Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
refugi del Caro

Refugi del Caro
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Alfara de Carles (Baix Ebre).
Situat al vessant septentrional del mont Caro, a 1090 m d’altitud, dins del parc natural dels Ports Fou inaugurat el 25 de setembre de 1966 i disposa de cinquanta places d’allotjament És punt de pas del GR-7, base de l’ascensió al mont Caro i altres cims dels Ports, així com inici d’itineraris a peu o en bicicleta tot terreny
refugi de Certascan

Refugi de Certascan
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà).
Emplaçat dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a la vall de Cardós, a 2240 m d’altitud, prop d’on desaigua l’estany de Certascan Propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, disposa de quaranta places d’allotjament i de diferents serveis Per la seva situació, facilita la realització de nombroses travesses i ascensions a diferents cims del Pallars Sobirà
refugi del Cinquantenari
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Alins (Pallars Sobirà).
Situat per sobre de l’estany de Baborte, al circ del mateix nom, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a 2340 m d’altitud Refugi metàllic d’emergència, promogut i construït per la Unió Excursionista de Catalunya UEC amb motiu del cinquantè aniversari de l’entitat Fou inaugurat el 12 de setembre de 1981 Disposa de setze places d’allotjament i serveix de base per a travesses i ascensions als pics de Baborte 2933 m, els Estanys 2955 m i Sotllo 3073 m
refugi de la Renclusa
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Benasc (Ribagorça).
Situat a la vall de Benasc, entre el pla d’Estanys i el pic de la Renclusa, a 2140 m d’altitud, al massís de la Maladeta, dins del Parc Natural de Posets-Maladeta Fou projectat per Juli Soler Santaló, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, i construït entre el 1912 i el 1916 És propietat del CEC, que, des del 1991, en comparteix la gestió amb la Federació Aragonesa de Muntanyisme L’any 2006 finalitzaren els treballs d’ampliació i adaptació de les installacions, que disposen de noranta-dues places d’allotjament És base d’ascensions i escalades als cims del massís de la Maladeta, com l…
Xalet de la Molina
Refugi de muntanya
Xalet refugi per a esquiadors del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya).
Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a 1570 m d’altitud i conegut com el Xalet del CEC, fou el primer allotjament de l’estació d’esquí de la Molina, al voltant del qual es construí un dels primers centres turístics hivernals de Catalunya Impulsat per Ignasi Folch i Girona, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, fou dissenyat per l’arquitecte Josep Danés i inaugurat el 6 de desembre de 1925 amb una capacitat de cent vuitanta places Durant dècades el Xalet del CEC, que fou declarat bé d’interès local l’any 2006, donà servei als excursionistes i esquiadors que anaven a…
acampada

L'acampada consisteix a muntar tendes de campanya a l'aire lliure per fer-hi una estada provisional
Stock
Excursionisme
Pràctica esportiva que consisteix a acampar a l’aire lliure en tendes de campanya.
És una pràctica diferent del bivac,que bàsicament és un campament de nit al ras tot i que en alguns casos també es conceptuen com a bivacs les acampades individuals i de curta durada, normalment per passar-hi la nit També cal diferenciar-la del càmping, que segons l’Organització Mundial del Turisme és una forma de turisme en què l’allotjament es fa amb tendes de campanya o caravanes mòbils La diferència més important entre ambdues pràctiques resideix en el tipus d’espais sobre els quals es pernocta, perquè l’acampada esportiva no acostuma a utilitzar infraestructures destinades a…
Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Moment de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona
© Fototeca.cat
Esport general
Jocs Olímpics d’Estiu, els XXV de l’era moderna, celebrats a Barcelona del 25 de juliol al 9 d’agost de 1992.
De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…
,