Resultats de la cerca

Presidit per Miguel Vidal Sabaté, organitza la Lliga Catalana de motocròs El 2013, amb la collaboració del Moto Club Roquetes, posà en marxa de nou el Campionat de Catalunya de motocròs al circuit dels Reguers

Fou president del Club Natació Martorell 1940-63 El club posà el seu nom a la nova piscina coberta La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1954 i una altra amb caràcter extraordinari 1964

Fundat per Tomàs Fernández i Bueno, n’exercí el càrrec de director tècnic i entrenador Tot i que també s’hi practiquen altres disciplines, posa èmfasi en la pràctica del taekwondo Alguns dels esportistes més rellevants del club són Raül Montes, Eduard Gómez i Daniel Quesada

Guanyà la primera pujada a la Conreria el 24 de març de 1918, organitzada pel Reial Moto Club Catalunya, i participà en la III Cursa del Baix Penedès de la Penya Rhin el 28 d’abril del mateix any Disputà el I Trofeu Armangué d’Autocicles 1921 i posà de moda la marca David

Treballà en ràdio, televisió i premsa durant la dècada de 1970 Fou el primer cap de premsa d’un club de futbol de l’Estat espanyol, el Futbol Club Barcelona 1981-03, el qual posà el seu nom a la sala de premsa Durant aquest període organitzà els actes del centenari del FC Barcelona

Fou membre del Club de Golf Terramar, de Sitges A catorze anys conquerí la Copa Ana María Perogordo al Club de Campo de Madrid 1933 Guanyà el Campionat d’Espanya absolut 1943, 1948 El Club de Golf Terramar posà el seu nom a un torneig de golf, del qual ella i el seu marit, Joan Garriga-Nogués, foren impulsors

Fou un dels fundadors de la revista Boxeo , la qual dirigí en la segona etapa, iniciada el 1926 El 1927 organitzà una gira de diversos boxejadors catalans pel sud de la Península El 1929 posà en marxa una campanya pública de sanejament de la boxa i creà una xarxa de comitès que fou l’embrió de l’Associació Espanyola de Boxa A la dècada dels trenta fou un defensor dels drets dels púgils

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, navegà en monotip de12 peus i fou seleccionat per participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936, però la Guerra Civil li ho impedí Fou campió d’Espanya i de Catalunya en la classe snipe en diverses ocasions L’any 1947, amb la collaboració de Tomàs Moret, posà en servei una embarcació que adquirí una certa notorietat el dingui de 3,5 m, que formà generacions de regatistes a Calella

Ocupava la posició de defensa central Després d’una etapa inicial en l’equip d’aficionats del FC Barcelona, el 1956 s’incorporà a la UA Horta i l’any següent a la UE Vic Fitxat pel Centre d’Esports Sabadell, hi jugà durant quatre temporades 1958-62 a segona divisió Fou traspassat a l’Oviedo, on debutà a primera divisió Després de quatre temporades, el 1966 s’incorporà al Granada, on posà fi a la seva trajectòria esportiva el 1968

Especialitzat en paràlisi cerebral, l’any 1961 posà en marxa, juntament amb Júlia Corominas, el Centre Pilot de Paràlisi Cerebral Arcàngel Sant Gabriel de Barcelona, centre de referència a tot l’Estat durant molts anys, i en fou el director mèdic fins que es jubilà 2005 L’any 1965 creà i coordinà dins el mateix centre el primer Servei de Tractament Precoç per a joves amb lesions cerebrals o trastorns de desenvolupament, pioner a l’Estat espanyol i el tercer existent arreu d’Europa