisme, i competí en llançament de pes, disc i javelina en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000 Fou quart en llançament de pes en el Campionat d’Europa 2003

Feu un curs d’arbitratge el 1946 i l’any següent ja arbitrava partits provincials del Campionat de Catalunya A partir del 1949 també començà a arbitrar els partits d’handbol de sala Xiulà partits de primera divisió i de divisió d’honor, i romangué trenta-dos anys en les màximes categories de l’handbol Arbitrà també els partits amistosos internacionals dels clubs que jugaven a Catalunya Retornà a primera divisió fins la temporada 1978-79 Rebé la insígnia d’or de la federació de Barcelona, la placa i la medalla al mèrit esportiu de la Federació Espanyola d’Handbol, la placa i insígnia del…

Davanter, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1971-74 procedent del Banfield argentí L’estiu del 1974 fou traspassat al Real Madrid i, després de jugar sis campanyes amb els blancs, retornà a l’Espanyol 1980-82 Sumant les dues etapes com a jugador blanc-i-blau disputà 111 partits de Lliga i marcà 36 gols Fou cinc vegades internacional amb la selecció d’Espanya

Fundador de la penya barcelonista Germanor i de la Penya Solera, la primera penya oficial del Futbol Club Barcelona durant la postguerra, formà part del comitè organitzador dels actes d’inauguració del Camp Nou 1957 El 1978 fou candidat a la presidència del club blaugrana en les eleccions que guanyà Josep Lluís Núñez Acceptà l’oferiment de Núñez de dirigir una de les vicepresidències, que exercí fins el 2003, passant a encarregar-se de les tasques socials i la relació amb les penyes El 1999 més de tres-centes penyes li feren un homenatge al Camp Nou Rebé la medalla al mèrit esportiu i la de…

S’inicià en bicitrial i el 1989 passà a la BTT com a corredor de camp a través, però aviat s’especialitzà en descens dins del Club BTT Power Bike Amb l’equip Alpinestars fou campió de Catalunya 1993, 1994 i guanyà la Copa d’Espanya d’eslàlom parallel 1993, 1994 El 1998, amb el Volvo Cannondale, guanyà la Norba Nationals i es proclamà campió d’Espanya de descens Integrat al Maxxis-MSC, conquerí el Campionat del Món per equips i assolí la seva millor classificació en el rànquing de la UCI 2001, la cinquena posició Finalitzà la seva carrera competint pel Giant-Grandvalira 2004-08 El 2008…

Practicà taekwondo, atletisme i handbol, i el 2008 començà a practicar halterofília Competí representant el Club Halterofília Molins de Rei a les ordres del tècnic David Soria Fou sis vegades campiona de Catalunya i una d’Espanya en diferents categories inferiors Es proclamà campiona de Catalunya absoluta en dues ocasions 2010, 2011 Guanyà la Copa Federacions per equips de categoria sub-16 formant equip amb Aida Rayón, Gisela García i Maria Mendoza 2010

Pioner de diversos esports a Catalunya, fou campió de rem i tir al blanc, però també practicà la natació, la lluita grecoromana i l’esgrima Fou vicepresident del Sportmen’s Club, president de l’Associació de Clubs de Futbol de Barcelona 1904-05 i cofundador d’ El Mundo Deportivo  1906 Home d’àmplia cultura, fou amic i amfitrió de Camille Saint-Saëns, Joaquim Malats i Enric Granados, amb els quals organitzà concerts a casa seva Fou colleccionista i pintor d’afecció Representava a Barcelona la casa Solvay, belga, i era membre de la Lliga Eugeni d’Ors el presentà com a model de català…