Resultats de la cerca

Pioner del futbol a Catalunya, jugà en la posició de defensa i presidí el Català Sport Club durant els primers anys del segle XX Disputà la Copa Macaya A l’octubre del 1906 fou designat vicepresident de l’Associació de Clubs Mantingué el mateix càrrec dins la Federació Catalana de Clubs, constituïda al desembre del mateix any N’assumí la presidència l’any 1908 i fou president durant un període de nou mesos El 1909 fou un dels fundadors del collectiu de jutges futbolístics

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic Tarragona que es proclamà campió d’Espanya 1947 en vuit amb timoner Fou campió de Catalunya en iols de dos amb timoner 1946 i quatre amb timoner 1947 i en vuit amb timoner 1947

Jugà a la Unió Esportiva Santboiana UES, durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XXI, i amb la selecció espanyola de rugbi Actualment és entrenador del sub-14 de la UES És germà del jugador de rugbi Marc Ventura Miranda

Assolí una medalla de bronze en els Campionats del Món 1989 i una de plata en els d’Europa 1990, i participà en els Jocs Olímpics d’Hivern d’Albertville 1992 Fou demostrador d’esquí alpí a l’Escola Espanyola d’Esquí i dirigí l’escola d’esquí Boí-Taüll i, entre el 2000 i el 2016, l’estació d’esquí Vallnord, a Andorra

Es formà al Club Billar Barcelona als anys quaranta del segle XX Fou en diverses ocasions campió del món i disset cops campió d’Espanya en diferents modalitats A més, aconseguí una marca aleshores única en la història mundial fer cinc-centes caramboles d’una sola tacada en un Campionat del Món de carambola lliure 1951 Fou president de la Federació Espanyola de Billar 1979-83 i director de la Biennal de l’Esport També presidí, a la dècada de 1980, la Federació Catalana d’Hoquei

Enginyer industrial, fou membre del Centre Excursionista de Catalunya S’interessà pel massís del Garraf i el riu subterrani que surt per la cova de la Falconera Fundà Mines i Aigües de Begues SA i es dedicà a inspeccionar tot el massís del Garraf 1923-28 Explorà una quarantena de cavitats, la majoria inèdites, i fins l’any 1950 ostentà el rècord de profunditat estatal aconseguit a l’avenc de la Ferla Feu expedicions a França, Bèlgica, Itàlia i els EUA, entre d’altres Publicà diversos treballs, que reuní amb el títol genèric Sota el Massís del Garraf

Membre del Club Natació Olot, en fou president 1960-66, període en què construí la seva primera piscina, descoberta, inaugurada el 1962, i la segona, coberta, inaugurada el 1966 Fou nomenat membre del consell assessor del club 1973 i declarat soci de mèrit 1987 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Fou un dels fundadors de l’Escola d’Iniciació Esportiva de les Corts i de la Unió Barcelonesa d’Activitats Esportives UBAE, de la qual exercí de director general Formà part del Fòrum d’Esports de la Unió Europea i participà en la fundació de la Confederació Europea d’Esport i Salut, la qual presidí 1995-2003 Posteriorment fou secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2004-06 des d’on, entre altres coses, impulsà les seleccions catalanes Rebé la medalla d’or de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 2009

Jugà amb el CN Catalunya i el 1953 fou entrenador de waterpolo del CN Atlètic, amb el qual ascendí a primera divisió Renuncià al càrrec el 1959, dos mesos abans que l’equip es proclamés subcampió d’Espanya Fou cofundador 1961 i president 1964-73 del Collegi Català d’Entrenadors També fou membre del collegi estatal 1965-78 La federació espanyola li concedí la medalla de bronze 1966 i la d’argent 1973 de Serveis Distingits

S’inicià en el Trialsport a dotze anys Fou campió d’Espanya i de Catalunya juvenil individual i per equips 2009, 2010, i el 2010 es proclamà campió d’Europa júnior En categoria absoluta, guanyà el Campionat de Catalunya 2012, 2013, 2014, 2016, el d'Espanya 2015 i el Campionat del Món 2015, competició en la qual també fou subcampió 2013, i, a més, es proclamà campió del món per equips 2012, 2013