Resultats de la cerca

Com a jugador desenvolupà tota la seva carrera al Club Natació Barcelona, on s’havia format Des del 2009 és el president de la Federació Catalana de Rugbi, de la qual anteriorment ja havia estat vicepresident

Formada al Club Atlètic Vilanova, fou campiona d’Espanya júnior dels 5000 m 2000 i dues vegades campiona de Catalunya dels 10 km en ruta 2002, 2006 i de la mitja marató 2006, 2007

Jugà a la Penya Esportiva Montserrat PEM, tant en competicions d’Educación y Descanso com de la federació catalana, i a l’INSO Com a entrenadora, dirigí l’equip femení del PEM a l’inici de la dècada de 1970, amb el qual aconseguí l’ascens a primera divisió estatal Les dificultats econòmiques del PEM no li permeteren debutar en la màxima categoria i amb diverses jugadores s’incorporà al Picadero, que dirigí fins el 1981, i assolí una Lliga i una Copa de la Reina Fou durant diversos anys entrenadora de la selecció espanyola i també de la catalana La temporada 1986 retornà a la competició de…

Conegut com Pepe Planas, començà a destacar com a defensa i migcampista a l’Andreuenc 1915-19 i a l’Avenç 1919-21 El Futbol Club Barcelona el va incorporar al seu equip, on jugà 181 partits i marcà 25 gols, durant set temporades 1920-27 En totes aquestes, excepte l’any 1923, fou campió de Catalunya i guanyà tres Copes d’Espanya 1922, 1925, 1926 L’abril del 1927 s’incorporà a l’Athletic Biorges de Rouen, on alternà les tasques de jugador i entrenador Posteriorment entrenà el Racing de Ferrol, Arenas, Murcia, Celta, Deportivo i Real Zaragoza Durant la postguerra dirigí de nou l’equip de Ferrol…

Arbitrà diverses competicions, com el Campionat del Món 2007, la Copa de la Reina 2011 o el Mundial júnior 2009 També formà part del jurat del Campionat d’Espanya de clubs 2009 Fou president de la Federació Catalana d’Halterofília

Desenvolupà una llarga carrera al Club Natació Barcelona, al Centre Gimnàstic Barcelonès i al Futbol Club Barcelona, i fou campiona de Catalunya de 100 m 1977 i de 200 m 1981, 1987 Fou medalla de bronze en els 200 m en el Campionat d’Espanya 1981 En pista coberta fou dos cops campiona d’Espanya de 200 m 1983, 1984 i un cop de Catalunya 1985 Anteriorment havia estat campiona d’Espanya juvenil de 200 m 1977 i de 60 m júnior en pista coberta 1978 Fou recordista catalana de 200 m a l’aire lliure i en pista coberta, i espanyola de 50 m i de 200 m en pista coberta

Membre del Bike Route, es proclamà campiona d’Espanya de camp a través 1994, 1998, 2000 i descens 1994, i guanyà sis edicions de l’Obert d’Espanya i del Gran Premi Coronas Fou subcampiona d’Europa de camp a través 1995 Disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i Sydney 2000 Deixà la competició per un accident el 2005 Des del 2006 se celebra anualment a Cardona el Gran Premi Sílvia Rovira

Iniciat a l’AA Cardona, s’especialitzà en triple salt El 1944 entrà a la secció atlètica del Reial Club Deportiu Español Fou tres vegades campió de Catalunya de triple salt 1943, 1944, 1945, i un cop d’Espanya 1943, i a més aconseguí dos subcampionats estatals 1944, 1945 Com a fotògraf, fou collaborador de la revista Fiesta Deportiva , i corresponsal de Vida Deportiva i Mundo Deportivo

Especialista en salt de perxa, s’inicià a l’escola de perxa del Centre Atlètic Laietània de Mataró També competí a l’Agrupació Atlètica Catalunya 2002-04 i al Puma Chapín de Jerez 2005-08, i després retornà al seu club d’origen Fou campió de Catalunya absolut 2005, 2006, 2012 i d’Espanya universitari 2004, 2005, 2006 Participà amb la selecció catalana en dos partits internacionals 2003, 2005 El 2013 assolí et títol estatal en pista coberta

Començà al gimnàs Sylan de Mataró, passà al Centre de Tecnificació de la Foixarda i, el 1999, s’incorporà a la Residència Blume de Madrid Fou campiona d’Espanya infantil 1998 i júnior 1999, 2000 El 2001 formà part de la selecció espanyola absoluta que disputà el Campionat del Món i guanyà els Jocs Mediterranis L’abril del 2002 patí una forta caiguda quan s’entrenava per anar al Campionat d’Europa i el mes de maig tornà a Catalunya i passà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat Al febrer del 2003 es retirà, en no recuperar-se de les lesions