Resultats de la cerca

L’estiu del 1982 fou traspassat al FC Barcelona, procedent de l’Atlético de Madrid Jugà nou temporades amb el club blaugrana, fins a la temporada 1990-91 Disputà 379 partits i marcà 26 gols, el més important de tots contra la Juventus, al Camp Nou, en la semifinal de la Copa d’Europa 1985-86 Fou dues vegades campió de Lliga 1985, 1991, tres de la Copa del Rei 1983, 1988, 1990, una de la Recopa 1989, una de la Supercopa d’Espanya 1983 i dues de la Copa de la Lliga 1983, 1986 Fou trenta-quatre vegades internacional per Espanya i participà en una Eurocopa 1984 i en una Copa del Món 1986…

Es formà en l’equip de la Universidad de Valladolid com a lliure i jugà en el Sant Boi Com a tècnic, fitxà pel Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau 2008-11, procedent del Club Voleibol Elx Amb l’equip de Tarragona, aconseguí la tercera posició a la Superlliga 2010, la millor classificació de la història, i rebé el premi Toni Ponce al millor entrenador de la categoria sènior de la temporada El 2011 es feu càrrec del programa d’Alt Rendiment de la Federació Catalana de Voleibol, en la qual fou seleccionador català Fou tècnic de la Reial Federació Espanyola de Voleibol i segon entrenador de la…

Participà en els Jocs Paralímpics de Seül 1988, en què obtingué dues medalles d’argent i una de bronze

Començà a entrenar els infantils del Club Patí Flix i amb els mateixos jugadors arribà a la divisió d’honor la temporada 1991-92 Posteriorment dirigí el Reus Deportiu 1996-97, el Sícoris de Lleida, el Club Patí Vila-Seca 2000-05, amb el qual guanyà una Lliga de primera divisió, i el Club Patí Vilanova 2005-08, amb el qual es proclamà campió de la Copa de la CERS 2007 El 2011 fou nomenat seleccionador espanyol femení absolut, i guanyà el Campionat d’Europa

Competí durant la dècada de 1950 a l’equip Abelló El 1957 es feu àrbitre i deu anys després fou nomenat comissari internacional, el més jove fins llavors El 1968 arbitrà la seva primera cursa, la Volta a Turquia Presidí el jurat tècnic de diverses curses internacionals entre les quals destaquen el Tour de França, la Ruta del Sol, la Vuelta a Espanya, la Volta a Suïssa, la Volta a Catalunya, el Tour de l’Avenir i el Trofeu Agostinho També exercí de comissari en diferents edicions dels Campionats del Món de pista, carretera i ciclocròs Simultàniament, collaborà amb el servei mèdic de la Vuelta…

Llançador dretà, s’inicià al CB Hèrcules l’Hospitalet al principi de la dècada de 2000 També jugà al CBS Sant Boi 2003-08, el CB Viladecans 2008-09 i el San Inazio Béisbol Elkartea de Bilbao des del 2009, sempre a la divisió d’honor estatal Guanyà una Lliga 2003, dues Copes del Rei 2003, 2006 i un subcampionat de la Recopa d’Europa 2007 Fou considerat millor llançador d’alguns torneigs Amb la selecció espanyola guanyà la medalla de bronze en tres Campionats d’Europa 2003, 2005, 2007 També ha participat en competicions com la Copa del Món

Competí com a amateur pel Club Ciclista Montcada, on destacà el seu tercer lloc a la Volta a Cantàbria El 2006 accedí al professionalisme amb l’equip Kaiku i fou segon en l’Escalada a Montjuïc Participà amb el Caisse d’Epargne 2007-10, en el Giro d’Itàlia 2007 i en la Vuelta a Espanya 2008, sempre com a gregari dels líders de l’equip El 2011 fitxà pel Katusha rus amb l’objectiu de donar suport a Joaquim Rodríguez, amb qui ja havia coincidit en l’equip anterior Amb l’equip rus disputà dues edicions més del Giro 2011, 2012 i la Vuelta 2011

Escorta internacional amb la selecció argentina, fitxà pel Club Joventut de Badalona 2001-03 procedent de l’equip italià Virtus de Bolonya Jugà també al Bàsquet Manresa en dues etapes 2003-05 i 2006-08 i contribuí al retorn del club a la Lliga ACB l’any 2007 Jugà fins als 40 anys a la Lliga ACB, on anotà un total de 681 triples

Debutà a l’Ademar de Lleó el 1998 i fou un dels fitxatges de més renom del FC Barcelona el 2001 Lateral, amb l’equip blaugrana només jugà una temporada i guanyà la Copa Asobal Des de la temporada 2002-03 juga al Ciudad Real És germà del també jugador d’handbol Raúl Entrerríos

De tretze a setze anys s’entrenà a l’escola Palmer Academy de Tampa EUA El 1991 fou campió d’Europa júnior Guanyà 14 títols individuals en el circuit de l’ATP El 1994 arribà al setè lloc del rànquing mundial, el més alt de la seva carrera El 2001 es retirà