Resultats de la cerca

Començà entrenant els juvenils i infantils del Club Deportiu Banyoles Al final de la dècada dels setanta fou directiu del Girona Futbol Club Posteriorment entrenà el primer equip del Banyoles 1980-87, la Unió Esportiva Olot 1987-88 i el Girona Futbol Club 1988-92, amb el qual aconseguí l’ascens a segona divisió B el primer any i jugà la promoció d’ascens a segona divisió A la temporada 1991-92 Posteriorment entrenà diversos equips regionals com l’Andorra Club de Futbol, l’Ateneu Deportiu Guíxols, la Unió Esportiva Figueres, l’Agrupació Esportiva Roses, el Futbol Club l’Escala, l’Aro Cultural…

Competí representant el Club de Boxa Segle xx i el Club Boxa Central Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes ploma 1974 Fou membre de la selecció catalana de boxa amateur

Soci del Club Deportivo Piscinas, començà en l’especialitat de mà, però posteriorment passà a la pala curta La Federació Catalana de Pilota, que presidí 1978-83, organitza el Memorial Agustí Carbonell en l’especialitat de mà

Membre de l’Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà, ha estat tres cops campió del món de curses de muntanya 2002, 2003, 2004 i una vegada campió d’Europa d’esquí de muntanya 2005 També fou subcampió d’Europa de la cursa vertical 2007 i quart classificat a la mateixa prova del Campionat del Món 2006 En curses de muntanya guanyà la Dolomites SkyRace 2006, la Mount Kinabalu Climbathon Malàisia i la Ben Nevis Race 2008

Membre del Club Natació Barceloneta, fou campió de Catalunya de 100 m lliure 1955, 400 m lliure 1955, 1500 m lliure 1954, 100 m esquena 1955, 1957 i, dos cops, de gran fons com a guanyador de la Travessia del Port de Barcelona 1954, 1955 També guanyà la Travessia de l’Estany de Banyoles i fou recordista amb els equips de relleus de la selecció catalana de 4 × 100 m estils 1957 i 4 × 200 m lliure 1958 En l’àmbit estatal fou campió de 4 × 200 m lliure 1958 i medalla de bronze de 100 m esquena 1957 Internacionalment, participà en els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 com a component de la…

Presidí el Club de Tennis Tarragona 1977-85 Fou president de la Federació Espanyola de Tennis 1985-2004 i, sota el seu mandat, l’equip espanyol guanyà dues Copes Davis 2000, 2004 i quatre Copes Federació 1991, 1993, 1995, 1998 Formà part del Comitè Olímpic Espanyol Fou també president de la Federació Europea de Tennis 2000-04 Rebé el Reial Orde al Mèrit Esportiu i el títol de president d’honor de la Federació Espanyola de Tennis 2011

El 1969 s’incorporà a la directiva del Futbol Club Barcelona com a vicepresident El mateix any guanyà les eleccions presidencials i dirigí l’entitat fins el 1977 Durant el seu mandat fou un ferm defensor del catalanisme al club s’enfrontà al centralisme estructural de la Delegación Nacional de Deportes i de la federació espanyola i recuperà el nom original de l’entitat, Futbol Club Barcelona Fitxà figures com Cruyff i Neeskens, i l’equip de futbol guanyà la Lliga 1974 i la Copa del 1971 Modernitzà l’estructura interna del club donant impuls a les seccions, amb la inauguració del Palau…

Membre del Club Natació Barcelona Fou campió de Catalunya de paleta amb el seu germà Raimon 1974-79, amb Josep M Ferré 1974-79 i novament amb el seu germà 1980, i de pala curta amb Josep Massip 1969, 1971, 1974 i amb Raimon 1975, 1976 S’adjudicà el Campionat d’Espanya de clubs de paleta de cuir amb Raimon 1980 Ha estat campió d’Espanya de frontennis amb Ferré 1980 Fou reserva en el Campionat del Món 1970 en la modalitat de frontennis en què la selecció espanyola quedà segona Es retirà el 1982 i és president de la Federació Catalana de Pilota des del 1985

Membre de l’Escola de golf HCP1, s’inicià l’any 1997 Guanyà el Campionat de Catalunya per equips 2004, 2006, la Copa Espanya 2005 i la Copa Catalunya 2010 Amb la selecció catalana, es proclamà campió del món 2004 També participà en partits internacionals com el Catalunya-Itàlia 2004 i el Catalunya-Andorra 2006

Fou un dels quatre collegiats catalans que dirigiren partits la primera edició de la Lliga, la temporada 1928-29 Arbitrà a primera divisió des de l’esmentada temporada fins a l’edició 1944-45, exceptuant el període de la Guerra Civil Combinà les seves actuacions a la màxima categoria dirigint partits de segona divisió i del Campionat de Catalunya, en el qual ja participà des del començament de la dècada dels vint Considerat un dels millors àrbitres de la seva època, fou designat per a arbitrar la final de Copa del 1943