Resultats de la cerca

Debutà a la Lliga estatal amb el Club Bowling Joventut Al-Vici i també formà part dels equips del CB Límit i el Diagonal BC En el seu palmarès hi ha el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1995, 1997, 1999 i el Trofeu Open Galasa 2004 Fou membre del primer equip europeu a la Weber CUP 2000 que enfrontà Europa i els EUA, i guanyà l’obert per equips de Tampa EUA fent equip amb els germans Quintero, Andrés Gomes i Roberto Silva Amb la selecció espanyola disputà el Mundial AMF 1996 i el World Tenpin Masters 1998, 1999, en la primera participació del qual assolí la medalla de bronze, i…

S’inicià al Joventut CB el 1976 i competí amb els clubs 7 a 9, Universitari, Límit i Joventut Al-Vici Guanyà el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1980, 1983, 1988, es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya en diverses ocasions i fou subcampió d’Europa de trios 1985, juntament amb Ramón Ros i Lorenzo Mas Entre el 1979 i el 1987 participà en diverses competicions internacionals, com la Copa d’Europa d’equips 1980, 1982, 1986, la Copa de Campions 1986, el Campionat d’Europa 1989 i el Campionat del Món 1979, 1983, 1987 Des del 2008 forma part de la junta directiva de la Federació…

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, guanyà dues medalles de bronze en el Campionat del Món sub-23 2009, 2011, i una de plata en el d’Europa de la mateixa categoria 2012 Com a absolut, fou campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i subcampió 2011 Repetí títol estatal en quatre sense timoner 2012, 2017 Disputà tres Campionats del Món 2009, 2010, 2011 i dos d’Europa 2009, 2010, sempre amb quatre sense timoner de pes lleuger

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, fou set cops campió d’Espanya en les categories infantil i juvenil entre el 2007 i el 2011 Fou el primer català que pujà al podi en un Campionat del Món juvenil, i conquerí una medalla de bronze 2010 i una de plata 2011 en la prova de quatre sense timoner Com a absolut, es proclamà campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i de quatre sense 2012, 2017, i guanyà la Copa del Rei 2012 en la darrera especialitat

També conegut com refugi de Baiau, duu el nom a la memòria de Josep Maria Montfort, alpinista del Centre Excursionista Comarca de Bages que morí d’accident a la serra del Cadí el gener de 1979 Situat al circ de Baiau, sobre l’estany superior del mateix nom, a 2517 m, i a prop de la portella de Baiau que dona accés a Andorra Fou inaugurat el 1981 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Es tracta d’un refugi metàllic d’emergència amb capacitat per a 18 places És punt de pas del sender GR-11 i entre les ascensions que es poden realitzar hi ha els pics de…

Vinculat al Centre Excursionista de la Comarca del Bages i membre d’honor del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME Fou l’impulsor d’un grup d’alpinistes que feren expedicions als Andes de Bolívia 1969, l’lran Darnavand, 1971, Grenlàndia 1972, l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, i Noshaq, 1975 i el Makalu 1976, que fou el segon vuit mil de l’alpinisme català Morí a conseqüència d’una allau a la canal de l’Ordiguer serra de Cadí El 1981 la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC inaugurà el refugi del circ de Baiau Pallars Sobirà amb el seu nom, i el 1997 els seus companys Francesc…

Es formà com a central al Gimnàstic de Tarragona Fou traspassat al Reial Madrid el 1991 i jugà al seu filial i al primer equip 1992-94, amb el qual debutà a primera divisió el 6 de desembre de 1992 També jugà a la màxima categoria amb el Tenerife 1994-96, el Sevilla 1997-2001, el Deportivo de La Coruña 1997-2001 i el Racing de Santander 2001-02 Guanyà una Lliga 2000, una Copa del Rei 1993 i dues Supercopes d’Espanya 1993, 2000 Ja al final de la seva carrera jugà encara al Racing del Ferrol 2002-03, al San Sebastián de los Reyes 2003-04, al Pegaso de Tres Cantos 2004-05 i al Cobeña 2005-06 Un…

D’origen suec, estigué vinculat al Centre Excursionista de la Comarca del Bages Participà en les expedicions de l’entitat manresana a Grenlàndia 1972, a l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, i Noshaq, 1975 i a l’Himàlaia 1976, 1980, en la primera de les quals s’assolí el Makalu, segon 8000 català, i en la segona s’intentà el Lhotse Shar Compartí activitats amb Josep Maria Montfort i Montserrat Jou

Membre del Club de 7 a 9, disputà l’European Cup Teams 1974 i els Campionats d’Europa 1977 i del Món 1983 amb la selecció espanyola Com a director del Bowling Pedralbes, afavorí l’organització de competicions, juntament amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, com ara el Trofeu Ciutat de Barcelona de Bowling, del qual fou impulsor, i fomentà la competició d’alt nivell esportiu Ha format molts dels jugadors que integren l’elit del bowling català, com Montserrat Badia, Lluís Montfort Rifé i Sandra Torrents, entre d’altres

Fundat el 1989, l’han presidit Carlos Iranzo 1989-99, Fernando Gómez 1999-2003 i Roser Romero Els seus equips s’entrenen a les pistes del Bowling Pedralbes, que n’és la seu social Disposa de dos equips masculins i un equip femení de competició federada, els quals participen en la primera categoria de competicions estatals i internacionals En el seu palmarès destaquen les medalles de bronze 1997 i plata 1998 a la Copa d’Europa d’Equips Destaquen els jugadors Joan Ricart, Lluís Montfort, Marcial Ovide, Cristina Sanz i Sandra Torrents