Resultats de la cerca

També és una especialitat de piragüisme practicada en rius d’aigües turbulentes de graus III, IV i V amb una piragua de banyera petita i sense timó, que es domina amb moviments del cos i recolzaments de la pala a l’aigua

També és una especialitat de piragüisme practicada en aigües sense corrents amb una piragua pensada per a lliscar sobre l’aigua amb la màxima rapidesa possible Són curses d’aigües tranquilles les curses en línia i les travessades

L’activitat principal és el descens en piragua però també és adequat per a dur a terme altres activitats com el ràfting, el descens amb hidrotrineu o el descens amb hidroavió

Organitzat per la Federació Internacional de Piragüisme i conegut també com Campionat del Món de canoe slalom, la primera edició tingué lloc a Ginebra el 1949 La Seu d’Urgell acollí l’edició del 1999, que es disputà a les installacions del Parc del Segre El programa de competició presentà proves d’eslàlom individual, tant masculines com femenines, en caiac K-1 i en canoa C-1, a més de la categoria masculina de canoa doble C-2 L’edició del 2009 també es disputà al Parc del Segre amb la participació de 150 palistes de més de 60 països

Treballà a Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, on des del 1952 començà les retransmissions esportives junt amb altres periodistes esportius com Joan Viñas, Josep Fèlix Pons i Juan Antonio Fernández Abajo, i fou pioner de les transmissions dels partits de futbol del Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol

Fundada l’any 1947, nasqué gràcies a la unió dels joves que conformaven la Penya Donalds i la Penya Swing, als quals poc després s’afegí la colla Sardanista Clavellina El primer president fou Enric Teixidó Conegut especialment per la secció de piragüisme, inicialment només practicà l’atletisme i el basquetbol La secció de basquetbol sempre jugà en divisions d’àmbit català Entre el 1966 i el 1970 es fusionà amb l’Antorcha i formà el Milsa AS Lleida, però un cop acabat aquest període tornaren a competir per separat El trofeu més destacat que guanyà fou el Torneig Internacional Júnior d’Antibes…

S’inicià al Club Sícoris de Lleida A partir del 2004 formà part de l’equip estatal de descens, i participà en diverses competicions internacionals com els Campionats del Món 2004, 2006, 2008, 2010, 2011 Aconseguí diverses medalles en competicions com per exemple el Campionat d’Espanya d’Esprint 2012 És tècnic en piragüisme de descens i d’aigües tranquilles i exercí d’encarregat de la zona de tecnificació de piragüisme d’aigües tranquilles de Lleida 2007-09 També fou tècnic de l’equip estatal júnior de descens en aigües braves

Format al Sícoris Club, a principi de la dècada de 1970 s’incorporà al Club Antorcha Aconseguí diversos títols en l’àmbit estatal i català, tant en K1 com en K2, fent parella amb David Pajuelo Participà en el Campionat del Món d’aigües tranquilles 1975 i en el Campionat del Món en eslàlom 1977 Guanyà el Descens Internacional de l’Éssera en K1 1979 Es retirà a principi dels anys vuitanta, però retornà a la competició en categoria màster amb el Sícoris Club Formà part de la Federació Catalana de Piragüisme com a delegat dels esportistes d’aigües tranquilles És tècnic…

L’embarcació utilitzada pot ser una canoa o una piragua o caiac En la primera el palista es colloca amb un genoll sobre el terra de l’embarcació i s’impulsa amb una pala d’una sola fulla En un caiac el palista va assegut mirant cap a la proa de l’embarcació i utilitza un rem de dues pales En funció del medi aquàtic on es practica es distingeixen les modalitats d’aigües tranquilles, aigües braves, caiac de mar i surf de caiac Una altra modalitat és el caiacpolo que enfronta dos equips de cinc jugadors amb l’objectiu d’introduir una pilota de waterpolo a la porteria…