Resultats de la cerca

Competí com a independent fins l’any 1948 El 1936 creà amb altres companys la Penya Ciclista Montcadense, i el mateix any passà al Club Ciclista Montcada, que presidí des de llavors El 1943 organitzà diverses curses i la festa del Pedal 1956 Muntà etapes del Critèrium Internacional de Barcelona El 1960 creà un equip amateur Rebé la medalla Forjadors de la Història de Catalunya 1997

Ingressà a l’Espanya Industrial 1952-56 procedent de la Penya X de Mataró Amb el filial del FC Barcelona ascendí a primera divisió la darrera temporada i passà al primer equip 1956-59, amb el qual fou gairebé sempre suplent de Ramallets Disputà 35 partits i guanyà una Lliga 1959, dues Copes del Generalísimo 1957, 1959, en què jugà la final contra el Granada, i una Copa de Fires 1958 Posteriorment fitxà pel Valladolid 1959-63, el Llevant 1963-64, el Badalona 1964-65 i el Mataró 1965-67 Defensà la porteria de la selecció catalana en una ocasió 1958

Competí per la Casa Ciclos Guillamet durant la dècada dels vint Fou cònsol de la Unió Velocipèdica Espanyola 1928 El 1945 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Empordanès, des d’on organitzà el Critèrium Internacional de Figueres a partir del 1954 Després de la seva mort, el CC Empordanès organitzà anualment el Trofeu Francesc Guillamet, que s’inicià l’any 1958 amb Marià Cañardo de director de cursa i Antoni Bertran com a primer guanyador

Defensa lateral dret, fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1986-88 procedent de la Real Sociedad Jugà 38 partits de Lliga amb l’equip vallesà a primera divisió Fou internacional per Espanya en sis ocasions

Davanter centre, procedent de l’Osasuna, la temporada 1940-41 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà 29 partits i marcà 18 gols

Del 1929 al 1934 jugà amb el FC Barcelona, procedent de l’Osasuna 1925-29, on assolí la internacionalitat Amb l’equip barceloní jugà preferentment d’interior dret, disputà 188 partits i marcà 104 gols Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1930, 1931, 1932 Després jugà al València 1934-41, amb un breu pas per l’Espanyol durant la Guerra Civil Espanyola Fou campió de Copa el 1941 amb els valencianistes Fou 12 vegades internacional i marcà 5 gols Amb la selecció catalana jugà sis partits i marcà 2 gols En retirar-se fou entrenador durant un temps i es dedicà a la pilota basca, en la qual…

El 2001 fitxà per l’Associació Lleidatana, provinent del Beti-Onak Fou internacional júnior 2003 i guanyà la medalla d’or en els Jocs Mediterranis amb la selecció espanyola absoluta 2005 Tècnica de la Federació Catalana d’Handbol 2008-21, fou entrenadora dels equips femenins promeses 2017-20 i juvenil des del 2020 de la Federació Espanyola d’Handbol Ha estat entrenadora a la divisió d’honor femenina amb el Castelldefels 2013-15, el Sant Quirze 2016-22 i el Granollers des del 2022

Dirigí el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona entre el 1944 i el 1946 També entrenà equips com el Real Madrid, l’Athletic de Bilbao o el Club Atlético Osasuna

Establert a Barcelona el 1920, debutà com a professional el 1926 Amb set victòries s’erigí com el corredor amb més triomfs en la història de la Volta Ciclista a Catalunya 1928-30, 1932, 1935-36, 1939 La primera Volta, l’aconseguí amb l’equip Elvis-Wolber, les dues següents amb el FC Barcelona Entre el 1931 i el 1933 competí com a independent Integrat a l’equip Orbea, guanyà les Voltes del 1935 i el 1936 Fou campió d’Espanya de fons 1930, 1931, 1933, 1936 i guanyà la Volta al País Basc, la Volta a Llevant i el Circuit de Getxo, totes el 1931, el Trofeu Masferrer 1932, 1933, la Volta al Marroc…

Davanter, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1974-83 procedent del Real Madrid Durant moltes temporades fou el capità de l’equip blanc-i-blau, amb el qual disputà 262 partits de Lliga i marcà 111 gols, xifra que en la història del club només la supera Tamudo En el conjunt de competicions oficials, tanmateix, és el màxim golejador espanyolista amb 144 gols Acabà la seva trajectòria al Centre d’Esports Sabadell 1983-85, amb el qual ascendí a segona divisió la temporada 1983-84 Fou quatre vegades internacional i anà convocat a la Copa del Món 1978 Després exercí de tècnic i durant un temps…