Resultats de la cerca

El terreny de joc és una superfície llisa rectangular 40 × 20 m, dividida en dues parts, que presenta una àrea que només pot utilitzar el porter i que envolta cadascuna de les porteries, que fan 3 × 2 m Els orígens de l’handbol Es reconeix com un antecedent de l’handbol el denominat Joc d’Ucraïna , que es practicava a l’antiga Grècia En aquest joc, descrit per Homer a l’ Odissea , els participants havien de procurar que una pilota de la mida d’una poma no toqués el terra A l’època romana, el metge Claudi Galè recomanava als seus malalts la pràctica d’un esport…

El primer dia de competició tenen lloc els 100 m tanques, el salt d’alçada, el llançament de pes i els 200 m llisos El segon dia es disputen el salt de llargada, el llançament de javelina i els 800 m En funció de la marca assolida en cada prova, l’atleta rep uns punts, la suma dels quals determina la classificació final

Davantera formada al Club Natació Igualada, equip amb el qual jugà sempre i en què guanyà set títols de la Lliga Catalana i set Campionats d’Espanya 1993-98, 2000 Debutà amb la selecció espanyola el 1992 en el Mundial, competició que assolí dues vegades 1994, 1996 També conquerí l’Europeu 1995, en el qual fou la màxima golejadora

El camp de joc és rectangular, amb una porteria a cadascun dels dos costats més estrets Els jugadors, diferenciats pel color dels respectius casquets blau o blanc, es disputen la possessió d’una pilota amb la mà, el peu, o qualsevol part del cos, excepte els punys i les dues mans alhora, amb l’objectiu final d’introduir-la a la porteria de l’equip contrari tantes vegades com sigui possible El jugador que ocupa el lloc de porter porta un casquet de color vermell i no està sotmès a les restriccions que tenen els jugadors de camp, però té altres limitacions Origen, expansió i apogeu El waterpolo…

Membre del Club Natació Barcelona, esdevingué la primera gran figura de la natació femenina catalana i dominà tots els estils i les distàncies en la dècada de 1930 Fou trenta-set vegades campiona de Catalunya i quaranta-quatre cops recordista en set de les distàncies de crol només se li resistiren els 1500 m lliure, les dues de braça, les dues d’esquena i els tres relleus Baté el primer rècord el 19 de març de 1930 i l’últim el 31 de març de 1936, però, després de la Guerra Civil, encara fou campiona de 100 m i 400 m lliure Pràcticament, tots aquests rècords de…

Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a l’Atlètic Terrassa Hockey Club Amb el primer equip guanyà set Campionats de Catalunya 1981, 1983, 1985-89, cinc Copes del Rei 1984-88, set Lligues 1983-89 i una Copa d’Europa 1985 Amb la selecció espanyola, participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988 És pare dels jugadors d’hoquei sobre herba Roc i Georgina Oliva

Format al Club Natació Reus Ploms, també competí per l’Hospitalet i el Futbol Club Barcelona Fou set cops campió de Catalunya dels 400 m 1991, 1993, 1994, 1995, 1997, 1998, 1999, un dels 400 m tanques 2000 i set més dels 4×400 m També guanyà el campionat català de pista coberta dels 400 m 1994, 1995, 1997, 1998 Fou guia d’atletes discapacitats en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008

Garant internacional de Mountain Wilderness i membre de diverses associacions mèdiques i esportives Fou el primer alpinista català que completà els cims més alts de cada continent, els Seven Summits Pujà al Kilimanjaro 1986, el mont Vinson 1992, el Carstensz i l’Everest 1993, l’Aconcagua i l’Elbrus 1994, i el McKinley 1995 Al juliol del 1999 completà el projecte Set Illes-Set Cims, amb l’ascensió als cims més alts d’Austràlia, Grenlàndia, Nova Guinea, Borneo, Madagascar i Baffin Participà en diverses expedicions com a metge i alpinista Manaslu 1988, Cho Oyu 1990 i K2…

Jugà en la posició d’extrem esquerre Es formà en les categories de promoció del Futbol Club Barcelona Com a júnior aconseguí dos subcampionats del món 1987, 1989 amb la selecció espanyola Jugà al primer equip del FC Barcelona del 1986 al 1998 Formà part de l’anomenat Dream Team de l’handbol Acumulà un gran palmarès amb el Barça quatre Copes d’Europa 1991, 1996, 1997, 1998, dues Recopes 1994, 1995, una Supercopa d’Europa 1996, una Lliga dels Pirineus 1997, set Lligues espanyoles 1989-92, 1996, 1997, 1998, set Supercopes d’Espanya 1989-92, 1994, 1997, 1998, set…

Des de petit estigué lligat al BM Granollers, amb el qual competí dels anys quaranta al principi dels seixanta, tant en la modalitat d’onze jugadors com en la de set En la modalitat de set jugadors, guanyà les tres primeres Lligues espanyoles 1959, 1960, 1961 i una Copa del Generalísimo 1958 Com a jugador d’handbol d’onze fou dues vegades campió d’Espanya 1956, 1959 i dues vegades campió de Catalunya 1956, 1959