Resultats de la cerca

Migcampista polivalent que ha jugat de lateral, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Posteriorment jugà a la Unió Esportiva Cornellà 2006-07 i al València B 2007-08, on es consolidà com a jugador i ajudà l’equip a pujar de categoria Fou cedit una temporada al Gimnàstic de Tarragona 2008-09 i debutà a primera divisió amb el València la temporada 2009-10 L’estiu del 2012 fitxà pel FC Barcelona i disputà els Jocs Olímpics de Londres Amb el Barça ha guanyat sis Lligues 2013, 2015, 2016, 2018, 2019, 2023, cinc Copes del Rei 2015, 2016, 2017, 2018, 2021, tres Supercopes d’…

Informava sobre les activitats que organitzaven els clubs de Barcelona i contenia ressenyes d’altres curses de l’Estat De periodicitat setmanal, al setembre del 1928 anuncià que esdevindria bisetmanal, però se’n publicaren pocs números

Inicià la seva carrera professional el 1981, en què jugà en el Vasco da Gama del Brasil fins el 1989 Els anys 1989-93 jugà en el PSV Eindhoven holandès i del 1993 al 1995 en el FC Barcelona, on fou màxim golejador de la lliga 1994 El 1996, després d’una curta estada al Flamengo brasiler, fitxà pel FC València El desembre de 1997 tornà al Flamengo, i dos anys més tars al Vasco da Gama per passar posteriorment al Fluminense 2001-04 Aquest any anuncià la retirada però posteriorment tornà a fitxar pel Vasco da Gama Al maig de 2007 anuncià haver marcat el gol número 1000 de la seva carrera, marca…

Seguint la tendència del moment, pretenia agermanar l’esport amb la literatura i les belles arts Tot i que abraçà més àmpliament el camp cultural, també tractà el futbol, anuncià vetllades de boxa i publicà cròniques de combats Sortí almenys fins al número 30

Tractava tots els esports De periodicitat setmanal, sortia cada dijous Se’n publicaren deu números El darrer número n’anuncià el canvi d’orientació Es pretenia editar una revista illustrada d’esports a l’estil de la revista francesa La Vie au Grand Air Absorbida per la revista El Cardo, de Madrid, esdevingué Arte y Sport

Membre del Club Esportiu Olímpic Barcelona Participà en el Campionat del Món 2015 i d'Europa 2015 i, fent parella amb Aina Cid, aconseguí el diploma olímpic en dos sense timoner als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 i la medalla de bronze en el Campionat del Món 2018 A l’abril del 2019 anuncià es retirà de la competició

Defensa central, entrà a la disciplina del Liverpool FC procedent de la Unió Esportiva Lleida i debutà al primer equip anglès el 6 de desembre de 2006 en un partit de la Lliga de Campions Jugà cedit a l’Oldham Athletic, el Jerez i el Cartagena, abans de ser traspassat al Real Betis 2009-11 Al març del 2011, anuncià la seva retirada per recuperar-se d’un tumor a la pelvis

Fou un periòdic d’unes vint-i-quatre pàgines dedicat a la informació esportiva en general tot i que la seva temàtica principal era el futbol Juan Deportista , pseudònim del metge madrileny Alberto Martín Fernández, en fou el director Tenia una periodicitat bisetmanal El 16 de juliol anuncià una suspensió temporal Es reprengué el 10 de setembre del mateix any com a setmanari i es publicà almenys fins el 15 d’octubre de 1923

Membre del Club Natació Sant Andreu, s’entrenà amb José A del Castillo A divuit anys fou medallista en els Campionats d’Espanya absoluts, i l’any 2008 aconseguí el seu primer títol estatal Nedà els 100 m esquena en els Jocs Olímpics de Londres 2012, fou semifinalista dels 50 m en els Campionats del Món 2009, 2013 i disputà les dues proves en els Campionats d’Europa 2010, 2012 L'any 2016 anuncià la seva retirada de la competició

El 2009 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del San Antonio de Pamplona Amb el Barça ha guanyat la Copa d’Europa 2011, 2015, el Mundial de clubs 2013, 2014, la Lliga 2011-16, la Copa del Rei 2010, 2014, 2015, 2016, la Copa Asobal 2010, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, la Supercopa d’Espanya 2010, 2013, 2014, 2015, 2016 i la Lliga dels Pirineus 2010, 2011, 2012, 2013, 2015, 2016 Jugà amb la selecció de Sèrbia i Montenegro L'any 2016 anuncià la marxa del FC Barcelona