Resultats de la cerca

En el període 1948-50 pertangué al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya de 800 m i de 1500 m 1948, 1949, 1950 i campió d’Espanya de 800 m 1949 També millorà els rècords catalans dels 800 m i els 1000 m 1950 L’any 1951 tornà a competir amb la federació de Castella

Membre del club Sala d’Armes Montjuïc, fou campiona d’Espanya per equips júnior en espasa 1993, 1995 i en floret 1992, i campiona de Catalunya d’espasa en categoria absoluta 1996 i quatre vegades en categoria júnior 1993, 1994, 1995, 1996 Internacional amb la selecció espanyola, participà en el Mundial júnior i cadet 1995 L’any 1997 fou quarta al campionat de la National Collegiate Athletic Association en representació de la Cleveland State University Es retirà l’any 1997 És àrbitra autonòmica d’espasa

Inicià la competició l’any 2002 amb el club de pesca La Lanzada de Viladecans L’any 2008 assolí la categoria d’alta competició En els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques, aconseguí la medalla de bronze 2004, 2006, d’argent 2008 i d’or 2009

Organitzada per l’empresa Prohípica de Puigcerdà, ha esdevingut un dels concursos hípics més importants de l’Estat espanyol La primera edició constava només de concurs de raid, però posteriorment s’amplià a altres disciplines, com la doma i el salt d’obstacles Entre els genets que han guanyat hi ha Alejandro Jordà, Alfredo Fernández, Primitivo Nieves, Alberto Sánchez, Guy Jonqueres i Blai Capdevila

L’objectiu del kendo, que en japonès significa ‘via del sabre’, és colpejar l’adversari abans de ser colpejat, normalment amb un sol moviment ràpid i precís Els combatents agafen el sabre amb les dues mans, s’enfronten de cara, mai de costat com en l’esgrima, i van protegits amb una armadura que consta de casc, faldilla, protector pectoral i protector de braços El kendo s’originà al Japó El seu precedent, el kenjutsu o ‘art del sabre’, data del segle VIII L’expansió dels guerrers samurais al segle XI propicià el desenvolupament del sabre japonès El kenjutsu guanyà protagonisme i…

En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…