Resultats de la cerca

Participà com a auxiliar en gairebé trenta edicions del Tour de França, catorze vegades al Giro d’Itàlia i més de cinquanta cops a la Vuelta a Espanya Començà a l’equip Super Ser i continuà en d’altres, com el Kas, el Ferrys, el Bic, el Teka, el Seur, el Festina i l’Andalusia Participà com actor secundari en més d’un centenar de pellícules Iván Vega escriví les seves memòries sota el títol Secundario de lujo, una vida entre campeones 2016

Era patrocinada per l’empresa José Artés de Arcos, del ram auxiliar de l’automoció i l’organitzava el Kart Club Barcelona Constava de quatre curses en categories de 100 cc, 125 cc i 200 cc i es disputava a l’actual avinguda de la Diagonal Amb un enorme ressò internacional, l’any 1962 recollí un rècord d’inscripció de més de cent cinquanta participants d’arreu d’Europa

Començà com a auxiliar de taula l’any 1954 i debutà com a àrbitre la temporada 1958-59 Entre els anys 1960 i 1975 dirigí partits a la màxima categoria estatal Després de la seva retirada s’incorporà a la junta directiva del Collegi Català d’Àrbitres, de la qual fou vicepresident 1988-92 Fou president del Comitè Català d’Àrbitres de la federació catalana 1992-2006 L’any 2008 fou nomenat històric del bàsquet català

Fou secretari general de la Federació Catalana d’Escacs durant més de vint-i-cinc anys A més, dirigí el Boletín de la federació després de la Guerra Civil També fou directiu del Club Espanyol, fins a la seva mort Exercí d’àrbitre auxiliar del Campionat del Món juvenil de Barcelona 1965 i, posteriorment, obtingué el títol d’àrbitre internacional El 1979 rebé un homenatge i se li atorgà la medalla del mèrit de la federació catalana

Practicà la modalitat olímpica d’eslàlom en aigües braves i descens, i el 1967 s’incorporà al Club Cadí Canoë-Kayak Fou un dels precursors de l’eslàlom en l’àmbit estatal i el 1968 es proclamà campió d’Espanya de descens També collaborà en l’organització d’esdeveniments, com els Campionats del Món 1999, 2009 o els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Fou membre de la junta directiva del seu club 1999-2005, i actuà com a àrbitre auxiliar en diverses ocasions

Practicà diversos esports, especialment la natació, seguint les petjades del seu pare Joan Vergé El 1969 obtingué el títol de monitora del collegi català d’entrenadors, el d’auxiliar de la federació espanyola i el de socorrista d’aquesta mateixa federació El 1981 entrà a formar part del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, on desenvolupà una gran tasca, especialment en favor de l’esport femení El 2009 rebé el premi Dona i Esport Mireia Tapiador de l’Ajuntament de Barcelona

Fou campió d’Espanya de velocitat 1911, 1915 i guanyà diverses competicions de pista en l’àmbit internacional, principalment a París Deixà la competició el 1926 i un any després començà a treballar com a auxiliar i massatgista Gestionà la trajectòria de ciclistes com José Cebrián i exercí de preparador als equips del FC Barcelona i el Neumáticos Galindo, on coincidí amb Miquel Poblet, ciclista que auxilià durant els anys posteriors Morí durant un viatge a França per treballar com a massatgista de Miquel Poblet en el Campionat del Món del 1958

S’inicià al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Fou campió de Catalunya de iols de dos i, ja retirat, entrenà joves remers del club, algun dels quals fou campió d’Espanya juvenil Àrbitre regional, actuà en moltes competicions estatals i internacionals, com en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on fou àrbitre auxiliar A la meitat dels anys seixanta entrà a formar part de la federació catalana, com a tresorer de la junta directiva, de la qual també fou secretari Parallelament, fou directiu del RCMB L’any 1985 fou membre del comitè organitzador de la regata Match Sènior de la FISA

Vinculat al Club Natació Catalunya, ingressà al Comitè català l’any 1965, a l’estatal el 1967, i fou reconegut internacionalment el 1972 Participà amb la selecció estatal júnior i absoluta en diversos Campionats d’Europa i del Món Arbitrà nombrosos partits internacionals i collaborà com a auxiliar als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Com a comiat internacional dirigí la final Hongria-Itàlia del Campionat d’Europa 1995 Parallelament fou president del Comitè Català d’Àrbitres 1992-96 i vocal de la comissió tècnica de waterpolo estatal 2000-04 Rebé la medalla de Serveis Distingits de…

El 1927 s’establí en un petit taller d’automòbils a Barcelona i fundà l’empresa José Artés de Arcos, pionera a Espanya en el sector de la indústria auxiliar de l’automòbil Formà la societat Artés-Jaeger Fou l’impulsor de cotxes de carreres com el Guepardo de Fórmula 1 1966, l’Artés Campeador 1967 o el cotxe amfibi Artés Gato Montés 1971 Fou president i fundador del Gremi de Fabricants de Peces d’Automòbil Fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit al Treball 1965, la Gran Creu del Mèrit Civil i la medalla d’or i de plata de la Creu Roja