Resultats de la cerca

Fundada durant la dècada de 1950, no s’oficialitzà fins el 1971 i en fou el primer president Juan Rey Serra El nombre de socis es d’uns 115, tot i que l’any 2000 arribaren a 145

Fundat el 1980, fou impulsat per Joan Sellarés, Antoni Codina i Joan Oller Debutà a categoria comarcal i tant l’equip masculí com el femení arribaren a jugar a primera divisió estatal El 2009 guanyà el Campionat de Catalunya masculí per comarques

Inaugurada el 1932, s’installà al denominat Aeròdrom del Prat, on també convivien l’Aviació Militar, l’Aeroclub Popular i l’Aeroclub de Barcelona Els socis dels dos últims clubs arribaren a un acord de collaboració amb l’escola per a participar en diverses activitats d’aviació, que foren especialment vols gratuïts als socis i beques de pilot Posteriorment seguí collaborant amb el nou Aeroclub Popular de Barcelona Desaparegué el 1936

Organitzada per l’empresari Joan Jové, fou coneguda com "el gran vol de l’aviació catalana" i considerada un dels raids aeris amb escales més rellevants de l’època Els pilots foren Josep Maria Carreras i el mecànic Llorenç Fornés, que sortiren del Prat el 2 de gener i arribaren a Bata, a la part continental de la Guinea Espanyola, l’11 de gener El vol es dugué a terme amb l’avió Farman-Hispano

Es practicava amb una mena de vehicles sense motor coneguts amb el mateix nom i utilitzats per a fer curses en baixada Aquells primitius xassís amb rodes i manillars de bicicleta tingueren una certa popularitat i s’arribaren a constituir entitats com el Down Car Club de Catalunya, que organitzà moltes proves La seva existència fou breu, perquè aviat foren equipats amb motors de motocicleta i es convertiren en els anomenats autocicles, que donaren pas a una activitat esportiva més ben estructurada

Fundat el 1992, nasqué com una derivació de l’Agrupació Esportiva Hoquei Club Salt, que havia començat les seves activitats el 1988 Centrat especialment en les categories de formació, els seus millors èxits arribaren amb l’equip sènior femení que durant quatre temporades estigué entre l’elit La temporada 2002-03 fou subcampió de la Lliga Catalana de primera divisió –encara no existia l’OK Lliga femenina–, guanyà la Copa Catalunya i es proclamà campió d’Espanya La portera Raquel Mallén, Tània Pardo i Cristina Barceló foren internacionals amb la selecció espanyola

Fundat el 1930, es convertí en el primer club federat de les terres de Lleida l’any 1943 Els primers èxits esportius arribaren durant la dècada de 1950, quan fou subcampió de Catalunya per equips Les actuals installacions, construïdes el 1975, acullen des del 1994 l’Escola Municipal de Tennis de Balaguer El mateix any hi tingué lloc el primer torneig internacional, hereu de l’actual Trofeu Ciutat de Balaguer, inscrit dins del circuit ITF Futures Els seus equips participen en les competicions interclubs catalanes A part de pistes de tennis, també disposa de piscina i de gimnàs

S’inicià amb l’equip AD Maquinista, de l’empresa La Maquinista Terrestre i Marítima, on treballà fins la seva jubilació En una ocasió arribaren a ser campions de Catalunya Jugà fins el 1962, i fou seleccionat moltes vegades per a jugar amb la selecció catalana partits internacionals a França i a Itàlia També formà part de l’equip d’Espanya en els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, però no arribà a jugar Un cop retirat, fou nomenat secretari general de la Federació Catalana de Rugbi 1963-69, de la qual també fou vicepresident També presidí la Societat Esportiva La Maquinista…

Conegut com Gonzalvo I , fou el més gran d’una nissaga de germans futbolistes Josep i Marià Golzalvo Abans de la Guerra Civil Espanyola jugà al Mollet i després dues temporades amb l’Espanyol 1939-41, amb el qual fou campió de Copa 1940 i del Campionat de Catalunya 1940 Disputà 36 partits de Lliga amb el conjunt blanc-i-blau i marcà 17 gols A continuació jugà amb el Saragossa 1941-43, el Sabadell 1943-45 i, finalment, amb el FC Barcelona 1945-47, amb el qual guanyà la Copa d’Or del 1945 Al Barça coincidí amb els seus dos germans a la plantilla però mai no arribaren a jugar els…

Començà a jugar al Tennis Brisamar de Coma-ruga i també al Masia Blanca, el Club Tennis Vendrell i el Reial Club de Tennis Barcelona En categories inferiors fou campió d’Espanya infantil i cadet 1973, d’Europa cadet 1977 i de l’Orange Bowl 1978 Com a professional guanyà el Challenger d’Agadir 1985 Una lesió l’obligà a retirar-se el 1988 Passà a exercir d’entrenador Dirigí Tomàs Carbonell, Francis Roig, Carles Costa, Fernando Vicente i Beto Martín, però els seus grans èxits arribaren amb Arantxa Sánchez Vicario, a la qual situà com a número 1 del món en les dues temporades que l’…