Resultats de la cerca

Té l’origen en l’equip de bàsquet creat el 1931 per l’entitat Biblioteca Popular que guanyà la competició oficial de l’Agrupació de Basquetbol de Catalunya 1933, 1935 Després de la Guerra Civil es convertí en la Unión Deportiva Montgat, i ascendí a la màxima categoria catalana la temporada 1943-44, amb un equip en què destacava Joan Dalmau La temporada 1944-45 guanyà la Copa Barcelona Trofeu General Orgaz i la següent disputà la final de la Copa d’Espanya després d’eliminar el Real Madrid L’equip estava format per Dalmau, Baró, Diego, Justes, Paguen, Pujol, Ràmia, Reguill, Solé i…

Fundat l’any 1924, jugà en diverses categories d’àmbit català La màxima categoria assolida fou la primera territorial El 2007 abandonà la competició i se centrà en el futbol de base

S’inicià en l’equip de la Biblioteca Pública de Montgat, que el 1939 esdevingué la Unió Esportiva Montgat Conegut popularment com el Gat per la seva capacitat per al salt, jugà tota la seva carrera esportiva a la UE Montgat, malgrat que reforçà l’equip del FC Barcelona en alguns torneigs internacionals i partits amistosos La temporada 1945-46 disputà la final del Campionat d’Espanya Formà part de la selecció espanyola absoluta en trenta-vuit ocasions, amb la qual disputà el Campionat del Món 1950 La temporada 1954-55 es retirà a causa d’una lesió, i el…

Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a la UE Montgat Fou capità d’un històric equip que al principi dels seixanta arribà a jugar a la primera divisió estatal Fou l’ànima de l’escola de basquetbol del Montgat i de la promoció del minibàsquet Posteriorment fou entrenador del primer equip La Fundació del Bàsquet Català el nomenà Històric del Bàsquet Català 2003

Pivot que s’inicià al CE Mireia de Montgat i l’any 1988 passà a l’equip formatiu del Segle XXI Jugà amb el Club Esportiu Universitari de Barcelona 1992-98 i el Ros Casares 1998-204, amb el qual guanyà tres Lligues 2001, 2002, 2004 i tres Copes de la Reina 2002, 2003, 2004 Tornà a l’Universitari–FC Barcelona 2004-07 i quan l’equip desaparegué fitxà pel CB Puig d’en Valls d’Eivissa, on finalitzà la seva carrera Amb la selecció espanyola assolí dues medalles de bronze en el Campionat d’Europa 2001, 2003 i disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004

Practicà l’escafandrisme, la pesca i la natació, però centrà la seva activitat en l’apnea Participà en competicions d’apnea en piscina, en pes constant i en immersió lliure, especialitat en la qual establí el rècord d’Espanya 2009 a la mar Roja Assolí els 72 m de profunditat en immersió lliure en 250 min Fou el primer espanyol a passar dels 70 m en una competició oficial Fou instructor i passà a desenvolupar l’activitat en aigües canàries

Base formada en diferents clubs de Badalona CB Sant Josep, Collegi Gitanjali i Badalona Bàsquet Club i en l’Universitari de Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà la Lliga la temporada 2002-03 Jugà amb l’Estudiantes de Madrid 2004-06 i amb el Perfumerías Avenida de Salamanca 2006-11, amb el qual aconseguí la Supercopa d’Espanya 2010, la Lliga 2011 i l’Eurolliga 2011 L’any 2011 fitxà pel Ros Casares valencià i el 2012 per l’UMMC Ekaterinburg, equips amb els quals també aconseguí l’Eurolliga els anys 2012 i 2013, respectivament Des de la temporada 2015 juga de nou amb el…

S’inicià el 1996 en el Club Natació Badalona Fou campió de Catalunya 2007 a Montgat Des del 2008 competeix en el Circuit Català de Surf És membre de la junta directiva del Club Natació Badalona i responsable de les seccions esportives no federades

Fou fundada el 2002 per Oriol Aragay, Anna Senín i Josep Domènech Duia a terme activitats de dinamització de les diferents especialitats de surf taula curta, longboard, caiac, bodyboard i surf pla i organitzà l’Obert de Catalunya de Surf i les trobades anuals a la platja de Montgat anomenades Beach Party

Jugà als juvenils de la Unió Esportiva Montgat i a 17 anys debutà amb el primer equip En retornar del servei militar, fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual aconseguí tres Campionats de Catalunya i una Copa d’Espanya Posteriorment jugà a l’Orillo Verde 1955-58 i acabà la seva carrera al Bàsquet Manresa 1958-60 Fou internacional en quatre ocasions