Resultats de la cerca

Un salt de triple salt es compon de primer salt, pas i tercer salt

S’inicià al Club Natació Barcelona, on jugà fins a arribar al primer equip Després, es llicencià i es doctorà a l’INEFC, entitat de la qual després en fou director D’altra banda, publicà diferents llibres sobre rugbi, com ara El juego al pie 1995 i Història de Rugbi 1997

Situat a prop del torrent de la Comabona, poc abans d’arribar a les pistes d’esquí de Rasos de Peguera, a 1805 m d’altitud Impulsat pel Centre Excursionista Montserrat, de Manresa, fou inaugurat el 9 de desembre de 1933 per donar servei als esquiadors que anaven als Rasos de Peguera Té una capacitat de trenta-dues places

La seva funció és controlar el cant dels ocells i puntuar-lo El conjunt de gàbies que es jutja a la vegada es denomina remesa Els brilladors o jutges de taula puntuen els ocells de totes les remeses, fins a arribar als finalistes en la denominada corona El cap de taula s’encarrega de controlar els temps marcats per la competició i d’atendre les possibles reclamacions

Format a la Damm, jugà al Júpiter i al Sant Andreu, a segona divisió, abans d’arribar a l’Espanyol 1975-79, amb el qual debutà en la màxima categoria Actuava de migcampista i disputà 63 partits de Lliga amb l’equip blanc-i-blau, en què aconseguí dos gols Acabà la seva carrera al Sant Andreu i, posteriorment, exercí d’entrenador al Júpiter i de coordinador del futbol de base de l’Espanyol

De la mà d’Ignasi Folch i Girona, fou gerent del Xalet de la Molina, inaugurat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1925 El 1934, començà a la Molina la construcció del que seria el futur Hotel Adserà Gràcies al seu impuls, es construí la clínica Joan Antoni Samaranch, s’inaugurà el primer telecadira, anomenat de Font Canaleta 1941, es feu arribar aigua potable al complex 1944 i s’asfaltà la carretera 1961

Abans d’arribar a Catalunya, l’any 1975 guanyà el Campionat d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Madrid Fou campió de Catalunya de gran fons 1977 i de marató 1979 L’any 1980 establí el rècord de Catalunya de marató amb 21716 h En aquesta etapa fou atleta del Sícoris i de l’AD Antorxa Una vegada retirat fou entrenador Entre els seus principals deixebles cal destacar Ayad Lamdassem i Abdelaziz Merzougui

Jugà en el circuit professional des del 1996 fins al 2001 Guanyà dos títols individuals 1997, 1998, i dos de dobles amb Karim Alami 1997 i amb Javier Sánchez Vicario 1998 Participà en els torneigs del Grand Slam, però mai no aconseguí arribar a les rondes finals Fou número trenta del rànquing de l’ATP 1998 Integrà l’equip espanyol de la Copa Davis entre el 1997 i el 1999 Té una acadèmia de tennis a Mataró

Practicà la natació i el tennis durant la segona dècada de 1900 Presidí el Fèmina Natació Club, entitat fundada l’any 1912, amb l’ajuda i el suport d’Emili Solé Brufau, aleshores secretari del Club Natació Barcelona S’establiren als Banys de Sant Sebastià, dels quals era propietària la família Ribalta L’esport femení encara no estava prou madur i la iniciativa no acabà de prosperar Abans d’arribar els anys vint el club desaparegué

S’inicià a la Joventut Atlètica de Barcelona JAB en arribar a Catalunya, a divuit anys Posteriorment passà al FC Barcelona de la mà de Gregorio Rojo Fou set cops campió de Catalunya de 10 000 m 1977, 1980, 1981, 1982, 1986, 1989, 1990, un de 5 000 m 1980 i un de marató 1988 Com a veterà acumulà més de 30 títols catalans i espanyols i pujà diversos cops als podis en els Campionats d’Europa i del Món