Resultats de la cerca

Fundat l’any 1922, disposa d’un equip sènior que juga en categories territorials catalanes En alguna ocasió el primer equip jugà a primera territorial Disposa d’equips en categories inferiors i juga a l’estadi municipal El 2011 tenia uns 140 socis

També conegut com a refugi del Mont-roig, està dedicat a Enric Pujol, alpinista que morí el 1981 durant el descens del Broad Peak 8047 m És situat a la vall de Cardós, a l’esquerra del desguàs de l’estany inferior de la Gallina, a 2287 m, al Pirineu occidental català És un refugi prefabricat d’alumini, no guardat i gestionat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que fou inaugurat l’octubre del 1984 Disposa de 18 places i és una excellent base per a ascendir, entre d’altres, als cims del Ventolau i el Mont-roig

Es formà a la Penya Ciclista Mont-roig Destacà en categories inferiors, en proclamar-se campiona d’Espanya i de Catalunya en diverses modalitats En l’àmbit absolut, compaginà el ciclisme de pista i de carretera, i formà part de l’equip Saunier Duval A la pista, fou triple campiona d’Espanya i de Catalunya en persecució individual 1993-95 i també guanyà un títol estatal 1995 i tres de catalans 1993, 1994, 1995 en fons Disputà dos Campionats del Món i establí el rècord estatal de l’hora 1995 Pel que fa a la carretera, disputà els Campionats del Món de contrarellotge…

Fundat el 1922, nasqué amb el nom de Grup Excursionista Mai Enrera Fou impulsat per Josep Buch i Parera, Jaume Martorell i Agustí Sobrevia El 1925 adoptà l’actual denominació El febrer del 1927 Eudald Canivell, un dels membres fundadors de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, promogué i fundà l’Arxiu de Gràcia Ja el 1927 començà a difondre aquestes aportacions a través del seu butlletí El 1928 la seva Secció de Neu organitzà el primer aplec d’hivern d’esquí El 1929 es creà la secció d’estudis a iniciativa d’Enric Ribas Dins d’aquesta secció es fundà el Grup de Recerques,…

Fundat l’any 1990, disposa d’un camp de divuit forats de par 72, camp de pràctiques i camp de pitch-and-putt Té una escola internacional de golf Ha acollit diversos torneigs de la PGA i del circuit amateur Es troba ubicat dins el complex Beaumont Costa Daurada i fou dissenyat per Robert Trent Jones Jr També disposa d’una casa club amb pistes de tennis i de pàdel, pista poliesportiva, piscina, gimnàs amb sala de fitnes, servei de fisioteràpia, sauna, banys turcs i servei de restauració

Fou campió d’Espanya júnior 1996 Passà al professionalisme l’any 2000 Guanyà una etapa del Tour de l’Avenir 2002, la Clàssica de Sant Sebastià 2006 i el Trofeu Ciutat de l’Hospitalet 2009 Disputà la Vuelta a Espanya en vuit ocasions 2004-10, 2012, dos Tours de França 2007, 2008 i dos Mundials de ruta 2006, 2007 Milità als equips ONCE 2000-03, Relax 2004-05, Bouygues 2006-08, Cervélo 2009-10, Geox 2011 i Katusha 2012

S’inicià l’any 1981 a la Penya Ciclista Montroig El 1989 guanyà el Campionat d’Espanya de contrarellotge per equips, fou tercer al Campionat d’Espanya de ciclocròs i participà en el Campionat del Món de l’especialitat Guanyà un Campionat dels Països Catalans 1991 Durant la seva carrera aconseguí set Campionats de Catalunya i vint-i-quatre de Tarragona entre les modalitats de ciclocròs, pista i carretera Es retirà l’any 1995

Membre del Club de Billar Mont-roig, destacà en el billar de caramboles Fou campió d’Espanya en les especialitats de banda 1987, 1989, 1991 i quadres 71/2 1989, 1990 i 47/1 1991, 1992 Formà part de la selecció espanyola que guanyà la medalla de bronze per equips en l’europeu del 1989

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i membre de la secció catalana del GAME 1973 Participà en l’expedició mataronina al Noshaq Central 1976 i assolí el cim del Broad Peak 1981, juntament amb Manuel Hernández, en la que fou la primera ascensió catalana, i morí en el descens El 1984 la FEEC inaugurà el refugi bivac del Mont-roig, al Pallars Sobirà, que duu el seu nom

S’inicià a la Penya Ciclista Mont-roig i competí com a amateur amb el PC Baix Ebre 1997, Mozia 1998, AC Alcanar 1999 i UC L’Hospitalet 2000 A partir del 2001 s’especialitzà en la modalitat paralímpica de ciclisme en tàndem, exercint de guia del discapacitat visual Cristian Venge Amb ell guanyà la prova de contrarellotge en carretera dels Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i Londres 2012, tres Campionats del Món persecució en pista, 2006 contrarellotge en carretera, 2007 i 2008, tres Campionats d’Europa persecució en pista, 2003 contrarellotge en carretera, 2003 i 2005,…