Resultats de la cerca

Els anys quaranta i cinquanta competí en algunes de les curses més importants de l’època Com a company d’equip de Paco Gòdia, participà en proves a l’estranger El 1949 fou segon a les 24 Hores de Le Mans, pilotant un Delage juntament amb el francès Louveau Al cap de poc repetí resultat a les 24 Hores de Spa-Francorchamps Un greu accident sofert al mateix circuit de Le Mans el 1953, quan era pilot oficial de l’equip Pegaso, el tingué molt temps apartat de la competició Quan es recuperà guanyà dos anys seguits el Gran Premi de Barajas 1956, 1957 El 1953 fou segon i…

Especialitzat en curses de resistència, guanyà el Ralli Costa Brava 1953, 1954 amb una motocicleta Ossa Participà també en les 24 Hores de Montjuïc Morí en accident de motocicleta durant aquesta competició El 1960 s’instaurà el Torneig Cadirat

S’inicià el 1940 amb l’equip del Tívoli Ping-pong Club, de Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1942 i de Catalunya 1942, 1943 per equips Fou el primer campió d’Espanya individual 1943 Deixà la competició jove i morí d’accident

Membre del Gimnàs Blume, morí en l’accident d’aviació que a l’abril del 1959 costà la vida a Joaquim Blume i quatre gimnastes més Tenia setze anys, havia guanyat el Campionat de Catalunya de tercera categoria i era una de les grans promeses de la gimnàstica catalana

Començà com a pilot de trial en bicicleta amb el Club Devils Mountain El 1999 entrà al Club Ciclista Montcada i passà a la bicicleta tot terreny Fou campió d’Espanya sènior i subcampió en sub-23 Deixà la competició a causa d’un accident Obrí un negoci de bicicletes

Destacat escalador, soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del GAME, fou un referent de l’escalada a Catalunya durant la dècada de 1980 tant per l’obertura com per la repetició de vies en roca d’alta dificultat Realitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i el Montsec, entre altres massissos de Catalunya, Terol i Osca, on obrí unes cinquanta vies d’escalada, entre les quals destaquen l’ Armand-Fredi , a la Paret dels Diables Montserrat, 1978 Zarathustra , al Gallinero Ordesa, 1979, de la qual feu la primera ascensió en solitari el 1980, i la repetició en solitari, entre…

Com a amateur guanyà la Vuelta a Àvila 1986 Fou professional entre el 1987 i el 1992 Disputà el Tour de França 1991, el Giro i la Vuelta a Espanya Formà part de l’equip Kelme 1987 i del Clas Cajastur 1988-92 Un greu accident, que el deixà en coma durant un temps, provocà la seva retirada el 1992

Quedà quart en el V Gran Premi d’Espanya-XI Internacional de Barcelona de 125 cc, organitzat pel Reial Moto Club de Catalunya 1954 Morí en un accident, participant en un campionat El 1957 es creà, en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc, el Trofeu Joan Bertrand, que s’atorgava a l’equip més ràpid en les dues primeres voltes

Fou membre del Club Gimnàstic Blume Guanyà el Campionat de Catalunya de primera categoria 1959 Morí en l’accident d’avió en què també ho feu Joaquim Blume Entre les dècades de 1960 i de 1980 la Federació Catalana de Gimnàstica organitzà un trofeu de gimnàstica artística masculina de segona categoria en memòria seva, que rebé el nom de Trofeu Pablo Muller

El 1949 començà a córrer amb llicència espanyola, tot i que a causa d’un accident hagué de deixar la competició al cap de dos anys El 1973 fundà l’Associació Ciclista Alcanar i en fou president Creà un equip ciclista amateur , patrocinat per una marca local durant trenta-cinc anys Rebé la insígnia de la Federació Catalana de Ciclisme